24.05.2017 - 17:44
Reitera els indicis que el primogènit ha dut a terme tota classe d’activitats per ocultar béns i dificultar accés a proves
MADRID, 24 (EUROPA PRESS)
El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata ha rebutjat aquest dimecres reconsiderar la presó incondicional i sense fiança per a Jordi Pujol Ferrusola, en entendre que al llarg de la causa no ha cessat en la seva activitat delictiva.
De fet, el magistrat assenyala que es multipliquen els elements per dir que l’investigat “ha realitzat un progressiu procés d’ocultació d’informació i evidències i de descapitalització de tots els actius patrimonials i financers que se li podien atribuir”.
En una interlocutòria, el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 5 rebutja així el recurs de reforma que havia presentat la defensa del fill gran de l’expresident català en el qual sol·licitava la revocació de la mesura de presó provisional i, amb caràcter subsidiari, una mesura alternativa i menys onerosa a les finalitats d’assegurament probatori, petició a la qual es va oposar la Fiscalia Anticorrupció.
En aquest recurs, la defensa de Pujol Ferrusola defensava que en cinc anys d’investigació policial no s’ha trobat “la més mínima besllum probatòria” de corrupció i que la mesura de presó provisional requereix una conducta que presenti indicis racionals de criminalitat.
HI HA INDICIS RACIONALS
No obstant això, el jutge De la Mata argumenta que l’objectiu d’una decisió així no és “descobrir exhaustivament i minuciosament tots i cadascun dels fets que han quedat provats o que seran objecte d’enjudiciament”, sinó que “el que ha de constatar-se és l’existència d’indicis racionals de la comissió d’una presumpta activitat delictiva”.
De la Mata indica que en aquest moment persisteixen els motius pels quals es va acordar la presó incondicional, com són l’existència de patrons de comportament, pautes d’actuació, instruments i eines emprats per generar, ocultar i blanquejar actius, així com els elements organitzacionals subjectius, objectius i de l’acció emprats per Pujol Ferrusola per manejar tota la seva estructura econòmica.
El jutge torna a enumerar les circumstàncies que van motivar l’ordre d’empresonament el passat 25 d’abril, començant per l’estratègia desenvolupada al llarg dels anys per Pujol Ferrusola i consistent en l’engegada d’una estructura societària merament instrumental, “sense existència ni activitat productiva real l’objecte de la qual ha estat canalitzar capitals de presumpte origen criminal”.
11 MILIONS D’EUROS FACTURATS
Aquestes societats, afegeix el magistrat, van facturar més d’11 milions d’euros suposadament per tasques d’assessorament, consultoria i intermediació, però “en cap dels casos s’ha aportat el més lleu indici que justifiqui la realitat de tals treballs”.
Segons De la Mata, també existeixen indicis que Pujol Ferrusola ha utilitzat entramats societaris dissenyats amb l’específica finalitat d’ocultar capitals fora d’Espanya, blanquejar-los i repatriar-los, així com diferents testaferros i/o fiduciaris que li haurien permès disposar de comptes corrents en altres jurisdiccions com Mèxic, Andorra, Estats Units, Paraguai, Argentina i Panamà, així com realitzar inversions utilitzant diverses companyies instrumentals.
El magistrat torna a destacar en aquest acte que el primogènit és el membre del clan Pujol que donava instruccions sobre els comptes dels altres en la gestió de la fortuna familiar i que les seves activitats econòmiques “revesteixen els caràcters d’una organització criminal”.
Però a més, explica que a finals del 2014 “alguns membres de la família van optar per regularitzar la seva situació” amb Hisenda a través de l’amnistia fiscal, però que el primogènit “va optar per mantenir l’opacitat i emportar-se els seus recursos a Mèxic”.
OCULTAR BÉNS I DIFICULTAR L’ACCÉS A LES PROVES
Així doncs, De la Mata remarca que “tant al llarg de la causa com en l’últim any” el primogènit de la família Pujol ha continuat realitzant “tota classe d’activitats” i aconseguint “acords amb socis, amics i testaferros per ocultar béns i posar-los fora de l’abast dels tribunals i per dificultar l’accés a les fonts de prova”.
El magistrat recorda que per valorar l’existència dels riscos d’ocultació o obstrucció de proves s’atendrà la capacitat de l’investigat per accedir, per si o través de tercers, a les fonts de prova o per influir sobre altres investigats, testimonis o perits o els qui poguessin ser-ho.
“I, en aquest cas, segons s’ha indicat, no només s’ha actualitzat aquest perill en activitats concretes i específiques d’ocultació, sinó que s’ha mostrat una alta capacitat d’interlocució en diferents jurisdiccions i amb diferents persones per continuar modelant, reconstruint i condicionant les diferents operacions efectuades al llarg del temps, amb l’objectiu, d’una banda, de fer inaccessibles els béns i, per un altre, per impedir o almenys obstaculitzar l’accés a les evidències”, afirma.
Els fets objecte d’investigació, ressalta el jutge, “no se circumscriuen a delictes de blanqueig de capitals, com es pretén pel recurrent, sinó que també se subsumen en possibles delictes contra la Hisenda Pública, delictes de falsedat en document mercantil i, com s’ha apuntant en reiterades resolucions, d’organització criminal, sense perjudici d’ulterior qualificació”.
