Amnistia Internacional i altres entitats civils exigeixen que Espanya es comprometi a l’ONU a reformar el delicte de sedició

Amnistia Internacional i altres entitats civils han exigit a l’estat espanyol que es comprometi davant l’Organització de les Nacions Unides (ONU) a ‘reformar’ el delicte de sedició, que ha ‘restringit indegudament’ la llibertat d’expressió de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en la sessió d’adopció de l’Examen Periòdic Universal d’Espanya pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. Avui el representant permanent d’Espanya a l’ONU, Cristóbal González-Aller Jurado, ha presentat les seves respostes a les crítiques i suggeriments sobre el respecte dels drets humans rebuts per altres estats al gener. Podeu consultar ací l’informe de resposta d’Espanya.

Després de la lectura de l’informe espanyol, han pres la paraula estats i organitzacions civils, que han insistit en la necessitat de prendre. Òmnium Cultural, a través de la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística, de la que forma part, ha reclamat a Espanya l’alliberament dels presos polítics i ‘mesures perquè es respecti la llibertat d’assemblea pacífica’.

‘Espanya continua restringint les llibertats. Molts no poden exercir els seus drets, com Jordi Cuixart’, ha assegurat el representant de la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística, Davyth Hicks, que també ha demanat que s’investiguin les ‘males conductes d’acció policíaques’ durant el referèndum de l’1-O i les manifestacions contra la sentència del Suprem als presos polítics.

D’altra banda, el delegat d’Amnistia Internacional, Ignacio Jovtis, ha dit que ‘l’ús excessiu de la força’ a l’estat espanyol és un ‘motiu de preocupació’. ‘Cal garantir una investigació efectiva dels abusos policíacs’, ha afegit, com també ha reclamat l’eliminació del delicte d’enaltiment del terrorisme.

Així mateix, Marion Soudant, representant de l’Organització de Desenvolupament Iraquià, ha criticat que el govern espanyol no ha fet cas de la demanda de reforma dels cossos policíacs feta per múltiples organitzacions civils i que, a més, no és transparent sobre aquesta qüestió. ‘Per aquesta petició, i pels resultats dels fets que van tenir lloc a Catalunya a partir de l’octubre de 2017, nombroses organitzacions condemnem l’ús de la força desproporcionada i excessiva per la policia espanyola i la Guàrdia Civil l’1 d’octubre contra els ciutadans que es concentraven de manera pacífica’, ha dit. En concret, ha denunciat que ‘la policia va atacar la multitud sense buscar una negociació ni una solució alternativa’ i que ‘nombroses organitzacions van denunciar que els hospitals van haver d’atendre un miler de persones’. Soudant ha dit que l’estat espanyol no ha obert cap comissió d’investigació sobre ‘les greus violacions dels drets humans i la violència comesa per les forces de l’ordre i seguretat contra els manifestants pacífics’.

Per tot això demana directament a Espanya si farà una llei que reforci la protecció de la llibertat d’expressió ‘en particular pel moviment d’autodeterminació’. Posteriorment, també pregunta si Espanya es considera responsable de les morts causades per bombes espanyoles al Iemen.

‘A Espanya la llibertat d’expressió i associació és absolutament completa’

Després d’aquestes intervencions el representant espanyol ha pres la paraula de nou i ha contestat les crítiques rebudes. Sobre les que feien referència a la llibertat d’expressió i associació ha dit que són ‘absolutament plenes’. ‘El sistema espanyol ha estat avalat en moltes ocasions pel Tribunal Europeu de Drets Humans’, ha dit, i ha posat d’exemple el cas de Valtònyc: ‘El senyor Arenas va ser condemnat a Espanya per enaltiment del terrorisme. El juliol de 2019 el TEDH va inadmetre la seva demanda en contra, cosa que demostra que la justícia espanyola va complir amb tots els estàndards internacionals.’

El fet és que en realitat el TEDH no va entrar a analitzar el fons de la qüestió i ho va refusar per motius formals, ja que Valtònyc no va esgotar els recursos interns abans de recórrer al TEDH, previst com un tribunal d’última instància.

Pel que fa a les crítiques per la violència policíaca, González-Aller ha dit que ‘la proporcionalitat i la necessitat són requisits essencials de l’ús de la força per part de l’estat que estan incorporats a les normes que regeixen els cossos de l’ordre i seguretat d’Espanya’. En cas que hi hagués ‘abusos o extralimitacions en l’ús de la força’, diu que l’estat de dret actua a través dels jutges. Sobre la derogació de la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, que van demanar alguns estats i organitzacions civils, ha dit que és previst reformar-la en funció del recurs al Tribunal Constitucional, que encara no s’ha resolt.