05.07.2017 - 16:07
Admet que les rúbriques podrien dedicar-se a altres processos perquè la seva definició és molt “genèrica”, però les tomba només si van a la consulta
MADRID, 5 (EUROPA PRESS)
El Ple del Tribunal Constitucional ha anul·lat per unanimitat la disposició addicional 40 de la Llei de Pressupostos de Catalunya, que estableix l’organització del referèndum independentista, i ha decretat inconstitucionals les partides d’aquests comptes públics si aquestes es destinen a finançar la consulta.
Amb aquesta decisió, l’Alt Tribunal estima parcialment el recurs presentat el passat 4 d’abril pel Govern espanyol de Mariano Rajoy contra la Llei de Pressupostos de Catalunya del 2017. Aquest recurs es dirigia contra la disposició addicional 40 i determinades partides d’aquesta norma, concretament les referides a “processos electorals i consultes populars” i a “processos electorals i participació ciutadana”.
La sentència del Tribunal de Garanties, de la qual ha estat ponent el magistrat Pedro González-Trevijano, declara la inconstitucionalitat i nul·litat de l’esmentada disposició addicional i recalca que les partides pressupostàries impugnades són inconstitucionals només “en el cas que es destinin al finançament del procés refrendari” al qual es refereix la disposició anul·lada.
La disposició disposa textualment que el Govern català “ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés refrendari sobre el futur polític de Catalunya” i que “ha de garantir la dotació econòmica suficient per fer front a les necessitats i els requeriments que es derivin de la convocatòria del referèndum sobre el futur polític de Catalunya”.
El Constitucional explica en la sentència que la llei impugnada no conté partides pressupostàries que es destinin de forma específica al finançament del referèndum i que, de fet, la denominació d’aquestes partides és “genèrica i inconcreta”.
APLICA EL PRINCIPI DE “COHERÈNCIA DEL LEGISLADOR”
No obstant això, subratlla que una interpretació sistemàtica de la llei imposa concloure que “el Parlament ha hagut d’incloure dotacions de crèdit en aquestes partides pressupostàries destinades al finançament del referèndum sobre el futur polític de Catalunya”.
I així, dedueix que, pel principi de “coherència del legislador”, no sembla factible que si la Llei de Pressupostos dirigeix un mandat al Govern català perquè habiliti les partides necessàries per finançar el procés refrendari, el legislador “no reculli en l’estat de despeses les corresponents autoritzacions de crèdit destinades a aquesta finalitat”.
Feta l’anterior consideració, l’Alt Tribunal assenyala que la generalitat de les rúbriques i dels continguts de les partides pressupostàries impugnades “no permeten identificar quines concretes dotacions poden estar destinades al finançament del procés refrendari”, de manera que existeix la possibilitat que també puguin destinar-se “al finançament de processos electorals, consultes no refrendàries i de participació ciutadana” respecte de les quals la comunitat autònoma té competència.
És per això que les partides pressupostàries impugnades “no mereixen cap defecte d’inconstitucionalitat en la mesura en què tinguin per objecte sufragar les despeses que puguin generar aquests processos o consultes no referendàries”.
Però sí són mereixedores de retret inconstitucional, pels mateixos motius que la disposició addicional 40, si es destinen a finançar despeses derivades de “l’organització i convocatòria del referèndum”.
