22.09.2017 - 16:57
Presenta denúncia davant el jutge Moreno i demana a Guàrdia Civil un informe dels incidents ocorreguts en complir les ordres del jutge Ramírez
MADRID, 22 (EUROPA PRESS)
La denúncia per sedició que la Fiscalia ha presentat davant l’Audiència Nacional pels incidents a Catalunya dels passats 20 i 21 de setembre –que per torn ha correspost al jutge Ismael Moreno– atribueix aquesta conducta delictiva a les “persones que han induït, sostingut o dirigit aquestes actuacions” però també a la “existència d’un concert de voluntats entre persones o entitats, públiques o privades” que amb els seus actes hagin impulsat mobilitzacions o “moviments populars per imposar el referèndum independentista per la força de la intimidació”.
En el text de la denúncia es demana al jutge que obri actuacions per aquests fets i que dirigeixi ofici a la Guàrdia Civil perquè elabori un atestat amb “totes les actuacions dutes a terme per impedir l’actuació de les Forces i Cossos de Seguretat” en compliment de les resolucions dictades pel jutge d’instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer. Es tracta del magistrat que va ordenar la detenció de càrrecs de la Generalitat responsables de l’organització de la consulta il·legal de l’1 d’octubre.
En l’escrit se cita l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per muntar en La Rambla un lloc per a voluntaris des d’on s’organitzaven els torns de relleu per a les concentracions davant la Conselleria d’Economia i es diu també que els seus voluntaris van fer un cordó davant l’edifici per evitar que la Guàrdia Civil s’emportés els detinguts.
Es refereix també el fiscal a les manifestacions del president d’aquesta organització, Jordi Sánchez, i del d’Omnium Cultural, Jordi Cuixart, demanant als concentrats que la mobilització no es detingués.
Es tracta de conductes de les quals és competent l’Audiència Nacional puix que són constitutives d’un delicte de sedició i estaven anteriorment incloses en els delictes contra la forma de Govern.
Segons el relat de fets que fa la denúncia, que signa el tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, en el curs de pràctica d’una sèrie de diligències d’entrada i registre acordades el passat dia 20 pel Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona “una munió de persones es va concentrar davant els edificis registrats amb la finalitat d’impedir per la força els agents de l’autoritat el legítim exercici de les seves funcions i el compliment de les resolucions judicials”.
A continuació la Fiscalia relata els diferents incidents per zones, començant per la de Rambla-Gran Via, on va tenir lloc una concentració enfront de la Conselleria d’Economia.
“A través de xarxes socials es va difondre una convocatòria per oposar-se a la pràctica de les diligències”, precisa i afegeix que individus que no han pogut ser identificats, “aprofitant la situació (…) van punxar les rodes de diversos cotxes patrulla de la Guàrdia Civil que estaven aparcades enfront de l’Conselleria d’Economia, a fi d’impedir la seva legítima actuació.”
CITA L’ACTUACIÓ D’ANC i OMNIUM
És en aquest punt en el qual el fiscal es refereix al fet que Assemblea Nacional Catalana (ANC) va muntar en el número 10 de La Rambla, al costat del Col·legi de Periodistes un lloc per a voluntaris on podien recollir una armilla de diferents colors i des d’on s’organitzaven els torns de relleu.
Afegeix que voluntaris de l’ANC “amb petos de color verd, conscients que amb això dificultarien la intervenció policial, van fer un cordó davant la porta de l’Conselleria d’Economia, per evitar que la Guàrdia Civil es portés als detinguts”.
ATAC Al PSC
En aquests moments es van produir situacions de gran tensió a Via Laietana, on els manifestants es van asseure sobre l’asfalt davant dels cotxes i furgonetes de la Guàrdia Civil per impedir la seva mobilitat, segons detalla el fiscal, que inclou l’atac a la seu del PSC per part dels manifestants “arribant fins i tot a produir-se agressions a militants socialistes”
Afegeix que al migdia la concentració davant Economia concentrava a unes 3.800 persones i que la planificació d’aquestes actuacions va arribar al punt de comptar amb voluntaris que repartien begudes i menjar als concentrats.
El text també inclou les manifestacions del president de l’ANC, Jordi Sánchez davant les 40.000 persones –segons Guàrdia Urbana- que a les vuit de la tarda es concentraven en el lloc i al fet que hagués de muntar-se un dispositiu pels Mossos per possibilitar la sortida dels membres de la Guàrdia Civil, que va poder produir-se fins a les set del matí del dia 21.
També es refereix el fiscal al fet que en l’exterior, tres vehicles oficials de la Guàrdia Civil van ser atacats per la munió, obligant els agents a refugiar-se a l’edifici d’Hisenda i afegeix que “la torba va destrossar els tres vehicles oficials” i altres incidents registrats en la Conselleria de Governació i a la seu de les CUP com a conseqüència en aquest cas de l’arribada de furgonetes de la Policia Nacional i on es va impedir requisar cartelleria de propaganda del referèndum.
Fora de Barcelona, l’escrit cita les dificultats dels agents en la seva actuació en la impremta de Bigues i Riells on es van trobar les paperetes del referèndum i on centenars de manifestants els impedien el pas.
A Sabadell, mentre es duia a terme per ordre judicial el registre al domicili particular del cap de gabinet de Governació, Joan Ignasi Sànchez, es van concentrar en les proximitats del mateix una trentena de persones en protesta per l’operació de la Guàrdia Civil.
JURISPRUDÈNCIA DE 1980
Tots aquests fets són, “en principi”, constitutius d’un delicte de sedició, a la qual es refereix el fiscal Carballo com a “forma col·lectiva i tumultuari d’alçament, ‘rebel·lió en petit’ i que queda consumat “quan l’alçament hagi produït el perill objectiu per a la consecució d’aquestes finalitats sediciosos”, segons va fixar en sentència el Tribunal Suprem a l’octubre de 1980.
“La finalitat última d’aquestes mobilitzacions és aconseguir la celebració del referèndum per aconseguir la proclamació d’una república catalana independent d’Espanya, sent conscients que desenvolupen una actuació al marge de les vies legals impedint l’aplicació de l’ordenament jurídic en el seu conjunt, i en particular, de la norma fonamental de tots els espanyols, la Constitució”, afirma la Fiscalia.
Diu també que la sedició, segons la doctrina del Suprem, es duu a terme realitzant la conducta típica: alçar-se públicament i tumultuàriament, element que equival al fet que l’alçament sigui caòtic, anàrquic, inorgànic i desordenat, “encara que res impediria, segons opinió unànime, que de ser organitzat i ordenat també s’apliqués el precepte analitzat” i es refereix finalment a la conspiració per a la sedició, que ha de ser igualment investigada.
