22.07.2024 - 15:27
|
Actualització: 22.07.2024 - 17:40
El jutjat penal 2 de Girona ha amnistiat els quatre encausats pel tall de les vies del TGV a Girona durant el primer aniversari de l’1-O. Ho van sol·licitar les defenses i tant la fiscalia com l’advocacia de l’estat espanyol no s’hi van oposar. Ara el jutjat ha dictat el sobreseïment i l’arxivament de la causa. Els processats s’enfrontaven a penes de quatre anys de presó i multes per valor de 12.150 euros pels delictes de desordres públics, atemptat, danys i desobediència. El judici s’havia de fer el desembre passat, però precisament es va suspendre tot esperant l’entrada en vigor de la llei. A la interlocutòria, el jutge diu que la causa s’emmarca plenament dins els supòsits que recull l’amnistia.
La investigació pel tall de les vies del TGV a Girona durant el primer aniversari de l’1-O va arribar a tenir dinou investigats, entre els quals, el batlle de Celrà (Gironès) d’aleshores, Dani Cornellà, i el batlle de Verges (Baix Empordà), Ignasi Sabater, detinguts per la policia espanyola el 16 de gener de 2019. La fiscalia i l’advocacia de l’estat espanyol van acabar acusant quatre activistes, que són els que restaven pendents de judici. En aquest cas hi va haver la infiltració de l’agent de la policia espanyola Maria Isern, que es va fer passar per parella d’un dels encausats, Òscar Campos.
A final de l’any passat, el jutjat ja va suspendre la vista. Havia de ser els dies 12 i 13 de desembre, però la defensa dels encausats –encapçalada per Montserrat Vinyets i Benet Salellas– en va demanar la suspensió perquè el cas podria incloure’s en la llei d’amnistia que tot just es tramitava. El tribunal va endarrerir un any el judici, i el va fixar per als dies 11 i 12 de novembre. Però ara la causa no arribarà a jutjar-se. Perquè el jutjat penal 2 de Girona ha amnistiat els quatre encausats i ha decretat tant el sobreseïment com l’arxivament de les actuacions. L’11 de juny tots dos advocats van entrar un escrit en què sol·licitaven l’amnistia. Un document que subratllava que els activistes complien tots els requisits fixats a l’article 1 de la llei per acollir-se a la mesura.
La interlocutòria que ha emès el jutjat recull que tant a la fiscalia com a l’advocacia de l’estat espanyol no van oposar-se a l’aplicació de l’amnistia. L’escrit subratlla que l’article 1 de la llei d’amnistia empara “els actes de desobediència, desordres públics, atemptat contra l’autoritat o resistència” que van tenir lloc entre el primer de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023 “en el context del denominat ‘procés independentista català’”.
“No m’hauria imaginat mai que l’estat espanyol seria capaç de dormir sota el meu sostre”
A dos quarts de set del matí
En el cas en concret dels quatre activistes, el jutjat recorda que els fets pels quals eren investigats –el tall de la línia d’alta velocitat– va ser el primer d’octubre de 2018 a les 6.32 del matí. “Per tant, els fets que són objecte d’enjudiciament es van dur a terme dins l’àmbit temporal fixat dins l’articulat de la llei, i es van executar com a conseqüència i en commemoració dels fets que van ocórrer l’1 d’octubre de 2017”, recull la interlocutòria (en referència a l’aniversari del referèndum). “Per això s’entén que els delictes de desordres públics se subsumeixen dins l’article primer de la llei orgànica 1/2024 del 10 de juny”, hi afegeix el jutjat. En aquest cas, fa referència a l’aplicació de l’amnistia.
La interlocutòria sí que recull que, si bé s’extingeix “la responsabilitat criminal”, la part civil s’haurà de debatre davant la jurisdicció corresponent. A la causa, com a acusacions particulars, s’hi havia personat tant Adif con Renfe Viatgers SA. Les detencions pel tall del TGV i les mobilitzacions que hi va haver a Girona durant el primer aniversari de l’1-O van donar lloc a la campanya de solidaritat 21 Raons.
