02.07.2024 - 19:16
|
Actualització: 02.07.2024 - 20:08
Les defenses han començat a demanar l’amnistia per als vint-i-set policies espanyols processats per les agressions als votants del Primer d’Octubre a Girona. L’escrit d’una de les defenses, que ha demanat que s’apliqui la llei al seu client i a la resta de processats, argumenta que les càrregues policials queden emparades per la llei, i que els delictes que haurien comès els policies es van dur a terme en defensa de la legalitat i l’ordre constitucional. A més, assenyala que, a parer seu, es va fer servir la força en la seva mínima expressió i “amb la proporcionalitat i la mesura necessàries”.
La causa per les agressions en sis col·legis electorals a la ciutat durant el referèndum la porta el jutjat d’instrucció 2 de Girona. Es va obrir arran de la querella conjunta que van interposar els advocats voluntaris per les actuacions policials a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva (Gironès).
La causa s’ha anat allargant en el temps i fins i tot ha acabat trossejant-se. El juny del 2021, el jutjat ja va deixar impunes les càrregues a Sant Julià de Ramis. I el desembre de l’any passat, va arxivar provisionalment la causa contra els vint-i-set policies que van actuar a Girona. Ho va fer a petició de la fiscalia, després que l’Audiència resolgués que només se’ls podia acusar per delictes lleus de lesions i argumentant que, o bé els fets havien prescrit, o bé se’ls podia aplicar l’eximent que preveu el codi penal per actuar en compliment d’un deure. En aquest cas, impedir la celebració del referèndum de l’1-O. Els advocats voluntaris ho van recórrer i ara fa uns mesos l’Audiència de Girona els va donar la raó. El tribunal va tombar l’arxiu que havia dictat el jutjat i li va ordenar tirar endavant el judici contra els policies per delictes de lesions. Amb l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, a finals de juny el jutjat d’instrucció 2 de Girona va enviar una providència a les parts i a la fiscalia. L’escrit els donava un termini de deu dies perquè donessin a conèixer les seves postures amb relació a la causa.
Ara, les defenses dels agents ja han començat a demanar-ne l’amnistia. De moment, el jutjat ja ha rebut l’escrit d’una d’elles, on demana que la mesura de gràcia s’apliqui no tan sols al seu client sinó també a la resta d’agents que van prendre part a les càrregues de Girona aquell 1 d’octubre del 2017.
Avui, els quaranta-sis agents de la policia espanyola processats per les agressions als votants del Primer d’Octubre han estat amnistiats. El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, Francesc Miralles, n’ha extingit la responsabilitat penal perquè considera que aquestes agressions són emparades per la llei.
Així, el govern de la Generalitat s’ha adherit a les peticions d’amnistia formulades per agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil. Segons que ha fet públic, ha participat a favor de la llei d’amnistia en 55 procediments judicials d’ençà que es va aprovar.