29.10.2020 - 21:50
‘Tots els amors afortunats s’assemblen i tots els amors infeliços ho són a la seva manera’: així com Lev Tolstoi ens parlava de famílies al començament d’Anna Karènina, Montse Barderi ens parla d’amors a Manual d‘amor aristotèlic per a dones del segle XXI, un assaig sobre l’amor, el maltractament i la manera d’estimar i de fer el bé segons la filosofia d’Aristòtil, però portada a l’actualitat.
Per començar, una declaració d’intencions. Quan parlem de clàssics grecs tots els noms que ens vénen al cap són d’homes: Homer, Eurípides, Sòfocles, Èsquil, Isop, Plató, Aristòtil i un llarg etcètera, amb la sola excepció de Safo. De dones, n’hi havia: ‘Érem inexistents deesses però reals prostitutes, esposes i esclaves’, escriu Barderi. Tanmateix, aquests noms van ser oblidats. Ara, a l’hora d’establir diàleg amb els clàssics d’homes sí que hi ha un bon grapat de dones que s’hi atreveixen: Mary Beard, Rachel Bespaloff, Margaret Atwood, María Zambrano, Marguerite Yourcenar, Mary Renault, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Montserrat Roig… I ara Montse Barderi ha agafat l’ètica aristotèlica, hi ha dialogat i ha fet una guia que serveixi a les dones contemporànies per a moure’s dins el laberint dels mals amors –i amb consells per a tenir-ne de bons.
Aristòtil definia l’amor com la trobada entre dues persones nobles que es fan el bé. Per tant, sembla lògic que si les dues persones no són nobles o no es beneficien no hi ha amor. El llibre de Barderi és escrit partint de cites del tractat aristotèlic Ètica a Nicòmac. L’amor i l’ètica es relacionen intrínsecament: estimar és voler el bé a alguna cosa; i segons la definició aristotèlica l’ètica és a l’arrel del sentiment amorós: hi ha una persona noble (ètica) que fa el bé (bondat) a una altra. L’amor, com les persones, pot ser bo o pot ser dolent, i aquí és on entra el maltractament, el desamor, l’abús i les relacions que es poden anomenar ‘tòxiques’.
Maltractament de baix voltatge
Amb el fil conductor aristotèlic, el manual s’articula com una guia per a evitar, o si més no saber detectar, allò que Barderi anomena ‘maltractament de baix voltatge’ o ‘mal amor’. Aquest maltractament no és pas exclusiu de les relacions afectives, sinó que també es fa present en entorns com ara el laboral. És força difícil de detectar i afecta més les dones per una raó: tot maltractament és abús de poder i socialment elles ocupen menys llocs de poder i lideratge. ‘A vegades, en nom de l’amor, una de les coses que fas és oferir a l’altre la teva vulnerabilitat; per tant, es creen unes condicions perfectes perquè hi hagi abús de poder’, explica.
El maltractament de baix voltatge és un conjunt de petits gests o ‘microbombes afectives’ –diu Barderi– que minen l’autoestima de l’altre: ‘Et va dient una vegada i una altra que tu no importes, tu no comptes, tu no ets prioritària, tu no tens importància.’ I això no ho fa de manera directa, sinó subtilment, com una gota xinesa que acaba foradant la confiança en una mateixa. Comença amb un primer acte de maltractament, petit, que si l’altra accepta obre el pas a continuar. Per això Barderi aconsella de no respondre al primer indici amb indulgència, sinó amb contundència, per a aturar-ho: ‘El mal no es pot respondre amb bé, perquè això enforteix el mal.’ Aquest maltractament és habitual i és la primera base per a les altres violències, com el maltractament físic o psicològic, tot i que no sempre el de baix voltatge ha d’arribar a aquests extrems.
Al llibre, Barderi explica indicadors d’aquest ‘mal amor’, com ara el mal humor manipulador –enfadar-se si ella no fa el que ell vol–, els enganys i les mentides, la falsa implicació –desviure’s per una futilitat però no ser-hi en situacions importants–, etc. Per a la dona, saber si s’està en una relació sana o no ha de ser més físic que no pas conceptual: ‘Tu no et sents bé. No et sents natural, no et sents tranquil·la, hi ha un ambient de tensió que penses que qualsevol cosa que diràs pot ser entesa malament o causar un enrenou. És evident que si pateixes tota l’estona, no ets ben estimada o alguna cosa no va bé.’
Si l’amor demana dues persones nobles que es fan el bé, el maltractament és un indicador clar que d’amor potser no n’hi ha. Quan una relació és insatisfactòria sol ser perquè és desigual: una persona estima i l’altra no. Frases com ‘no sé si m’estima’ o ‘té por d’enamorar-se de mi’ són signes que alguna cosa no funciona bé. És molt necessari aprendre a passar de llarg d’un mal amor –’si no pots estimar, passa de llarg’, digué l’escriptora Marguerite Yourcenar–, però també difícil. Se n’ha d’aprendre, tant d’estimar com de passar de llarg. Com diu Barderi en les citacions del principi del llibre: ‘A estimar se n’aprèn estimant (i també –i molt– passant de llarg).’
La covid-19 i estimar el món
L’amor no es limita a les relacions interpersonals, sinó que va més enllà: l’amor cap a la natura, cap al medi o cap a la resta d’éssers vius del planeta. Per això la crisi de la covid-19 pot esdevenir un revulsiu que ens empenyi a canviar la nostra perspectiva sobre com encaixem amb el món. ‘Aquesta situació durarà anys i la vida canvia; una de les coses que hem de decidir és si volem relacionar-nos o tenir les nostres bombolles, si volem estimar i tenir cura de la cultura, dels llibres, de la natura… Em sembla interessant reformular com volem viure a partir d’ara, perquè el món ha canviat’, explica Barderi.
El llibre va ser escrit durant el confinament del març i l’epíleg és dedicat a l’amor en temps de covid-19. Barderi creu necessària una ‘nova aliança amb els animals, perquè tot aquest virus ve de l’abús i la tirania de l’ésser humà’ –per exemple, als mercats de Wuhan, on tota mena d’animals exòtics i autòctons viuen junts en condicions insalubres. ‘Crec que hem de començar a exercir com a germans grans, protectors, i no com a psicòpates eixelebrats com estem fent ara’, rebla Barderi. I no tan sols per la pandèmia: tenim també rius contaminats, canvi climàtic, desforestació… Sembla que el pas de l’ésser humà per la Terra la faci emmalaltir, sobretot aquestes darreres dècades.
Pels grecs, com Aristòtil, la physis (‘natura’) era una cosa immensa, inabastable, i sobretot inesgotable per a les capacitats de l’home. Però ara sembla que sí que pot ser finida, la natura. I són els humans que se n’encarreguen. Per això, si estimem la Terra –o li volem el bé–, potser és el moment de començar a demostrar-ho i de canviar la manera de tractar-la.
‘Som Revolució’, la col·lecció de dones del segle XXI
El Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI és el primer volum d’una nova col·lecció de l’editorial Destino: ‘Som Revolució’, que inclourà una sèrie d’assaigs d’autores catalanes contemporànies sobre temes actuals. Dirigeix la col·lecció Glòria Gasch i Barderi n’és assessora. Totes dues expliquen que és la primera vegada que hi ha una col·lecció com aquesta al país: ‘Aquesta col·lecció té una fórmula molt clara: dona del nostre present que té alguna cosa a dir. A partir d’aquí hem reunit una sèrie de textos breus, en format d’assaig divulgatiu, fets amb rigor i ofici per arribar a tothom. Hem convocat diferents dones del nostre país perquè escriguin sobre el que pensen, el que els interessa o el que els preocupa. El resultat és una col·lecció que aborda temes dispars amb una mirada única.’ Els títols següents seran A contrapèl. O per què trencar el cercle de depilació, submissió i autoodi, de Bel Olid; i Atreveix-te a fer les coses a la teva manera. La revolució del lideratge de les dones, de Iolanda Batallé.
