02.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 03.08.2023 - 09:27
Les negociacions sobre la investidura de Pedro Sánchez són marcades per les condicions de l’independentisme català i, d’una manera molt especial, de Junts. Sense els vots dels de Puigdemont, Pedro Sánchez no podria ser president ni sumant tots els vots de tots els altres partits tret de PP i Vox. L’amnistia i l’exercici de l’autodeterminació són les dues qüestions que s’han posat amb més insistència sobre la taula, fet que ha ocasionat molts debats sobre si és possible o no. Per això us oferim les cinc preguntes i respostes clau.
1. Què és una amnistia?
Una amnistia és una llei que causa l’extinció de les responsabilitats penals sobre un acte o una sèrie d’actes passats. Anul·la les possibles responsabilitats penals amb què un conjunt d’individus han estat castigats per alguna raó en el passat. Tots els condemnats o tots els processats per la raó per la qual es promulga l’amnistia, presents i futurs, queden lliures de responsabilitat per sempre més.
2. Una amnistia és legal? Els jutges o el rei poden oposar-s’hi i invalidar-la?
La promulgació d’una amnistia pel congrés espanyol és completament legal. La constitució prohibeix els indults generals, però no diu res de l’amnistia. El rei espanyol té l’obligació constitucional de promulgar totes les lleis que li envia el congrés i, per tant, no pot oposar-s’hi.
El Tribunal Constitucional podria anul·lar la llei, però caldria que ho demanés el PP o el PSOE, atès que Vox ha perdut la possibilitat de presentar amb els seus sols vots un recurs d’inconstitucionalitat, perquè amb els resultats electorals actuals té menys de cinquanta diputats. Tot dependria, doncs, del possible pacte. El Defensor del Poble espanyol també podria proposar un recurs d’inconstitucionalitat, però, novament, segons quin fos el pacte polític, seria pràcticament impossible.
3. Quins límits temporals hauria de tenir aquesta amnistia?
L’eficàcia de l’amnistia dependria clarament de fixar-ne molt bé els límits. Perquè si no, els tribunals podrien fer entrar noves persones a la roda o inventar càrrecs addicionals contra persones amnistiades. Normalment, això requereix dues condicions.
La primera és marcar el temps. En el cas català, es podria fixar, per exemple, des dels fets del 9-N, la consulta sobre la independència impulsada pel govern d’Artur Mas, fins ara. Incloent-hi no tan sols el Primer d’Octubre sinó també les protestes contra la sentència del Suprem.
La segona condició és definir bé la causa de l’amnistia. Això és delicat i complicat i requereix molta habilitat política. Per exemple, es podria decidir que fossin amnistiats tots aquells que haguessin fet una acció punida –o que es volgués punir en un futur– en nom de la independència de Catalunya o per a aconseguir la independència. Però el redactat hauria de ser molt precís i, a la vegada, prou ampli per a acomodar-se a tantes persones com fos possible.
4. L’amnistia afectaria només els polítics o tothom? Afectaria també els exiliats i permetria el retorn del president Puigdemont?
Dependria de com es redactés la llei. Però, políticament, l’amnistia només tindria sentit si afectés els més de quatre mil encausats que hi ha ara mateix. Només seria comprensible si salvés tots quatre mil de qualsevol tipus de responsabilitat penal. Si això passés, lògicament, els exiliats també se’n beneficiarien i podrien tornar en llibertat.
5. En cas d’acord, es podria aprovar l’amnistia abans de votar la investidura?
Parlant en termes tècnics, una llei d’amnistia es podria aprovar abans de la sessió d’investidura, tenint en compte que a partir del 17 d’agost les corts espanyoles estaran constituïdes i ja podran actuar. Dit això, seria certament estrany i no seria fàcil de conciliar els ritmes de l’aprovació de la llei i el procés d’investidura. Però podria ser.
