07.09.2017 - 13:34
Considera que la petició manca de sustantividad jurídica
MADRID, 7 (EUROPA PRESS)
El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat aquest dijous per “impertinent i abusiva” la recusació presentada per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, contra els dotze magistrats que integren aquest òrgan, als qui considera “contaminats” per decidir sobre l’aplicació de mesures d’execució de les seves sentències en relació amb el procés independentista.
De forma unànime, els dotze magistrats del tribunal de garanties han redactat un acte en el qual assenyalen que la petició va ser “genèricament formulada” i que, encara que es refereix al conjunt dels magistrats, en realitat “va dirigida a l’òrgan mateix i no als seus integrants”.
Aquestes raons, unides a l'”especificitat del Tribunal Constitucional” –un òrgan únic en el seu gènere, que no pertany al Poder Judicial i que està format només per dotze magistrats sense possibilitat de substitució interna– porten a la inadmissió de ple de l’incident de recusació, segons expliquen en la seva resolució.
En l’escrit de recusació, la presidenta del Parlament de Catalunya al·legava que en els magistrats concorria una causa de recusació prevista en la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) per “haver participat en la instrucció de la causa penal o haver resolt el plet o causa en anterior instància”.
El Tribunal dóna resposta a les qüestions plantejades per Forcadell en el seu escrit i assenyala que, segons la doctrina constitucional, pot denegar-se la tramitació d’una recusació tant com a conseqüència del seu defectuós plantejament processal com en atenció a la seva argumentació.
Així ocorre en aquells casos en els quals la recusació es dirigeix contra el conjunt dels magistrats, que en anteriors ocasions el Tribunal ja ha qualificat “d’impertinents i abusives”.
TRIBUNAL SENSE POSSIBILITAT DE SUBSTITUCIÓ INTERNA
I això és per la pròpia peculiaritat del tribunal de garanties, que és òrgan constitucional únic en el seu gènere, no integrat en el Poder Judicial, format per dotze únics magistrats, sense possibilitat de substitució interna, al Ple de la qual correspon la competència en matèria de recusació dels seus magistrats”.
El rebuig de la petició de Forcadell respon també a la naturalesa mateixa de la recusació, “en la qual, pròpiament, no es recusa els magistrats, sinó el propi Tribunal Constitucional”. Una recusació així, “manca de substància jurídica i no és creditora d’una decisió sobre el fons”.
Una vegada resolt aquest assumpte, el tribunal començarà a estudiar l’incident d’execució presentat pel Govern central contra les decisions del Parlament que van permetre dimecres la votació i aprovació de la llei de referèndum d’autodeterminació per a l’1 d’octubre.
Existeixen antecedents de recusació total de tot el tribunal que van ser inadmeses de plànol i no van paralitzar per tant l’acció d’aquest òrgan, segons han explicat fonts jurídiques.
El tribunal ja va ser anteriorment recusat íntegrament per l’advocat murcià José Luis Mazón en relació amb una condemna que va imposar el Tribunal Suprem el 2004 a onze dels magistrats del TC per la inadmissió arbitrària d’un recurs.
La condemna va ser recorreguda en empara pels propis membres del Constitucional i aquest lletrat els va recusar en considerar que no podien ser jutge i part d’aquest assumpte, però la seva petició es va rebutjar de plànol pel propi Ple del tribunal de garanties i l’empara va ser finalment concedida el 2013.
En el seu escrit, Forcadell no demanava que els magistrats s’apartin per la seva falta de parcialitat en cap causa concreta, sinó que sol·licitava expressament que no poguessin adoptar les mesures previstes en article 92.4 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, que va ser reformat el 2015 per dotar aquest òrgan d’instruments per poder fer complir les seves resolucions.
Entre aquests instruments es troba la possibilitat del TC d’imposar multes per desobeeix les seves sentències, deduir testimoniatge a la Fiscalia respecte de les persones que incompleixin les seves resolucions perquè s’estudiï si han comès delicte –com pot ser el de desobediència, que es veuria llavors en un jutjat ordinari– o fins i tot suspendre cautelarment en les seves funcions als responsables d’aquest incompliment.
