07.09.2017 - 22:04
Suspèn la vigència de la llei de referèndum, la convocatòria, les normes per organitzar-la i la Sindicatura Electoral
MADRID, 6 (EUROPA PRESS)
El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit aquest dijous els quatre recursos presentats pel Govern contra la llei i la convocatòria de referèndum d’autodeterminació per al proper 1 d’octubre que van aprovar anit el Parlament i el Govern, la qual cosa es tradueix en la suspensió cautelar de la vigència d’aquests acords.
Així ho han confirmat a Europa Press fonts del tribunal de garanties, que han afegit que en les resolucions s’adverteix a més d’un miler de càrrecs polítics –uns seixanta alts mandataris de la Generalitat i tots els alcaldes de Catalunya– del seu deure impedir o paralitzar qualsevol iniciativa tendent a l’organització del referèndum.
El tribunal s’ha reunit amb caràcter d’urgència per estudiar aquests acords després d’haver admès, tan sols unes hores abans, la tramitació de l’incident d’execució contra les resolucions parlamentàries que van permetre aquest dimecres el debat i aprovació de la llei que regularà la consulta independentista.
Les quatre iniciatives anunciades pel president del Govern, Mariano Rajoy, que el tribunal ha acordat donar tràmit són concretament un recurs d’inconstitucionalitat contra llei del referèndum i les impugnacions contra el decret de convocatòria de el 1-O, el que conté les normes complementàries per organitzar-ho i contra l’acord del Parlament que nomena una Sindicatura Electoral, equivalent a la Junta Electoral Central.
NOTIFICACIÓ URGENT A TOTS ELS ALCALDES
Tal com s’havia sol·licitat en una de les impugnacions –la referida a les mesures complementàries per a l’organització de la consulta–, el TC ordena que la resolució adoptada aquest dijous es notifiqui personalment a desenes d’alts càrrecs de la Generalitat relacionats amb l’organització de la consulta –començant pel president, Carles Puigdemont– i a tots els alcaldes de Catalunya, aquests últims “amb caràcter preferent i urgent”. Es farà a través de la Delegació del Govern.
La petició es feia extensiva als responsables dels mitjans de comunicació públics catalans i a responsables dels Mossos, com són el major Josep Lluís Trapero i el director general, Pere Soler.
A més, els magistrats tenien sobre la taula, igualment com a ampliació de l’ordre del dia de la seva sessió d’aquest dijous, un segon incident d’execució, aquest últim presentat contra l’admissió a tràmit en el legislatiu català de la llei de desconnexió i contra tots els actes que es derivin. Els magistrats també han acordat donar-li tràmit en la sessió que ha conclòs sobre dos quarts de deu d’aquesta nit.
ARGUMENTS DEL GOVERN
El Govern considera que el referèndum català vulnera vuit articles de la Constitució i tres de l’Estatut. En el recurs d’inconstitucionalitat contra la llei s’argumenta que amb la seva aprovació i sobre la base d’estar executant una “presumpta i acte-atribuïda sobirania del poble català, el Parlament de Catalunya se situa fora del marc constitucional”.
En termes molt durs, els Serveis Jurídics de l’Estat assenyalen que la convocatòria d’un referèndum sobre la independència d’una part de l’Estat espanyol “comporta per si mateixa una vulneració constitucional de tal magnitud que engloba i absorbeix en si mateixa qualsevol altra vulneració d’ordre competencial que, de seu, una convocatòria prèvia a la secessió territorial porta aparellada”.
Per al Govern, l’actuació del Parlament en aprovar aquesta llei només pot qualificar-se d’antidemocràtica i això es dedueix de tots els preceptes de la norma però especialment del seu article 3.2, que assenyala que aquesta preval jeràrquicament sobre totes les normes amb les quals pugui entrar en conflicte “mentre que regula l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya”.
Adverteix igualment el recurs que la llei configuri una Sindicatura Electoral de Catalunya, “això sí, eximeix de qualsevol control jurisdiccional”.
Es refereix també el recurs a la qüestió que es formularà als ciutadans: “Desitja que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?””, que segons el parer dels lletrats de l’Estat constitueix una pregunta “d’indubtable transcendència constitucional que queda fos completament de l’àmbit competencial del legislador autonòmic”.
En un altre punt del recurs, el Govern recorda que el defensat dret de lliure determinació dels pobles “tan sols cap en supòsits de situació colonial, pobles annexionats per conquesta, dominació estrangera o ocupació (Països Bàltics després de la Guerra Freda) i pobles oprimits per violació massiva i flagrant dels seus drets (el Sudan del Sud o per ventura, per a alguns, Kosovo)”. “Únicament Etiòpia i l’illa de Sant Cristóbal i Les Neus recullen el dret de secessió de part d’un territori”, afegeix.
ARTICLES VULNERATS
De forma concreta, l’Executiu considera que la llei del referèndum vulnera l’article 1 de la Constitució, en concret els apartats 1.1 i 1.3 (sobirania del poble espanyol i monarquia parlamentària com a forma d’Estat), i l’article 2, que consagra l’unitat de la nació espanyola.
També considera vulnerat l’article 9.1, sobre la primacia de la Constitució; el 168, sobre el procediment de reforma constitucional, tot això des del punt de vista substantiu.
Des del punt de vista competencial, l’Executiu veu atacat l’article 149.1.32ª, que estableix que l’Estat té competència exclusiva per autoritzar la convocatòria de consultes populars per via de referèndum, en relació amb els articles 23.1 (dret dels ciutadans a participar en assumptes públics), 81 (elaboració de lleis orgàniques) i 92.3 (llei orgànica de les modalitats de referends).
També considera vulnerat l’article 23, sobre el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics, per la forma en la qual es va aprovar la llei en el Parlament.
Quant a l’Estatut, l’Executiu invoca en els seus recursos la infracció dels articles 1, 2.4 i 3.2, que assenyalen que Catalunya exerceix el seu autogovern d’acord amb la Constitució i el propi Estatut i que té en l’Estat el seu “espai polític i geogràfic de referència”, amb els valors, principis i obligacions derivats d’això.
