Del mite de l’amor romàntic a la violència de gènere: noves formes de maltractament en les parelles d’adolescents

L’adolescència és l’etapa del cicle vital en què la parella passa a ser una de les figures de socialització i suport fonamentals. Quan les relacions amoroses es fonamenten en la reciprocitat, la companyonia, la igualtat i l’afecte són una font de beneficis per al desenvolupament psicosocial. Però quan es basen en la violència, tenen greus conseqüències en la salut mental i són un predictor de violència dins les relacions de parella en l’edat adulta.

Les xifres de prevalença d’aquesta mena de violència són preocupants. Per exemple, els percentatges en estudis duts a terme a l’estat espanyol i Colòmbia confirmen xifres de prop del 90% en violència de parella durant l’adolescència. Les dades indiquen que aquestes xifres tan altes corresponen a la violència de tipus verbal-emocional, d’escassa gravetat i bidireccional.

De fet, alguns estudis destaquen que la falta d’experiència dels adolescents a l’hora d’expressar amor a la parella els fa emprar dinàmiques de festeig relacionades amb la violència. Solen ser dinàmiques agressives basades en menyspreus, amenaces i control com a mostres d’amor.

Trasllat a l’esfera virtual

L’ús de les tecnologies de la informació i comunicació entre les parelles adolescents presenta molts avantatges que beneficien directament l’emocionalitat i el benestar del menor: permeten que les parelles estiguin en comunicació constant, que obtinguin suport emocional i que es coneguin més (per expressar els gusts, per trobar connexions, per compartir històries i vivències, o fins i tot, per revelar fantasies).

Però, dissortadament, les tecnologies també han augmentat les oportunitats delictives entre les parelles adolescents. Els dispositius electrònics permeten de traslladar la violència exercida de manera tradicional dins les relacions de festeig a l’esfera digital.

Ciberviolència de parella

Malgrat que no hi ha una única definició, la ciberviolència de parella fa referència a totes les conductes de control i agressió que els adolescents exerceixen envers les seves parelles, mitjançant internet i les xarxes socials. Dades actuals mostren l’existència d’una prevalença més elevada en les conductes de cibercontrol respecte de les conductes de ciberagressió en menors entre dotze anys i disset.

Això pot tenir relació amb les altes xifres de violència verbal-emocional en el món físic exposades anteriorment. Per tant, l’expressió d’amor cap a la parella en el món virtual s’estableix amb dinàmiques de control bidireccionals, en què les noies són víctimes més sovint.

Les característiques del món digital confereixen avantatges a l’agressor per a exercir més mal a la seva víctima. Les xarxes permeten d’usar l’anonimat i d’estendre les agressions il·limitadament, reflectint el poder i la impunitat de l’agressor sobre la víctima. L’agressor pot humiliar i amenaçar la seva parella de manera privada o pública durant 24 hores el dia, 365 dies l’any. Tot això fa que la víctima d’aquestes agressions no sàpiga com fugir-ne i els seus sentiments d’indefensió es multipliquin.

Relacions tòxiques

Els joves que es relacionen en parella a partir d’aquestes dinàmiques de control poden arribar a confondre la dependència, la gelosia i la necessitat de control amb una mostra d’afecte i preocupació per la seva parella. A llarg termini, les relacions tòxiques originen un canvi en l’estil comunicatiu dels membres i els dispositius electrònics s’empren com un mitjà de control i monitoratge de la parella. Aquestes accions nocives van de les amenaces i els insults a la difusió de secrets o continguts íntims a la xarxa, el cibercontrol i fins i tot el robatori i ús de contrasenyes.

Per als adolescents que les exerceixen o suporten, aquestes conductes es consideren una prova d’amor; per això no són capaços de veure-les perilloses. De fet, estudis recents posen de manifest que gran part dels adolescents normalitzen aquestes conductes abusives com una manera més de relacionar-se amb la seva parella.

Cal tenir en compte que qui és víctima de violència en el món real també ho sol ser en el món virtual. Aquest contínuum pot ser devastador.

L’amor romàntic

Sovint la idea d’amor en l’adolescència té relació amb els mites de l’amor romàntic. Les idees que l’amor és sinònim de sofriment i que el control i la gelosia són una mostra d’amor són prou esteses. Són les que porten a tolerar en les relacions de parella aquestes conductes moderades i bidireccionals relacionades amb el control i la violència verbal-emocional a internet i a la vida real.

Les investigacions també mostren una relació entre la violència de parella i la falta de recursos personals i socials per a resoldre conflictes: l’autoestima, l’empatia i l’assertivitat tenen relació inversa amb la violència.

Estereotips i violència de gènere

Conèixer en profunditat els factors que desencadenen aquests primers signes de violència i intervenir-hi pot ajudar-nos a prevenir la violència de gènere, perquè les noies són les més victimitzades i les relacions de parella juvenils continuen essent impregnades d’estereotips de gènere.

De fet, en les dades sobre violència sexual ja a l’adolescència es veuen diferències segons el sexe.

Mecanismes de prevenció

Els programes i estratègies de prevenció de la violència de parella, tant a internet com en persona han de comptar amb cinc línies principals d’actuació.

1. Conscienciar i sensibilitzar sobre totes les formes de violència, tant en línia com en persona. Per això s’han d’impulsar activitats als col·legis i instituts que facin visibles totes les formes de violència existents. Aquesta conscienciació s’ha d’estendre a l’àmbit familiar.
2. Promoure habilitats socials i recursos personals com ara l’autoestima, l’empatia i l’assertivitat. Als centres educatius s’ha d’introduir l’ensenyament d’habilitats socials específiques que promoguin la resolució positiva de conflictes, sempre allunyades de la violència i l’agressivitat.
3. Fomentar creences allunyades dels estereotips de gènere. A partir d’aquesta perspectiva, s’han de treballar els estereotips de gènere perquè els alumnes sàpiguen detectar-les i puguin contrastar-les amb les que es fonamenten en la tolerància de la diversitat i la igualtat de gènere.
4. Tractar dels mites de l’amor romàntic. A més de les creences sexistes, cal abordar específicament els mites de l’amor romàntic relacionats amb l’omnipotència de l’amor, la mitja taronja, el control com a forma d’amor i l’exclusivitat.
5. Potenciar un ús responsable d’internet i les xarxes socials.

La col·laboració de les escoles, juntament amb una òptima educació afectivo–sexual, és un dels mètodes de prevenció que s’han de potenciar per eradicar la violència de parella en adolescents.