13.06.2017 - 18:07
Sol·licita l’arxiu per a Bankia i BFA com a persones jurídiques per col·laborar en el procés i retornar als accionistes la inversió
MADRID/VALÈNCIA, 13 (EUROPA PRESS)
La Fiscalia Anticorrupció demana cinc anys de presó per a l’expresident de Bankia Rodrigo Rato a qui considera culpable, juntament amb altres tres alts càrrecs de l’entitat –entre ells l’exvicepresident José Luis Olivas, per a qui demana quatre anys de presó–, del delicte de frau per ocultar de forma “conscient” la verdadera situació del banc abans del seu debut borsari i demana arxiu de la causa per a Banco Finacero y de Ahorros (BFA) i Bankia, que estaven sent investigades com apersones jurídiques.
En el seu escrit d’acusació, el fiscal sol·licita per a l’exvicepresident de Bankia i expresident de la Generalitat Valenciana José Luis Olivas quatre anys de presó, i per als exconsellers José Manuel Norniella i Francisco Verdú Pons tres anys i dos anys i set mesos, respectivament. Al seu juí, l’excúpula és la culpable en este procediment per no reflectir la imatge fidel de l’entitat amb la finalitat d’obtindre “coste el que coste” els fons necessaris per a cobrir les exigències de capital.
Demana així mateix que els quatre acusats (a qui imposa multes de 60.000 euros) indemnitzen de forma conjunta i solidària per parts iguals als inversors minoristes personats en el procediment, a excepció d’aquells que ja han sigut rescabalats per l’entitat que presidix José Ignacio Goirigolzarri.
Luzón, que va ser el fiscal de la causa de les ‘black’ per les quals Rato va ser condemnat a quatre anys i mig de presó, apunta en el seu escrit que el principal acusat era “plenament conscient de la inconsistència del projecte” i encara així va permetre l’eixida a Borsa de Bankia en 2011 “sabent que els inversors estaven rebent informació incompleta” que ocultava la “situació crítica” del banc.
Afig que, aprofitant el “prestigi” que li atorgava la seua tasca al capdavant del Govern i del Fons Monetari Internacional, l’exbanquer “va encarnar el fictici missatge de solvència i bones perspectives molt allunyades de la realitat”.
EXCULPA A ACEBES, LÓPEZ MADRID I ALTRES CONSELLERS
Respecte al delicte de falsedat en els comptes anuals, el fiscal demana el sobreseïment per a la totalitat dels processaments pel magistrat Fernando Andreu el passat mes de maig després de cinc anys d’instrucció. El fiscal exculpa per tant en qualitat d’exconsellers Ángel Acebes, Javier López Madrid, Arturo Fernández, Ildefonso Sánchez Barcoj, José Antonio Moral Santín Pedro Bedía, Rafael Ferrando, Mercedes Rojo, Ricardo Romero de Tejada, Francisco Baquero, Estanislao Rodríguez Ponga i José María de la Riva, entre d’altres.
La clau, segons el parer del fiscal, és si el Grup BFA va tindre coneixement de la informació rellevant i suficient per a realitzar la correcta valoració dels actius a 31 de desembre de 2010 i no esperar 31 de desembre de 2011, any del debut borsari. Precisament per la dificultat d’indeterminar quins aspectes eren els més destacats considera que és difícil apreciar la falsedat en els comptes.
Luzón discrepa del magistrat Andreu que sí va processar l’auditor dels comptes, i entén que si no es pot apreciar este delicte, decau també “la hipotètica responsabilitat” que poguera tindre Francisco Celma (exsoci de Deloitte) en la formulació dels estats financers anuals. Sobre este tema diu que els únics comptes anuals de Bankia i la seua matriu en 2011 van ser les formulades el 25 de maig d’eixe any amb informe d’auditoria i aprovades per la Junta General del banc.
ELOGIA LA “CULTURA ÈTICA” DE BANKIA I BFA
Igualment, demana el sobreseïment de Bankia i BFA com a persones jurídiques i diu que el comportament de les mateixes acredita el compromís dels seus dirigents amb una “cultura ètica empresarial”. Concretament el fiscal aplaudix que l’entitat canviara de govern corporatiu en 2012, així com la seua col·laboració activa durant la fase d’instrucció del cas que va arribar a l’Audiència en 2012 en entendre que el rescat de l’entitat (que va rebre una aportació d’uns 22.000 milions d’euros públics) va afectar els interessos de l’Estat.
El fiscal recorda que Bankia va retornar al febrer del passat any l’import íntegre de la inversió inicial als accionistes minoristes que van acudir a l’eixida a Borsa de l’entitat el 20 de juliol de 2011 i que va impulsar una investigació de la causa de les targetes ‘black’ que van disposar directius i exalts càrrecs de Caja Madrid i la seua successora entre els anys 2003 i 2012 (el delicte relatiu als exercicis anteriors estava prescrit).
