08.05.2017 - 16:56
Recalca que els avals són públics, però el vot és secret, i exigeix que es deixi els militants “votar en llibertat”
MADRID, 8 (EUROPA PRESS)
L’exministre socialista Josep Borrell, avalista de la candidatura de Pedro Sánchez a la Secretaria General del PSOE, ha recordat aquest dilluns que en les primàries del 1998 per triar candidat a la Moncloa, ell es va imposar al llavors secretari general, Joaquín Almunia, i que, amb tot l’aparell del partit en contra, a diverses províncies va aconseguir el 90% dels vots.
Borrell ha fet aquest recordatori en la roda de premsa que ha ofert en la llibreria Blanquerna de Madrid per presentar el seu llibre ‘Los idus de octubre’, en el qual fa una anàlisi de la crisi de la socialdemocracia europea amb esment especial al cas del PSOE i al procés que va portar a la derrota de Pedro Sánchez en el Comitè Federal del 2 d’octubre del 2016.
El també expresident del Parlament Europeu no ha volgut aprofundir en els paral·lelismes que pugui haver-hi entre la seva candidatura del 1998 i la de Sánchez, ambdues amb l’aparell enfront, i, per contra, ha destacat que ell mai va ser secretari del partit i que en aquell moment va haver-hi una bicefàlia que no es dona ara.
ELS DERROTATS NO ES VAN SENTIR DESAUTORITZATS
Però, més enllà d’aquesta diferència, sí que ha fet una recomanació als barons del partit, als quals ha reclamat que no intentin influir en el vot dels militants. En aquest sentit, ha recordat que quan ell va guanyar amb un suport del 90% a diverses províncies, cap líder territorial es va sentir desautoritzat i tots van seguir en els seus llocs, malgrat que havien donat suport a Almunia, quan des del seu punt de vista, algun hauria d’haver-se sentit deslegitimat.
Al seu judici, si ara no s’impliquen a favor de cap candidat podrien evitar-se aquest contratemps en el cas que guanyi el candidat pel qual no apostaven. “Aquest és el moment dels afiliats, deixem que votin en plena llibertat”, ha demandat.
A més, Borrell ha avisat que una cosa són els avals, “que són públics”, i una altra el vot, que “és secret”. “Aquesta és una diferència important”, ha puntualitzat, admetent que el nombre de signatures aconseguit per cada aspirant indica coses però que de vegades es produeixen sorpreses.
Per a l’exministre socialista, els avals assolits pels tres candidats a aquestes primàries han dibuixat un partit “dividit en dos” i qui s’alci amb la victòria el 21 de maig haurà d’aconseguir que al Congrés Federal de juny donin suport a l’Executiva Federal que proposi.
Borrell admet que “l’ideal” és que després del procés s’aconsegueixi “la màxima unitat possible”. “Però no ens fem il·lusions”, ha dit, recalcant que aquesta unitat no pot aconseguir-se “artificialment”, sinó que ha de donar-se entorn d’un programa per al partit.
SE CERCA LÍDER, NO CANDIDAT
Durant la roda de premsa ha repetit diverses vegades que el que es tria ara és al líder del partit, no el candidat a la Moncloa, que haurà de ser designat també en unes primàries, i que, per tant, el que han de fer els candidats és aclarir com volen dirigir el partit.
“Que tinguin moltes ganes de guanyar no em diu res, se’m queda una mica curt”, ha deixat anar, en clara referència a una de les idees força amb les quals va arrencar la seva precampanya Susana Díaz, a la qual no ha nomenat a cap moment.
Així, ha posat l’accent que els aspirants han de posar sobre la taula un programa sobre com cal triar els càrrecs públics i com cal “socialitzar la política”. En la seva opinió, cal fer un PSOE més democràtic que consulti la militància sobre assumptes crucials com els pactes de govern, com fa per exemple l’SPD alemany i no per això, ha subratllat, es pot dir que està “podemitzat”.
Els militants han de poder influir en la presa de decisions perquè no es pot tenir un partit en el qual la “meitat del cens tingui un càrrec públic i l’altra meitat pugui tenir-lo”. A més, ha apostat per un òrgan independent per organitzar les primàries i, sense criticar directament la gestora que dirigeix Javier Fernández, sí que ha assenyalat que entre els seus membres hi ha alguns clarament afins a Díaz.
LA “MENTIDA” D’HEREDIA, EL REVULSIU
També és imprescindible, des del seu punt de vista, l'”autocrítica” que ell aprecia en els documents de la candidatura de Pedro Sánchez, evitar la “confrontació” i els “derrapatges verbals” i bandejar la “mentida” com a instrument polític.
Precisament el que va portar Borrell a escriure ‘Los idus de octubre’ va ser la “mentida” que el secretari general del Grup Socialista al Congrés, Miguel Ángel Heredia, va dir en una reunió amb membres de Joventuts Socialistes en afirmar que Sánchez havia aconseguit un acord amb els independentistes catalans per ser investit president.
Després de recordar que Heredia no ha dimitit, ha explicat que els enregistraments amb aquestes afirmacions del diputat andalús afí a Díaz li van provocar tal “indignació” que es va asseure a escriure i en sis dies va parir el seu llibre en el qual dóna la seva versió sobre el succeït en els dos comitès federals que van provocar la dimissió de Sánchez i van portar el PSOE a abstenir-se davant la investidura de Rajoy.
Borrell ha recordat que ell era partidari d’una “abstenció amb condicions”, però ha retret els dirigents territorials que no “diguessin la veritat” i seguissin donant suport al ‘no a Rajoy’ en aquella “caòtica” reunió de l’1 d’octubre.
De fet, ha comentat que, encara avui, hi ha qui encara no ha pronunciat aquesta paraula, la qual cosa, ha dit amb ironia, “té el seu mèrit”. En la seva opinió, els crítics amb Sánchez haurien d’haver presentat una moció de censura interna contra ell i no actuar al marge de les regles del partit i sense mesurar les conseqüències dels seus actes.
ESCÀNDOL AMB SÁNCHEZ PEL MATEIX QUE VA DIR GONZÁLEZ
Per a l’exministre, una de les coses que té fer el PSOE per recuperar el seu espai és definir la seva política d’aliances –“No val dir, amb Podem i amb els independentistes no parlem”, ha subratllat–, quin model d’integració europea volen i quin és el model d’Estat que propugna.
En aquest punt, ha defensat la proposta de plurinacionalitat de Sánchez i ha dit no entendre l'”escàndol” que s’ha muntat amb aquesta idea que podria tenir perfecta cabuda, al seu judici, a la denominada ‘Declaració de Granada’.
En aquest context, ha donat suport al fet que l’expresident Felipe González en un article signat amb la difunta Carme Chacón es va mostrar a favor del “reconeixement de Catalunya com a nació”.
LA MOCIÓ DE PODEM “NO TÉ NI PEUS NI CAP”
Però Borrell també ha parlat de Podem per desqualificar el seu líder, Pablo Iglesias, i la seva anunciada moció de censura. D’Iglesias ha dit que si existís un a Portugal, els socialistes lusitans no estarien governant, i sobre la moció ha assegurat que “no té ni peus ni cap” impulsar-la quan “fa quatre dies” va votar en contra d’un Govern espanyol d’esquerres liderat per Sánchez.
“Aquesta moció no va enlloc, no cal prendre-la ni en consideració”, ha sentenciat, recalcant, així mateix que “no cal prendre el Congrés com si fos un plató de televisió”.
