18.09.2017 - 15:39
Sol·licita recusar el president del TSJC i altres tres magistrats
BARCELONA, 18 (EUROPA PRESS)
La president del Parlament, Carme Forcadell, ha recorregut davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’admissió a tràmit de la querella contra ella per la tramitació de les lleis de desconnexió i, en cas que no s’arxivi, planteja una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE perquè es pronunciï.
En l’escrit, recollit per Europa Press, Forcadell vol que es plantegi al tribunal europeu una qüestió prejudicial perquè es pronunciï sobre si és compatible amb la seva jurisprudència (d’acord amb la garantia d’inviolabilitat parlamentària) “la persecució penal” per permetre la tramitació, debat i votació d’iniciatives parlamentàries relatives al dret d’autodeterminació.
Així mateix, en un altre escrit sol·licita al TSJC la recusació del seu president, Jesús María Barrientos, i els magistrats Carlos Ramons, Mercedes Armas i Maria Eugènia Alegret –aquesta última la instructora de la seva causa– per falta d’imparcialitat.
Forcadell planteja en aquesta qüestió la possible incompatibilitat entre les ordres i mandats emesos pel Tribunal Constitucional a la Mesa del Parlament en relació al dret a la llibertat d’expressió, el dret a l’autodeterminació i la garantia d’inviolabilitat, drets recollits per la jurisprudència europea.
RECURS DE SÚPLICA
En el recurs de súplica, que presenta la defensa en nom de Forcadell i de la secretària primera de la Mesa, Anna Simó, ambdues d’ERC, es demana l’arxiu de la causa contra elles davant “la improcedència de la persecució penal de la discussió política, reconeixent la responsabilitat que té el Govern espanyol”.
“No fer-ho així seria una irresponsabilitat perquè ens allunyaria de la forma de resoldre conflictes de naturalesa política relacionats amb l’autodeterminació dels pobles”, afirmen.
Critiquen l’amenaça cap a les actuacions del Parlament i argumenten que “la Mesa és el missatger d’una notícia: el poble català vol parlar sobre la seva lliure determinació. Però la Mesa no genera el debat ni la incita, tampoc ho controla o censura, i molt menys ho tradueix en acció. Atacar el missatger no només és absurd sinó que és immoral”.
Les dues parlamentàries consideren que el TC no pot alterar el funcionament d’un parlament, ni pot modificar a través d’un acte dictat en un procediment d’execució d’una Sentència de 2015 les regles de tramitació reglamentàries i l’agenda política: “Els meus mandantes tenen incapacitat legal per efectuar una altra cosa que no sigui donar veu als parlamentaris”.
“Aquí està en joc la democràcia, els drets a la llibertat d’expressió i d’iniciativa política, així com els drets que indirectament es manifesten en cadascun dels temes tractats: autodeterminació dels pobles, dignitat, respecte, prohibició de discriminació”.
IRRELLEVÀNCIA PENAL
Constaten la irrellevància penal dels fets denunciats per la Fiscalia –per desobediència, prevaricació i malversació; aquest últim, delicte no admès pel TSJC– i asseguren que la pressió popular demanant un procés d’autodeterminació té “una legitimitat molt major que la que ostenta el Tribunal Constitucional”.
La defensa de Forcadell defensa que lleis del referèndum i de transitorietat van ser tramitades d’acord amb la reglamentació actual i a través de les vies escollides pel propi Parlament, i l’actuació de la presidenta i la Mesa va ser l'”estrictament vinculada a les seves funcions reglamentàries i en protecció de drets fonamentals transcendents”.
Tornen a esgrimir el dret a la inviolabilitat parlamentària de Forcadell i Simó, “una garantia que es lesiona cada dia que es manté un procediment obert contra un diputat”, una pretensió a la qual que la Fiscalia en la seva querella al·ludia descartant que fos aplicable en aquest cas.
