16.06.2017 - 18:33
L’altre gran llegat del líder històric de la CDU va ser la seva contribució a la creació de la Unió Europea
BERLÍN, 16 (DPA/EP)
Amb la mort de Helmut Kohl desapareix un dels grans mites vivents de la història contemporània: l’excanceller alemany, mort aquest divendres als 87 anys, va contribuir com pocs a modelar l’Alemanya i l’Europa actuals.
Pare de la reunificació alemanya, impulsor de la Unió Europea (UE) i mentor de la cancellera Angela Merkel, el cristianodemòcrata (CDU) va collir tants admiradors com detractors en més de mig segle de carrera política, amb un estil sense mitges tintes i una complexió corpulenta que imposava respecte amb la seva mera presència.
“Kohl va convertir els somnis en realitat”, va resumir l’expresident de la Comissió Europea i exprimer ministre italià Romano Prodi al setembre del 2012 durant les celebracions pels 30 anys de l’arribada de Kohl a la cancelleria.
L’home que més temps va comandar el Govern alemany (1982-1998) va agrair llavors durant l’aniversari els seus antics rivals per forçar-lo a superar-se a si mateix i va formular un escarit i suggestiu balanç de llegat: “Va ser un temps fantàstic”. Molts van entendre la frase com una reconciliació final.
Nascut a la ciutat occidental de Ludwigshafen el 3 d’abril del 1930 en una família catòlica i conservadora, Kohl va entrar a la CDU amb només 18 anys. Iniciava així una carrera fulgurant que va incloure 40 anys com a diputat, set com a primer ministre del ‘land’ de Renania-Palatinado, 16 com a canceller i 25 com a president de la CDU.
Sempre confiat en la possibilitat de la reunificació alemanya, la va impulsar com ningú: va liderar les àrdues negociacions amb el líder soviètic Mijail Gorbatxov i el nord-americà George Bush, va dissipar les objeccions de les potències vencedores de la Segona Guerra Mundial i va reaccionar ràpidament a la caiguda del Mur de Berlín el 1989 amb un pla de deu punts per “superar la divisió d’Alemanya i d’Europa”.
REUNIFICACIÓ D’ALEMANYA
El gran llegat de la seva vida es va veure culminat el 3 d’octubre del 1990. Una foto d’aquest dia mostra Kohl entre la seva dona, Hannelore, i el llavors president Richard von Weizsäcker. El canceller aixeca el cap cap al cel amb els ulls tancats i un subtil somriure d’alleujament.
Kohl va augurar esplendor i “paisatges florents” en una Alemanya reunificada, però aviat va quedar clar que les seves promeses trigarien a complir-se. La bretxa entre est i oest era massa profunda, la veritable unificació va resultar una empresa més lenta i més cara de l’esperat.
Incansable impulsor de la integració europea, va donar suport a mesures decisives com l’Acta Única del 1986 (per a la creació del mercat interior i l’aprofundiment de la cooperació), el Tractat de Maastricht del 1992 (per a la creació de la Unió Europea) o la introducció de l’euro.
En reconeixement a aquest paper, el 1998 va ser nomenat ciutadà d’honor d’Europa pel Consell Europeu. També va ser guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional i el Premi Carlemany.
DONACIONS IRREGULARS
La gran taca en la seva herència va ser l’escàndol que va esclatar el 1999 en descobrir-se milionàries donacions irregulars a la CDU mentre ell era president del partit.
Va ser la seva “nena consentida” Angela Merkel, que havia ascendit fins a la secretaria general de la CDU portada de la mà del mateix Kohl, qui va demanar llavors el seu cap i va acabar recollint la seva herència, primer com a cap del partit el 2000 i després com a canceller el 2005.
La vida reservava a Kohl un altre cop: la seva dona Hannelore, que feia 15 mesos que estava reclosa a la seva casa de la localitat Oggersheim per culpa d’una al·lèrgia a la llum, va aparèixer morta el 5 de juliol del 2001 després de llevar-se la vida amb una sobredosi de somnífers.
Els dos fills de la parella, Walter i Peter, van prendre clara distància del seu pare. Anys després van publicar llibres relatant la fredor d’un home la veritable família del qual no eren la seva dona i els seus fills, sinó la CDU. També van acusar Helmut d’estar “segrestat” per la seva segona esposa, Maike Kohl-Richter, 34 anys menor que ell, i van especular que el seu romanç es remuntava ja als anys 90.
Els clarobscurs d’una figura que no va deixar indiferent a cap alemany, no obstant això, van anar quedant eclipsats amb el temps davant el pes del seu llegat. La majoria pensa avui en Kohl amb el títol que li assignen els segells posats en circulació fa anys en el seu honor: “Canceller de la unitat. Ciutadà d’honor d’Europa”.
