05.07.2017 - 12:35
BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS)
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha anunciat aquest dimecres que el guanyador del XXIX Premi Internacional de Catalunya és el cineasta grec Konstantinos Gavras, conegut com Costa-Gavras, “per la qualitat de la seva extensa i intensa filmografia i per la seva mirada crítica amb el món i el seu compromís social”.
En una roda de premsa a la Galeria Gòtica de la Generalitat, Puigdemont ha destacat que és la primera vegada que es lliura aquest guardó a un cineasta i és un reconeixement a la tasca del cinema, en un premi destinat a persones que han contribuït amb el seu treball creador a desenvolupar “els valors culturals, humans i científics”.
A l’acte hi han assistit membres del jurat com el seu president, el filòsof Xavier Robert Raventós, i el director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, part d’un tribunal que formen l’arquitecte Ricard Bofill, el crític d’art Joan Manuel Bonet, l’historiador Agustí Colomines, el polític i economista Jacques Delors, la soprano Barbara Hendricks, l’escriptor Josep Ramoneda i el físic Jorge Wagensberg, entre d’altres.
L’home que va dirigir Jack Lemmon i Sissy Spacek a ‘Missing’ (1982), ha rebut el premi per abordar a través de la seva càmera conflictes com el cop militar d’Augusto Pinochet a Xile i els desapareguts d’aquest país.
“COMPROMÍS POLÍTIC”
Puigdemont i Riambau han explicat que la nominació de Costa-Gavras, que concorria al premi entre 141 personalitats més, destacava pel seu compromís polític de denúncia de diversos totalitarismes internacionals”.
El director grec, nacionalitzat francès i director de la Cinémathèque Française, també va abordar el cop militar a Grècia a ‘Z’ (1969) –que li va valer l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa–; les depuracions, interrogatoris i tortures estalinistes, en el claustrofòbic llargmetratge ‘La confesión’ (1970) i la dictadura uruguaiana a ‘Estado desitio’ (1973), aquesta última recomanada per Puigdemont que ha confessat haver-la vist “aquests darrers dies”.
Costa-Gavras es va posar darrere la càmera per explicar els genocidis nazis amagats als Estats Units després de la caiguda de Hitler a ‘La caja de música’ (1989) i el poder dels mitjans de comunicació, a la cinta ‘Mad City’, amb Dustin Hoffman i John Travolta.
El segle XXI va suposar un canvi en la temàtica del director però no en el seu compromís social i es va proposar abordar xacres de l’actual segle XXI com l’atur –‘Arcadia’, 2005–, la crisi migratòria –‘Edén al oeste’ (2009)– i el “capitalisme salvatge” –‘El capital’ (2012)–.
El Premi Internacional Catalunya té una dotació de 80.000 euros i l’escultura ‘La clau i la lletra’ d’Antoni Tàpies.
