07.10.2023 - 21:40
La plana major de l’espanyolisme, que inclou el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, el president de Vox, Santiago Abascal, i el secretari general de Ciutadans, Adrián Vázquez, es trasllada avui a Barcelona per participar en la manifestació de Societat Civil Catalana, amb el lema “No en nom meu. Ni amnistia, ni autodeterminació”.
L’amnistia és l’exigència principal dels partits independentistes catalans en les negociacions amb el PSOE per a la investidura del president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i, de fet, ERC i Junts donen per fet que els socialistes l’acceptaran.
El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha dit que donaven per descomptat el compromís dels socialistes amb l’amnistia, arran de l’acord per a constituir la mesa del congrés espanyol, que especificava que calia posar fi la repressió per totes les vies legals necessàries. En el cas de Junts, el president Carles Puigdemont situava l’amnistia com una condició prèvia, que s’hauria d’aplicar abans de la investidura, per a negociar un gran acord amb les autoritats espanyoles.
Malgrat que la manifestació és a Barcelona, al Principat aquesta qüestió sembla més de consens que no pas de divisió. Un 67% dels catalans són partidaris de concedir l’amnistia a tots els encausats durant el procés sobiranista, segons que detallava el Sondeig d’Opinió Catalunya 2022, de l’ICPS, i solament un 23% s’hi oposa, sense grans diferències per sexe o edat.
Les dades són semblants a la del sondatge de l’any anterior, i revelen un suport molt ampli entre ERC, Junts i la CUP, però també arriba al 80% entre els votants dels comuns i fins i tot és majoritari entre els socialistes, amb el suport del 54% dels que van votar el PSC en les darreres eleccions catalanes, per un 36% que més aviat hi estaria en desacord. En canvi, no en són partidaris la majoria dels votants del PP, Ciutadans i Vox, uns partits que avui s’hi manifesten en contra.
L’amnistia és un dels pilars fonamentals de l’Acord Social per a l’Amnistia i l’Autodeterminació, una proposta del president Pere Aragonès, que encapçalen Carme Forcadell, Quim Forn i David Fernández, i que vol evidenciar el gran consens que hi ha a la societat catalana.
Aquestes darreres setmanes, després d’haver estat posada al centre de la negociació política, el PSOE ha fet un viratge en favor de l’amnistia i hi ha hagut una polarització, amb els partits de la dreta espanyolista enrocant-se. El diari El Mundo en va publicar ara fa unes setmanes un sondatge.
El diari ofereix dues respostes a favor de l’amnistia; si es vol solament si és constitucional, un fet que s’ha posat en dubte en mitjans i partits espanyolistes, o si en són partidaris encara que no ho sigui.
Totes dues opcions obtenen el 63% de les respostes, força semblant al suport estimat pel Sondeig d’Opinió Catalunya 2022, per un 27% que s’hi oposa i, l’opció majoritària, que té el suport del 43% dels catalans, és donar-hi suport encara que no tingui encaix a la constitució espanyola. Hi ha gairebé unanimitat entre Junts, la CUP i ERC per a concedir-la tant sí com no, i més de la meitat dels comuns i un terç dels del PSC. Entre els socialistes, hi ha dos terços a favor de concedir l’amnistia (un 31% tant sí com no) i un 24% que no hi està d’acord.
Una oposició frontal a l’estat espanyol
El suport ampli a Catalunya, inclòs entre els socialistes, xoca de ple amb els resultats dels sondatges que s’han fet als ciutadans espanyols. Tot i que hi ha diferències importants entre els que s’han publicat, tots coincideixen a dir que hi ha una majoria important en contra.
El que mostra una oposició més transversal és La Razón, que en un sondatge del mes de setembre estimava que un 82% no volia l’amnistia, i l’oposició entre els votants del PSOE no era gaire diferent, atès que no n’era partidari el 79%. A més, vora la meitat dels socialistes no volia ni seure a negociar amb Puigdemont. En aquesta línia, aquests darrers dies hi ha hagut declaracions molt dures de dirigents històrics del PSOE. L’ex-vice-president del govern espanyol Alfonso Guerra va dir que l’amnistia era la condemna de la transició espanyola, l’ex-secretari general del PSOE Juan Carlos Rodríguez Ibarra la va comparar amb una violació de quaranta milions d’espanyols i l’ex-president espanyol Felipe González s’hi va mostrar totalment en contra: “No ens podem deixar fer xantatge per ningú i encara menys per minories en vies d’extinció.”
Un sondatge de 20 Minutos fet durant aquestes mateixes dates situava en un 68% els que hi estaven en contra, inclosa la gran majoria del PSOE, i solament sembla que l’accepta un 21%. La majoria trobava que acordar l’amnistia implicava un debilitament de l’estat espanyol. Una enquesta d’Electomania mostra un percentatge més elevat de favorables a l’amnistia (35%), inclosa, per poc, una majoria de socialistes, tot i que la major part dels ciutadans espanyols s’hi oposa (57%).
Tot plegat fa pensar que, tot i fer-se al passeig de Gràcia de Barcelona, la manifestació d’avui pretén d’obtenir ressò principalment fora de Catalunya, on bona part dels socialistes no són partidaris de l’amnistia ni de fer concessions a l’independentisme, i vol promocionar el PP i Vox com els garants d’una unitat d’Espanya que, segons que diuen, es posaria en perill.
