Amnistia: una llei estancada que s’ha denegat més a polítics que no pas a manifestants

L’aplicació de la llei d’amnistia no tan sols és lenta, sinó també desigual quant a la tipologia de les causes. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe sobre la llei que ha elaborat la Sindicatura per l’Amnistia d’Òmnium Cultural, creada per fiscalitzar el desplegament de la llei. L’entitat ha denunciat davant l’Organització de les Nacions Unides (ONU) el boicot de part del poder judicial espanyol a la llei. Ho detalla en un document que analitza l’aplicació de la llei d’amnistia durant els primers quatre mesos de vigència. La llei s’havia d’aplicar dins un termini màxim de dos mesos, però de moment la majoria de casos que es podrien haver amnistiat encara no ho han estat, sobretot perquè moltes sol·licituds no s’han resolt. És a dir, que el termini previst no s’ha respectat.

Les protestes postsentència, les més amnistiades

Prop d’un 22% dels represaliats que han demanat l’amnistia han estat amnistiats, mentre que el 50% de les peticions no han estat resoltes. Un 13% de les sol·licituds han estat denegades i un 14% es troben suspeses per preguntes presentades al Tribunal Constitucional espanyol (TC) o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). També es calcula que un nombre significatiu d’encausats encara no ha presentat la sol·licitud per a l’amnistia.

L’aplicació de la llei afecta de manera desigual les causes: la majoria d’amnisties s’han atorgat a manifestants de les protestes postsentència del 2019 i a alguns batlles i representants polítics. En canvi, els dirigents polítics han rebut més denegacions o suspensions, algunes de molt sonades. Sobre els delictes amnistiats, predominen el delicte d’atemptat contra l’autoritat i el de desordres públics, seguit del de lesions i, en menys casos, prevaricació, malversació, danys, resistència a l’autoritat i desobediència.

També s’ha vist un tracte desigual entre els independentistes i els cossos de policia. La lentitud general contrasta amb el fet que la llei s’hagi aplicat ràpidament als agents de la policia espanyola que van participar en les càrregues del Primer d’Octubre. En els casos que beneficien la policia, no se n’ha qüestionat mai la constitucionalitat, i entitats com Irídia han denunciat que no s’havien escrutat prou els fets. En la causa que va amnistiar 46 agents de cop, la decisió va ser aplicada en bloc, sense valorar de manera individual la gravetat diversa dels actes comesos. En total, de 144 agents, 51 han estat amnistiats: 47 agents de la policia espanyola i 4 agents dels Mossos.

166 causes sense resposta judicial

Segons les dades d’Òmnium, hi ha 1.610 persones que podrien ser amnistiades. 726 persones tenen causes penals o al Tribunal de Comptes i 884, sancions administratives. Del primer grup s’han fet 330 tramitacions, que han acabat en 72 amnisties, 45 denegacions i 47 suspensions per preguntes pre-judicials i d’inconstitucionalitat. 166 encara no tenen resposta judicial. Són dades similars a les que aporta Alerta Solidària, pendent de fer una nova actualització. En 396 casos, no hi ha constància que l’amnistia s’hagi tramitat, ni d’ofici ni d’instància de part.

Del segon grup, el de les sancions administratives a partir de la llei mordassa, se n’han tramitat 32 casos, amb 20 amnisties i 12 desestimacions. Per tant, entre les 1.000 persones, com a mínim, susceptibles de ser amnistiades per sancions administratives, només una vintena han obtingut el retorn de les multes. De fet, Òmnium alerta que únicament una petita part dels afectats n’ha sol·licitat la devolució, atès que la majoria desconeix que es puguin retornar i quin és el procés per a fer-ho. Tampoc no s’han resolt les reclamacions de diners per la via civil contra les persones ja amnistiades. De moment, per tant, la repressió econòmica no ha estat reparada.

Un estancament en l’aplicació de la llei

La fiscalia ha impulsat, per iniciativa pròpia, tramitacions de l’amnistia, a vegades fins i tot abans que les defenses. Ara bé, no s’ha oposat a la presentació de qüestions pre-judicials i d’inconstitucionalitat. En un primer moment, el Tribunal Superior Justícia de Catalunya (TSJC) va prendre la iniciativa, però d’ençà del 16 de setembre no ha amnistiat pràcticament cap més encausat. Certament, l’agost és inhàbil, però ja ha passat prou temps perquè s’haguessin activat més procediments.

Tant Òmnium Cultural com Alerta Solidària consideren que una possible explicació a aquesta paràlisi és que les qüestions prejudicials i d’inconstitucionalitat que han fet alguns tribunals en determinades causes han causat un efecte dissuasiu i dilatori en unes altres. Fa la sensació, doncs, que molts jutges resten a l’espera de les instàncies superiors, de les resolucions que dicti el TC sobre la constitucionalitat de l’amnistia, abans de fer cap més pas en les causes sobre les quals no s’han pronunciat. Això implica una paràlisi general i contradiu el mandat de pronunciar-se en els primers dos mesos.

Denegacions amb arguments rocambolescs

A banda de les causes paralitzades, els jutges han denegat l’amnistia en els casos que han considerat que no entraven en l’àmbit objectiu d’aplicació de la llei i en els casos en què la condemna ja s’havia complert, com el de l’organització de la consulta del 9-N. Els tribunals han considerat que no entraven en l’àmbit d’aplicació de la llei aquelles protestes que no tenien a veure directament amb l’autodeterminació, com ara, les mobilitzacions contra l’empresonament de Pablo Hasel, aldarulls en uns altres contexts, les manifestacions antifeixistes i una condemna per injúries.

En alguns casos, els arguments per a no aplicar l’amnistia han estat rocambolescos, tal com denuncien Òmnium i juristes experts. El cas més evident és el de la denegació de l’amnistia als dirigents independentistes, en què el Suprem va considerar que la malversació en aquest cas corresponia a les casuístiques que quedaven excloses de la llei, que deixa fora el benefici personal de caràcter patrimonial i el fet de posar en risc els interessos financers de la Unió Europea (UE). El Suprem espanyol va considerar que, com que no havien aportat diners propis a l’1-O, això va significar un benefici personal. També va dir que el fet de perseguir la independència ja es podia entendre com un atac als interessos financers de la UE perquè hauria repercutit en el pressupost comunitari. Però aquesta interpretació de la malversació, no l’han feta igual uns altres tribunals.

Un altre cas d’amnistia denegada és el de l’operació Vólkhov. Joaquín Aguirre va refusar d’amnistiar els investigats del cas i no va admetre les recusacions presentades pel president Carles Puigdemont i pel cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, per a apartar-lo d’aquesta causa, en què s’investiga la presumpta trama russa del procés. Òmnium Cultural considera que són interpretacions “arbitràries i ideològiques” que no respecten la divisió de poders i que dilaten els processos, perquè els encausats hauran d’emprendre un camí llarg de recursos.

Atacs a l’independentisme en les qüestions d’inconstitucionalitat

De moment, la suspensió d’alguns processos a partir de qüestions pre-judicials i, sobretot, d’inconstitucionalitat, és un dels grans obstacles. Els òrgans que eleven aquestes qüestions són el Suprem i el TSJC, i no pas els tribunals de base. El Suprem va presentar la primera qüestió d’inconstitucionalitat al juliol. El TC l’ha admesa a tràmit i la resolució pot tardar uns quants mesos. Es va presentar en el context d’un recurs contra una condemna per les protestes postsentència a Girona. L’escrit que demanava la qüestió d’inconstitucionalitat era farcit de valoracions polítiques contra la llei, l’independentisme i el govern espanyol. En la causa contra els dirigents independentistes, el Suprem també va proposar de formular una qüestió d’inconstitucionalitat pel delicte de desobediència.

En el cas de l’ex-batlle de Sabadell Maties Serracant, el Suprem també va preguntar a les parts si calia presentar una qüestió d’inconstitucionalitat perquè considerava que la llei comportava “un tractament discriminatori”. Quant a l’operació Judes, l’Audiència espanyola va presentar una qüestió pre-judicial al TJUE per la possibilitat que la llei anés en contra del dret comunitari. La llei remet a la definició europea del delicte de terrorisme, que parla de violacions greus de drets humans, i el tribunal considera que podria ser que el cas quedés exclòs de l’amnistia. Entre més, defensa que, encara que no hi hagués resultats lesius, la temptativa ja podria considerar-se terrorisme.

El TSJC també ha presentat qüestions d’inconstitucionalitat i pre-judicials en cinc casos diferents, que afecten nou persones, entre les quals, l’ex-president Quim Torra i l’ex-diputat de la CUP Pau Juvillà. Considera que la llei podria vulnerar els principis de seguretat jurídica, entre més. També destaca el cas dels tres de Granollers, condemnats per una protesta postsentència. Malgrat que van ser amnistiats, el TSJC ha instat les parts perquè es posicionin sobre si cal elevar una qüestió d’inconstitucionalitat, o no.

El Tribunal de Comptes també ha presentat vuit qüestions pre-judicials al TJUE perquè qüestiona l’amnistia de les despeses de l’acció exterior i les de l’organització de l’1-O. Òmnium recorda que el Tribunal de Comptes no té jutges al capdavant ni pertany al poder judicial, i que és un òrgan administratiu, no pas un tribunal.

Els laberints processals, un altre obstacle

Un altre obstacle en l’aplicació de la llei són els laberints processals que s’han obert en alguns casos i que Òmnium relaciona amb una manca de voluntat de resoldre’ls amb celeritat. És el cas, per exemple, dels alts càrrecs investigats als jutjats 13 i 18 de Barcelona pels preparatius del referèndum i la despesa exterior de la Generalitat. Com que és un cas que s’ha disgregat en uns quants jutjats, hi ha hagut una odissea jurídica per a aclarir com i qui hauria d’aplicar l’amnistia. Una vegada centralitzat tot en el jutjat 13, la fiscalia ha demanat d’aturar l’aplicació de la llei abans no es tanqui el sumari, un pas que no ha estat necessari en unes altres causes. Encara que aquesta petició es denegui, hi ha el temor que també es presentin qüestions pre-judicials o d’inconstitucionalitat i el procés s’allargui encara més.

La guerra de recursos del PP

L’aplicació de la llei d’amnistia també ha topat amb nombrosos recursos d’inconstitucionalitat presentats en l’àmbit polític. De fet, és la llei amb més recursos presentats de la història del TC; setze en total. La majoria els han presentat governs i assemblees autonòmiques del PP, però també el govern socialista de Castella-la Manxa, encapçalat per Emiliano García-Page. Els dos mesos vinents, el TC estudiarà si admet el primer recurs, el d’Aragó, per tal d’aplicar un mateix criteri en els quinze restants.

L’extrema dreta també s’ha personat com a acusació popular en unes quantes causes, per mitjà de Vox o Manos Limpias. S’han mostrat contraris a tramitar les sol·licituds i han defensat que es presentin qüestions pre-judicials i d’inconstitucionalitat. Tribunals de la cúpula judicial han acollit les al·legacions de l’extrema dreta en aquestes qüestions.

Una aplicació insuficient i irregular

Òmnium considera que l’aplicació de la llei d’amnistia és insuficient i irregular, condicionada per l’oposició de la dreta i extrema dreta espanyoles, presents també en la cúpula judicial. L’entitat defensa que la millor estratègia a partir d’ara és la d’augmentar el nombre de sol·licituds d’amnistia, tant judicials com administratives, i combinar les accions judicials amb pressió social, política i institucional, també a escala internacional.