21.09.2017 - 16:33
S’aplicaran si insisteixen en la seva conducta després de publicar-se aquesta decisió en el BOE
MADRID, 20 (EUROPA PRESS)
El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat de forma unànime la imposició de multes diàries de 12.000 euros per a cadascun dels cinc membres de la sindicatura creada pel Parlament per exercir a manera de junta electoral de cara al referèndum de l’1 d’octubre. En el cas dels síndics territorials aquestes multes ascendeixen a 6.000 euros.
La decisió s’ha aconseguit per unanimitat, però tres dels dotze magistrats del tribunal de garanties –Fernando Valdés Dal-Ré, Juan Antonio Xiol y María Luisa Balaguer– han redactat un vot concurrent en el qual discrepen de l’argumentació de la majoria encara que hagin votat a favor de la mesura, que és de caràcter coercitiu.
Això vol dir que les multes –la finalitat de les quals no és la de sancionar, sinó la d’obligar a les seves resolucions–, només començaran a imposar-se, en cas de persistir l’incompliment, a partir de les deu del matí de l’endemà a la publicació en el BOE de la present resolució.
Se’ls exigeix, concretament, la revocació de totes les resolucions i acords que hagin adoptat, la comunicació de tal revocació als seus destinataris i la renúncia dels síndics als seus càrrecs
ELS MULTATS
La Sindicatura Electoral està composta pels juristes Marc Marsal, Marta Alsina i Josep Pagès, i els politòlegs Jordi Matas i Tània Verge, que hauran d’informar ara de les seves activitats al tribunal de garanties.
Sobre els territorials, reparteixen les seves funcions entre la sindicatura d’Aran (Carme Vilanova Ramon, presidenta; Vicens Bitrià Àguila, vocal, i Armand Simon Llanes, secretari) Barcelona (Roc Fuentes i Navarro, president; Susana Romero Soriano, vocal; Antoni Fitó i Baucells, secretari); Girona (Jordi Casadevall Fusté, president; Josep Maria Llistosella i Vila, vocal; Jordi Díaz Mengis, secretari) i Lleida (Mariona Lladonosa Latorre, presidenta; Alexandre Sàrraga Gómez, vocal; Simeó Miquel Roé, secretari) i Tarragona (Xavier Faura i Sanmartin, president; Montserrat Aumatell i Arnau, vocal, Marta Cassany i Virgili, secretària).
A més el Ple ha acordat posar els fets en coneixement del Ministeri Fiscal perquè aquest procedeixi, “si escau, a exigir la responsabilitat penal” als membres de la sindicatura electoral de Catalunya i als membres de les sindicatures de demarcació. Aquesta decisió arriba després que la Fiscalia s’hagi querellat ja contra tots ells en un procediment penal que es tramitarà pel Jutjat d’Instrucció número 15 de Barcelona.
ÚS DE NOVES ATRIBUCIONS DEL TC
El TC ha aplicat per primera vegada la previsió continguda en l’article 92.5 LOTC. Aquest precepte faculta al Tribunal a acordar la imposició de mesures coercitives sense sentir a les parts quan l’incompliment afecta la suspensió cautelar de les normes o actes impugnats i concorren “circumstàncies d’especial transcendència constitucional”.
A través d’escrits presentats per l’Advocacia de l’Estat, el Tribunal Constitucional va tenir coneixement de l’incompliment de totes les resolucions referides pels membres de la sindicatura electoral de Catalunya.
Aquests incompliments han consistit no només en la designació dels membres de les sindicatures de demarcació, sinó també en l’adopció de resolucions referides a la grandària de les paperetes, els terminis per a la presentació d’organitzacions interessades en el referèndum o per a la validació de l’anomenat “manual d’instruccions per als representants de l’Administració i per als membres de les meses electorals”.
En el seu acte, els magistrats expliquen que les multes coercitives són una de les eines que la Llei posa en mans del Tribunal Constitucional per “assegurar l’efectiu compliment de les seves sentències i altres resolucions”.
La funció de tals mesures, aclareix, “no és la d’infligir un càstig davant un comportament antijurídic o il·lícit”, sinó la d'”aconseguir l’adequada execució de les resolucions del Tribunal Constitucional”.
Respecte a la concreta imposició de les multes, explica que “el constrenyiment econòmic que suposa la seva imposició, respon la finalitat d’obtenir l’acomodació d’un comportament que desconeix una resolució del tribunal, restaurant l’ordre constitucional pertorbat en forçar el compliment de l’acordat en la resolució”.
L’absència de “qualsevol besllum repressiu o de càstig” en aquestes multes comporta la necessitat de donar a qui pogués estar incomplint el mandat del Tribunal l’oportunitat, en un concret termini temporal, de “restaurar la legalitat pertorbada, concedint-li un termini inicial suficient a aquest efecte”. Si, transcorregut aquest temps, persistís l’incompliment, llavors es faria efectiva la multa coercitiva.
Després de l’anàlisi dels fets, el Tribunal conclou que es donen les circumstàncies que li permeten imposar multes coercitives. Respecte a la quantia, és més elevada per als membres de la sindicatura electoral puix que aquesta “ocupa una posició nuclear en la celebració del referèndum” i l’incompliment per part dels seus membres de les resolucions del Tribunal ha estat reiterat.
Per la seva banda, els integrants de les sindicatures de demarcació han “col·laborat amb l’incompliment de les providències”, però la seva conducta no revesteix les “notes de reiteració, jerarquia o importància de l’òrgan atribuïdes als membres de la sindicatura electoral de Catalunya”, circumstàncies que condueixen a establir una quantia inferior.
El TC explica també en el seu acte que no procedeix imposar la multa mínima prevista en la llei (3.000 euros) per diverses raons: les greus conseqüències que per a l’interès general suposa la possibilitat que es porti a terme el referèndum; la responsabilitat que en aquesta comesa tenen els membres de les sindicatures electorals; la urgència amb la qual ha de donar-se compliment als mandats de suspensió de normes i disposicions dictats pel Tribunal; i la necessitat de reforçar l’efecte dissuasori de la multa.
