07.03.2024 - 18:30
|
Actualització: 07.03.2024 - 20:14
La llei d’amnistia es votarà al congrés espanyol al ple de la setmana vinent gràcies al nou acord entre el PSOE, ERC i Junts per a adaptar-ne el redactat. Amb aquest pas, se supera l’entrebanc que n’ha aturat la tramitació durant més d’un mes i es clarifica quan podria entrar en vigor definitivament. A hores d’ara, el més probable és que l’aprovació definitiva es faci al ple del congrés espanyol dels dies 21, 22 i 23 de maig. Entrarà en vigor tot seguit, quan s’hagi publicat al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol, i a partir de llavors els jutges ja es trobaran que l’han d’aplicar. Tot plegat, a les portes de les eleccions europees del 9 de juny.
Una volta el congrés espanyol hagi avalat la llei al ple de la setmana vinent, el text passarà al senat, on el PP té majoria absoluta. Ja han dit per activa i per passiva que pensen posar tants entrebancs com puguin a la tramitació, però no tenen capacitat de fer-la descarrilar. A més, tal com s’estableix a l’article 106 del reglament del senat, els entrebancs que vulguin posar-hi tenen un límit: “La cambra disposa d’un termini de dos mesos, a partir del dia de la recepció del text, per a aprovar-lo expressament o per a presentar-hi un vet o introduir-hi esmenes mitjançant un missatge motivat.” És a dir, poden aturar-ne temporalment la tramitació amb l’argument de consultar experts perquè en donin una opinió jurídica, com ja han dit que faran, o demanar informes al Consell General del Poder Judicial i al Consell Fiscal, però tot això ho han de fer en un termini de dos mesos. Abans que s’hagi esgotat aquest termini, la llei s’ha de sotmetre a votació al senat.
Si consultem el calendari de sessions del senat espanyol, veiem que el darrer ple previst abans que s’acabi el termini de dos mesos és el que es farà els dies 7,8 i 9 de maig. Serà llavors quan el PP utilitzarà la majoria absoluta per votar-hi en contra i expressar un vet del senat. Això no vol dir que quedi en punt mort, sinó que afegeix a la tramitació una darrera votació, ja definitiva, al congrés espanyol per a aixecar-ne el vet. La qüestió es podria incloure al següent ple del congrés, els dies 21, 22 i 23 de maig, i aprovar definitivament la llei d’amnistia. Si pel que fos no s’inclogués en aquell ple, encara n’hi hauria un altre abans d’acabar el mes de maig, els dies 28, 29 i 30.
Tot plegat, un calendari que s’encavalca amb la campanya electoral dels comicis europeus, en què els exiliats Carles Puigdemont i Toni Comín tornaran a ser candidats de Junts per Catalunya. Les eleccions seran el 9 de juny i, per tant, la campanya electoral començarà dues setmanes abans, el 24 de maig. Sense dubte, l’entrada en vigor de la llei d’amnistia serà un fet que marcarà la campanya, però això no vol dir que Puigdemont i Comín ja puguin tornar a Catalunya per a fer campanya. La llei d’amnistia estableix que s’ha d’aplicar “amb caràcter preferent i urgent”, fos quin fos l’estat de tramitació del procés judicial. A més, estableix que les decisions judicials s’hauran d’aplicar en un termini màxim de dos mesos, independentment que s’hi presentin recursos en contra, que no poden tenir efectes suspensius. És per això que el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha dit que Puigdemont podria tornar a Catalunya a partir del juliol.
Ara bé, això encara no és clar, perquè si bé els recursos no podran demanar la suspensió cautelar de l’aplicació de la llei d’amnistia, sí que podria aturar-se si els tribunals presentessin qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El jutge Pablo Llarena, que els investiga per malversació, podria demanar si el fet de deixar d’investigar-los per aquest delicte és compatible amb la directiva europea contra la corrupció. Ara bé, una pre-judicial no tan sols atura l’aplicació de la llei d’amnistia, sinó també el procediment judicial. En principi, això hauria de fer que les ordres de detenció de Puigdemont i Comín quedessin sense efecte, però també es pot interpretar que la presentació d’una pre-judicial únicament atura el procediment penal en la part relativa al dubte plantejat, i no a tot el procediment. Si fos així, podrien deixar actives les ordres de detenció, i fins i tot continuar les actuacions mentre no arribés la resposta. Un termini que es podria allargar un any o dos.
Ara bé, també pot ser que el TJUE no accepti les pre-judicials perquè considera que hi ha una voluntat obstructivista dels jutges per a aplicar una llei com la de l’amnistia, o perquè creu que la qüestió ja ha estat resolta prèviament en unes altres respostes que ha donat el tribunal.
Què hi ha de cert sobre el possible retorn de Puigdemont aquest estiu?
