15.09.2017 - 11:59
L’alt tribunal considera que l’entrega d’aquesta documentació no causa un “perjudici irreparable” a Catalunya
MADRID, 15 (EUROPA PRESS)
La Generalitat de Catalunya haurà de continuar enviant al Ministeri d’Hisenda el seu informe setmanal de despeses després que la Sala del Contenciós del Tribunal Suprem hagi rebutjat la petició de l’Executiu autonòmic de suspendre de forma cautelar l’acord de la Comissió Delegada per a Assumptes Econòmics del passat 21 de juliol que ordenava la remissió d’aquests documents en els quals s’havia d’acreditar que no es dedicava ni un euro a la celebració del referèndum d’independència convocat per a l’1 d’octubre.
L’Executiu català havia presentat un recurs contenciós contra aquest acord sol·licitant com a mesura cautelar la suspensió del mateix mentre es resolgués el fons de l’assumpte. Segons el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, aquests informes de despeses, que anaven signats pel vicepresident català, Oriol Junqueras, s’han anat lliurant i tots eren correctes, fins que aquesta setmana la pròpia Generalitat ha anunciat que deixa d’enviar-los.
Per sol·licitar la suspensió cautelar, la Generalitat argumentava, entre altres raons, que l’acord recorregut és una decisió que pretén realitzar un control polític sobre les despeses de l’Executiu català, ja que la tardança en la resolució del recurs contenciós sí faria perdre la seva finalitat legítima, “causant-se perjudicis a la recurrent, que es veuria obligada a complir amb unes mesures addicionals freturoses de tota motivació, arbitràries, desproporcionades, sense cobertura legal i contràries als principis d’autonomia política i financera”.
La Sala Tercera del Contenciós de l’alt tribunal ha resolt ara que aplicar l’acord recorregut no causa un “perjudici irreparable” o “de difícil reparació”, ni impossibilitaria executar una hipotètica sentència anulatoria, per la qual cosa no es donen els paràmetres propis que recull la doctrina del Suprem per adoptar una mesura cautelar.
Enfront dels arguments de la Generalitat, la Sala explica en primer lloc quina és la doctrina del Tribunal Suprem en matèria de mesures cautelars. I així, recorda que la raó de ser de la justícia cautelar es troba en la necessitat d’evitar que el pas del temps transcorregut fins que recaigui un pronunciament judicial ferm suposi la pèrdua de la finalitat del procés.
Una vegada exposada la doctrina i ponderades totes les circumstàncies del cas concret, la Sala conclou que el perjudici que ocasionaria l’execució de l’acord no és irreparable, ni tampoc resultarà inviable executar la sentència que es dicti sobre el fons de l’assumpte.
NO INVOCA INTERESSOS EN CONFLICTE
A més, el Suprem destaca que, enfront de l'”interès general” de la mesura adoptada per la Comissió Delegada per a Assumptes Econòmics, la Generalitat amb prou feines dedica en el seu recurs i la seva sol·licitud de suspensió cautelar “un paràgraf a ponderar els interessos en conflicte”, encara que en realitat “no invoca ni fa ponderació alguna d’interessos en conflicte”.
Els jutges fan constar que la Generalitat ha complert de forma pacífica l’acord anterior i consideren que “no es pot compartir que una obligació addicional d’informació setmanal que se sumeixi a les ja existents recollides en l’acord consentit i ferm incideixi perjudicialment en l’Administració recurrent”.
A més, recorden que la major part dels arguments esgrimits per la Generalitat són al·legacions sobre el fons de l’assumpte, els quals no correspon resoldre en una peça de suspensió cautelar.
“Ni la falta de motivació de l’acord, ni la suposada al·legada desproporció o arbitrarietat de les mesures complementàries adoptades, ni la seva pretesa falta de cobertura legal, ni tampoc la suposada substracció de competències al Tribunal Constitucional, ni les infraccions del procediment d’elaboració o la vulneració de l’autonomia financera de la Generalitat s’aprecien a primera vista de forma clara”, explica l’alt tribunal.
La Sala no té cap dubte que els arguments de fons “han de ser examinats”, però subratlla que “en la tutela cautelar no ha de prejutjar-se el fons de l’assumpte, comportant aquest incident cautelar un judici de cognició limitat”.
