24.06.2017 - 11:00
Permet un acolliment immediat i temporal però “ni tan sols ho debaten”
BARCELONA, 24 (EUROPA PRESS)
El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha lamentat que els Estats europeus no apliquin una directiva que permet un acolliment immediat i temporal davant una arribada massiva de persones, d’una regió o col·lectius concrets.
És la Directiva 2001/55/CE, creada en el context del conflicte dels Balcans, però els Estats no recorren a ella davant l’actual crisi humanitària “i ni tan sols ho debaten”, ha dit en una entrevista a Europa Press, en la que ha destacat que la seva aplicació significaria una mobilització unànime, conjunta i solidària dels països.
La mesura no substitueix els mecanismes d’asil i protecció subsidiària, sinó que és complementària; s’activa per decisió dels Estats, i protegeix a un col·lectiu concret per un període de temps, evitant el col·lapse del sistema de sol·licituds i resolucions.
El jurista i investigador del Centri d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (Cidob) Santiago A.Villar, ha declarat a Europa Press que legalment “podria haver estat aplicada si hi hagués hagut voluntat”.
Si s’apliqués aquesta directiva, els Estats estarien obligats a expedir permisos de residència vàlids durant el període de la protecció temporal –en principi un any, prorrogable–, així com els visats necessaris, i les persones hauran de poder treballar, participar en les activitats educatives i de formació professional, i accedir a allotjament, alimentació, ajuda social i atenció mèdica, a més de reagrupar la família.
Aquest mecanisme deixa als interessats la possibilitat de reflexionar amb calma i coneixement de causa abans de prendre una decisió, amb la possibilitat que persones sota la protecció temporal decideixin després no presentar-se com a sol·licitants d’asil o protecció subsidiària, i que puguin tornar voluntàriament una vegada superada la situació de crisi.
Villar ha lamentat que, quan un eurodiputat va plantejar recentment la possibilitat de fer-ho, se li va respondre que no es tracta d’una afluència massiva –malgrat que la UE ha admès en altres espais el caràcter massiu de l’actual flux, matisa– i que en la guerra de Kosovo la xifra de desplaçats era 400.000, enfront del milió anual d’ara.
L’investigador del Cidob ha criticat que la UE té les eines necessàries per preveure i afrontar crisis com l’actual, però ho impedeix la inexistència de solidaritat comunitària entre els països: “El problema sembla ser més aviat polític que de caràcter tècnic o legal”.
EMERGÈNCIA HUMANITÀRIA
Oriol Amorós coincideix amb ell sobre falta de voluntat política: “És un tema que demostra el que hauria de ser Europa i el que és en realitat” respecte als principis fundacionals i com s’estan implementant en els Estats, ha dit.
“Resulta incomprensible que Espanya, sent una de les tres portes d’entrada i que té un interès objectiu, no lideri aquesta proposta”, segons Amorós, que ha criticat que el Govern central, després de rebre una arribada massiva en 2005 i haver-se sentit sol, en l’actualitat s’ha equivocat molt, i s’ha preguntat què s’ha fet per Grècia i Itàlia.
“S’al·lega l”efecte crida’ però és que l”efecte crida’ són les guerres”, ha sentenciat Amorós, que veuria justificada la seva aplicació perquè defensa que no es tracta solament d’una situació massiva i excepcional, sinó d’una emergència humanitària.
FALTA D’OBLIGATORIETAT
Villar ha explicat que la directiva no té un mecanisme intern de solidaritat obligatòria, i la CE no té competència per decidir quantes persones ha de rebre cada país, quedant a discrecionalitat de cada Estat: “És un error que ha tingut en general tot el sistema d’asil, en el qual els Estats han estat reticents a brindar competències a la UE”.
El jurista i investigador del Cidob troba a faltar una harmonització en el sistema d’asil europeu, en el qual cada país aplica la seva legislació interna, mentre que si fos uniforme seria més equitatiu.
