16.10.2024 - 15:31
|
Actualització: 16.10.2024 - 18:01
El jutjat penal 10 de Barcelona ha amnistiat l’ex-vice-presidenta del govern Joana Ortega d’un presumpte delicte de trencament de condemna per acceptar un càrrec públic després d’haver estat inhabilitada nou mesos per la implicació en la consulta del 9-N, i arxiva la causa. A la interlocutòria, consultada per Europa Press, expliquen que en una sentència –posteriorment ferma pel Tribunal Suprem (TS)– es declarava provat que l’acusada havia “incomplet les providències que el Tribunal Constitucional (TC) va dictar el 29 de setembre de 2014 i el 4 de novembre de 2014, i que havien impulsat i organitzat la celebració de la votació del 9N.
En una interlocutòria de juliol d’aquest any, el TSJC va motivar en el raonament jurídic que el juliol del 2020 Ortega, l’ex-consellera Irene Rigau i el president Artur Mas, ja “havien deixat completes la totalitat de les penes que els havien estat imposades a la sentència ferma”. “D’ençà d’aquella mateixa data va ser declarada l’extinció de les responsabilitats penals contretes per tots ells. Així doncs, en aquest cas, l’extinció de la responsabilitat penal per compliment de les penes imposades representa un obstacle insuperable per fer aplicació dels efectes de l’amnistia, atès que alhora que va ser publicada i va aconseguir vigència ja no existien antecedents penals pendents de cancel·lació”, afegeix aquella interlocutòria.
Aplicació d’amnistia
El juny del 2024 es va plantejar la possible aplicació de l’amnistia per la presumpta comissió d’un delicte de trencament d’Ortega -qui va ser nomenada assessora de la consellera en Projectes Transversals de la Conselleria d’Empresa- respecte a la pena d’inhabilitació especial a la qual va ser condemnada, i la defensa va demanar el sobreseïment, mentre que el fiscal va sol·licitar continuar amb el procediment. “El TSJC ha desestimat l’aplicació d’aquesta LO 1/2024 (llei d’amnistia) per motius, que bàsicament es fonamenten, en el fet que han desaparegut els pressupostos de fet que en justificaven l’aplicació perquè les penes s’han complert i cancel·lat els antecedents penals derivats” d’això i, per tant, de les seves conseqüències penals en el moment que aquesta va entrar en vigor”, diu la magistrada.
També assegura que a la llei d’amnistia “no es preveu expressament el delicte de trencament de condemna pel qual se segueix la present, però tampoc s’exclou”, i que l’acusació contra Ortega té un nexe indissoluble – en les seves paraules – amb el cas del 9N, pel qual decreta la seva amnistia. “En resum, si no hagués estat condemnada com a autora del delicte a una pena accessòria d’inhabilitació especial, avui no es tramitaria el judici per un presumpte delicte de trencament d’aquesta pena”, afegeix.
