Per què els partits han renunciat a la “via Cuixart” per a l’amnistia?

El Parlament de Catalunya abaixa avui el teló –dimarts es dissoldrà amb la convocatòria de les eleccions del 14 de febrer– d’una legislatura decebedora quant al procés cap a la independència i marcada per la repressió judicial, les baralles entre els partits independentistes, la pandèmia i la inhabilitació del president de la Generalitat. Malgrat les nombroses desavinences d’aquests últims tres anys, JxCat, ERC i la CUP han fet un esforç d’última hora per a acordar una proposta de resolució que s’ha votat eb l’últim ple per a reclamar una amnistia al congrés espanyol una amnistia que permeti l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de les causes contra els gairebé tres mil represaliats arran del procés i les protestes d’aquests últims anys, a més d’una reparació per a tots ells, les famílies i els col·lectius a què pertanyen.

Això que han aprovat els tres grups independentistes –amb l’abstenció dels comuns– és una presa de posició política sense efectes jurídics. No és cap llei, tal com reclamava el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. La proposta de llei han anunciat que la registraran al congrés espanyol el 15 de març, un mes després de les eleccions. Pels tres grups, l’amnistia ha d’anar acompanyada d’una “solució efectiva” al conflicte polític entre Catalunya i Espanya que inclogui el reconeixement del dret d’autodeterminació. Tanmateix, per què no s’ha aprovat una llei d’amnistia al parlament i s’ha optat per una proposta de resolució? I per què s’han esperat al darrer ple de la legislatura?

Fonts dels tres partits coincideixen a explicar a VilaWeb que la manca de temps ha estat el factor clau per a no presentar una llei, que implica una tramitació més lenta. Una llei només hauria estat possible si s’hagués registrat i començat a treballar mesos enrere. Segons les fonts d’ERC, la proposta no ha arribat fins ara per la poca agilitat i eficàcia dels partits independentistes durant aquests tres anys, i la manca de fluïdesa en les negociacions. Asseguren que els grups no han estat a l’altura i que la cambra ha estat poc productiva en l’avenç nacional, l’alliberament dels presoners polítics i el retorn dels exiliats. A més, consideren que una llei d’amnistia al parlament hauria estat immediatament suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol (TC). Fonts de Junts per Catalunya relacionen la posició d’avui de la cambra amb el tret de sortida de la campanya civil per l’amnistia, mentre que la CUP avala la importància que s’hagi pogut arribar a un acord entre els partits i també el fet que el parlament doni suport a la llei que es registrarà al congrés. Per una altra banda, l’ANC ha donat suport a la resolució, malgrat que ha expressat dubtes sobre la viabilitat de la proposta. De fet, el recorregut de la resolució és curt, en el sentit que té un valor simbòlic i de posició política a favor de la llei d’amnistia que es registrarà al congrés espanyol.

L’amnistia és constitucional? El fet cert és que el TC no s’ha pronunciat mai sobre aquesta qüestió, i entre els experts hi ha una divisió d’opinions. Si el parlament aprovés una llei d’amnistia, forçaria el TC a manifestar-s’hi. Alhora, al congrés la llei podria fer entrar en contradicció Unides Podem i palesaria una vegada més el refús del PSOE a resoldre el conflicte. Ara per ara, però, només la CUP parla obertament d’aprovar una llei d’amnistia al Parlament de Catalunya i obre la porta a fer-ho la legislatura vinent.

La CUP també exigeix coherència a JxCat i ERC amb la resolució que aprovada i que el govern aturi la repressió contra el moviment independentista i els moviments socials com ara la defensa del dret d’habitatge, atès que la Generalitat s’ha personat en diverses causes judicials contra activistes independentistes com a acusació particular en defensa d’agents dels Mossos.

Abstenció dels comuns

Els grups independentistes han negociat fins poques hores abans del ple amb els comuns per afegir-los a la votació. Entre les esmenes presentades per Catalunya en Comú – Podem, s’hi incloïa la necessitat de reprendre la taula de diàleg entre els governs i el suport de la cambra a les peticions d’indults i a la reforma del codi penal. Fonts de la CUP asseguren que s’ha treballat amb generositat perquè els comuns puguin votar a favor d’una proposta que consideren transversal, en una legislatura plena de desacords, especialment entre els socis de govern. JxCat recorda que eren partidari de registrar la proposició de llei d’amnistia abans de les eleccions i critica que els comuns hagin volgut aigualir la proposta de resolució; i ERC confiava que els comuns votessin a favor almenys d’una part del text.

La resolució demana l’amnistia per a “actes d’intencionalitat política” d’ençà del 2013 relacionats amb l’organització del 9-N, l’1-O i les protestes i mobilitzacions a favor del dret d’autodeterminació i contra la repressió. “S’entendrà per intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promo­ció, execució i celebració tant del procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya de 9 de novembre de 2014 com del referèndum d’autodeterminació d’1 d’octubre de 2017, així com els actes de protesta a la via pública que, amb la finalitat de defensar les consultes esmentades o de criticar l’actuació de les autoritats governamentals o jurisdiccionals”, diu el text. Els delictes relacionats amb el procés que volen amnistiar són la rebel·lió, la sedició, la malversació, la prevaricació, la falsedat documental, la desobediència, la revelació de secrets, tots aquells relacionats amb l’ordre públic –desordres públics, atemptat contra l’agent de l’autoritat…– i els delictes d’odi valorats com a tals per actes d’expressió i opinió en mitjans, impremta i xarxes socials.

Pel que fa a la llei que es registrarà al congrés, fa setmanes que es recullen signatures de suport. És molt probable que la mesa ni tan sols admeti a tràmit la proposta, atès que el PSOE s’ha pronunciat contra l’amnistia i hi farà pinya en contra, juntament amb la dreta i l’extrema dreta. Paral·lelament, al govern espanyol es debat sobre la reforma del codi penal espanyol i els indults, amb Unides Podem pressionant el PSOE al congrés i a la Moncloa perquè doni una sortida a la situació dels presos. Els comuns fan pressió perquè els presoners polítics siguin alliberats abans de les eleccions, però denuncien la poca voluntat política dels socialistes, més pendents de les enquestes amb vista al 14-F i d’esgarrapar vots a Ciutadans.