Amnistien els ex-regidors del PSC de Pineda condemnats per haver expulsat els policies de l’1-O

L’Audiència de Barcelona ha acordat d’aplicar l’amnistia als dos ex-regidors del PSC de Pineda de Mar (Maresmes) que havien estat condemnats a un any de presó i dos d’inhabilitació per les coaccions a un hoteler perquè fes fora policies espanyols que s’hi allotjaven per l’1-O. La secció sisena considera que els fets pels quals es va condemnar Jordi Masnou, que aleshores era tinent de batlle, i Carme Aragonés encaixen sense cap mena de dubte en l’objectiu descrit a la llei d’amnistia, i per això decideix d’aplicar-los-la. A més, també l’ha aplicada a una acusada pels aldarulls davant del parlament del gener del 2020 per protestar per la inhabilitació de Quim Torra, pels quals havia estat condemnada a dos anys de presó.

En la primera resolució, tots dos ex-regidors van acceptar l’any de presó i els dos d’inhabilitació en un pacte amb la fiscalia. En canvi, es va absoldre el cap de la policia local. Els fets es remunten al 2 d’octubre de 2017, quan Masnou i Aragonés van tenir una conversa amb l’hoteler en què, segons va considerar provat la sentència, el van coaccionar perquè fes fora els policies allotjats.

En el segon cas, es va condemnar a dos anys de presó una dona per un delicte de desordres públics durant les protestes per la inhabilitació del president de la Generalitat Quim Torra. Els fets van ser el 27 de gener de 2020, quan l’acusada es va integrar en un grup de vint persones que va causar uns quants aldarulls a Barcelona, segons que consta a la sentència. Ara, el tribunal considera que els fets són clarament compresos en el marc temporal i objectiu que defineix l’article 1 de la llei d’amnistia. Per això, ha accedit a la petició de la defensa i li ha aplicat l’amnistia.

Rebuig a aplicar la llei en un tercer cas

En canvi, la mateixa secció rebutja d’aplicar l’amnistia a un home condemnat a dos anys de presó per un delicte de lesions amb l’agreujant d’haver-los comès amb motius de discriminació per la ideologia de la víctima. En aquest cas, els magistrats afirmen que no concorren les raons que fixa la llei per aplicar l’amnistia, sinó que consideren que la conducta de l’acusat va tenir com a finalitat atacar una persona d’ideologia contrària: “Tot i que ben segur l’acusat és partidari de la independència de Catalunya, la seva acció tenia com a finalitat la represàlia ideològica o envers les creences de la víctima.” Afegeixen que aquesta conducta no és relacionada amb les consultes del 2014 ni del 2017 i tampoc era un acte de reivindicació o promoció de la secessió.