26.05.2017 - 11:51
SITGES (BARCELONA), 26 (EUROPA PRESS)
El conseller executiu de BBVA, José Manuel González-Páramo, ha augurat aquest divendres que la primera pujada de tipus d’interès per part del Banc Central Europeu (BCE) es produirà a finals del 2018, després de mantenir una tendència a la baixa des del 2011, fins a situar-los en el 0% al març de l’any passat.
En la seva intervenció en la XXXIII Reunió del Cercle d’Economia a Sitges, González-Páramo ha argumentat que les condicions en les quals es va desplegar la política monetària extraordinària del BCE estan “començant a desaparèixer”, ja que el risc de deflació ha quedat enrere, s’ha normalitzat el sistema financer i s’han reforçat les regulacions financeres, la qual cosa permet modificar aquestes polítiques i entrar en una fase de normalització.
“El BCE no pot actuar solament enfront de la crisi i ja va sent hora que altres autoritats facin un pas endavant i prenguin el relleu”, ha considerat.
A més, augura que el BCE probablement anunciï a la tardor una reducció addicional de la compra d’actius, i que a mitjan 2018 s’eliminin per complet, per la qual cosa a la fi del 2018 es veurà la primera pujada dels tipus.
González-Páramo –que va ser membre del Comitè Executiu i del Consell de Govern del BCE del 2004 al 2012– ha assenyalat que, des d’abril, s’ha reduït el volum de compra d’actius per part del banc central, la qual cosa interpreta com un avís: “Senyors, estem baixant el gas”.
Ha advertit que un any i mig és un període molt curt “per acomodar posicions financeres i abandonar una política tremendament acomodante”, i ha instat a deixar enrere les polítiques monetàries complaents.
“Un no pot més que animar a eliminar la complacencia, a urgir els governs al fet que prenguin mesurades, a ser extremadament vigilants; i, per descomptat, a les autoritats de supervisió, com està fent el BCE, avisar que la complacencia no té sentit algun”, ha sostingut.
Ha argumentat que l’economia s’està enfortint, mentre que existeix un escenari polític inestable –ha citat el Brexit, la nova administració als Estats Units, Corea del Nord i Rússia–, per la qual cosa ha cridat a eliminar aquesta “dissonància” entre la política i l’economia i deixar enrere les polítiques monetàries extraordinàries.
González-Páramo ha participat en la sessió ‘Economia, finances i política monetària’ juntament amb el professor de la Universitat de Califòrnia Barry Eichengreen, que han obert la segona jornada de la XXXIII Reunió Anual del Cercle d’Economia a Sitges, patrocinada per KPMG, Indra i CaixaBank.
UNIÓ BANCÀRIA
Tots dos han coincidit a afirmar que la UE necessita avançar en una unió bancària real, encara que Páramo ha avisat que és “la major cessió de sobirania que s’ha decidit des de la creació de l’euro”, per la qual cosa considera que s’haurien de revisar els tractats i consultar els ciutadans.
Eichengreen ha dit que l’Eurozona “és un concepte que ha tingut les seves fallades, però això no vol dir que no es puguin solucionar”, i assegura que ja s’han emprès els passos perquè així sigui, com que el BCE es converteixi en un banc central real.
També ha aplaudit que s’hagin iniciat els passos per desaarrollar una “veritable unió bancària”, després de l’evidència durant la crisi que la unió monetària sense una unió bancària no funciona.
No obstant això, creu que la gran qüestió pendent és “com s’organitza la política fiscal” en la UE, un àmbit en què, al seu judici, Europa no avança en la direcció adequada.
Ho ha dit perquè considera que les polítiques fiscals que es traslladen d’un país a un altre no funcionen i només serveixen perquè els problemes fiscals d’un país acabin desestabilitzant els sistemes bancaris d’uns altres, com va passar amb la crisi de Grècia, que va afectar els bancs de França i Alemanya.
“Cal acabar de resoldre la qüestió fiscal, però jo sóc més optimista que la majoria”, ha conclòs Eichengreen.
