25.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 25.01.2024 - 21:44
Una amnistia enfronta dos estats al màxim nivell judicial europeu. És una llei aprovada pel parlament britànic el 18 de setembre i que aquest mes de gener la República d’Irlanda ha decidit de dur al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), justament per una vulneració que va alertar els negociadors catalans de la llei d’amnistia del procés, que han treballat per evitar-la.
La normativa, que porta el nom de “llei de la reconciliació i el llegat”, té per objectiu investigar els anomenats Troubles, el conflicte al nord d’Irlanda entre republicans irlandesos i unionistes britànics durant la segona meitat del segle XX, que va causar més de 3.500 morts fins a la signatura dels Acords de Divendres Sant, el 1998. La llei crea la Comissió per la Reconciliació i la Recuperació d’Informació, un organisme independent que s’encarrega de revisar –no pas d’investigar– els assassinats que hi va haver i que farà arribar informes a les famílies amb les conclusions.
La comissió té un pressupost de 250 milions de lliures i un cos d’uns quants centenars de treballadors, i és dirigida pel jutge retirat Sir Declan Morgan.
Un dels punts més controvertits del text és que inclou una amnistia per als qui cooperin amb la comissió, és a dir, tant militars de l’exèrcit britànic com paramilitars i militants de tots dos bàndols que no han estat acusats. Per contra, no afecta els casos que ja han estat condemnats o que tenen un procediment obert. Això beneficia sobretot el bàndol britànic, perquè els republicans irlandesos han estat sistemàticament perseguits, jutjats i condemnats i, per tant, no hi entren. Alhora, tanca la porta a jutjar els crims dels agents britànics que durant dècades han tingut impunitat i de protecció de les autoritats de la Gran Bretanya. De manera que la legislació afavoreix principalment els membres de l’exèrcit britànic i paramilitars.
Una iniciativa amb uns arguments que trontollen
El govern britànic addueix que aquesta llei pot servir per a saber què va passar amb les 1.200 morts dels Troubles que encara no s’han resolt. En canvi d’això, s’arriba a un punt final. La legislació s’inspira en la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació de Sud-àfrica i també impedirà que es puguin obrir noves causes o investigacions.
Sobre aquesta qüestió, les autoritats britàniques argumenten que com més temps passa més improbable és que hi hagi condemnes sobre fets ocorreguts fa dècades. Però, tot i que aquest és el principal argument de les autoritats britàniques, el cas és que els darrers anys hi ha hagut avenços i novetats importants. L’any passat va ser condemnat el soldat britànic David Holden per haver mort per l’esquena un home en un control l’any 1988, i també hi ha pendent de judici el cas contra el soldat F, l’únic soldat britànic acusat d’assassinat pel Bloody Sunday del 1972, quan el regiment de paracaigudistes de l’exèrcit va obrir foc contra una marxa pels drets civils a Derry i va matar tretze persones. Per tant, ni de bon tros sembla que hi hagi cap possibilitat d’avançar en les investigacions policíaques.
Una crítica transversal
La legislació ha estat criticada unànimement a Irlanda, tant per republicans com unionistes, en un consens molt inusual. El Sinn Féin, el partit més gran a l’assemblea nord-irlandesa, republicà, considera que la llei significa una negació dels drets humans de les víctimes i les seves famílies i que amb la llei solament es pretén ocultar la veritat i protegir les forces de l’estat britànic. Per una altra banda, el Partit Unionista Democràtic (DUP), el segon més gran, ho considera un insult, per motius contraposats: assegura que les forces de seguretat van actuar amb la màxima distinció i no demanen ni necessiten aquesta amnistia; i que això tan sols té una utilitat: “Equiparar-los als terroristes i donar socors a aquells que volen reescriure la nostra història”, diuen.
Les associacions de víctimes també troben que és inacceptable, perquè els delictes de sang restarien impunes. Billy McGreanery, nét d’una de les víctimes, William McGreanery, que va ser tirotejat per un militar, diu que la iniciativa representa “una terrible injustícia a cada família d’aquest país”. La llei també ha estat criticada per Amnistia Internacional, pel Consell d’Europa, l’ONU, el parlament escocès i els laboristes britànics, que s’han compromès a derogar-la si arriben al poder.
BREAKING: We lit up Parliament with faces of victims of the Northern Ireland conflict
This week, Parliament will debate passing a law that will BLOCK victims from getting justice
It threatens peace & denies rights
The #TroublesBill MUST be scrapped
WATCH & SHARE 👇 pic.twitter.com/ttMiEe4NuJ
— Amnesty UK (@AmnestyUK) September 4, 2023
Els únics que la defensen són el govern britànic, que argumenta que pot ajudar la societat a “mirar endavant”, i les organitzacions de veterans britànics. El Moviment de Veterans d’Irlanda del Nord, que representa 200.000 veterans de l’exèrcit, hi dóna ple suport i assegura que els ex-soldats són atacats injustament solament per haver complert el seu deure.
Batalla legal entre estats
El primer ministre de la República d’Irlanda, Leo Varadkar, ha remarcat que aquesta llei no compleix el Conveni Europeu de Drets Humans, del qual el Regne Unit és signatari. Després de preparar el cas, el 17 de gener, la República d’Irlanda va portar la llei al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
El tribunal, òrgan judicial internacional del Consell d’Europa i, per tant, aliè a la Unió Europa, és reconegut per quaranta-sis estats, inclosos el Regne Unit i Irlanda. És la segona vegada que les autoritats irlandeses porten legislació britànica davant el tribunal europeu. La primera fou el 1971, pels mètodes d’interrogatori anomenats “les cinc tècniques”, que aplicaven les forces britàniques i que més tard van ser reconeguts com a tortures. Amb aquest mètode d’interrogatori s’obliga els detinguts a romandre hores dempeus; els tapaven el cap, els privaven de vista i oïda, els feien escoltar sorolls molests de manera persistent, els impedien de dormir i els deixaven sense menjar ni beure durant llargs períodes.
Ara el govern irlandès considera que la llei vulnera articles de la Convenció Europea dels Drets Humans, com els que reconeixen el dret de la vida (article 2), la prohibició de la tortura o un tracte degradant o inhumà (article 3) i el dret de rebre una reparació apropiada (article 13). Així mateix, diuen que prohibir noves investigacions civils als tribunals no començades abans del maig del 2022 vulnera el dret d’un judici just (article 6) i és una discriminació (article 14).
El cas d’Estrasburg és solament un dels molts que hi ha en curs en la justícia europea, però hi ha almenys onze causes legals en tribunals del Regne Unit, fetes majoritàriament per familiars de víctimes del conflicte. El secretari del nord d’Irlanda, Chris Heaton-Harris, ha dit que el cas que ara s’obre a Europa era “innecessari”, perquè ja és en tribunals britànics; a més, retreu que arriba en un moment “particularment sensible” al nord d’Irlanda, en referència al fet que no hi ha govern d’ençà del febrer del 2022, per la negativa dels unionistes a formar part d’un govern encapçalat pel Sinn Féin.
Un precedent per a l’amnistia del procés?
Les amnisties no són ni de bon tros un fet inusual a Europa, sinó que aquests darrers anys n’hi ha hagudes unes quantes. A més de la del nord d’Irlanda, l’any passat també n’hi va haver una a Portugal, per als joves que tenien entre setze anys i trenta; però, per evitar de vulnerar la Convenció Europea dels Drets Humans, no s’hi inclouen els delictes considerats greus.
En la mateixa línia, la llei que actualment es tramita al congrés espanyol, en les esmenes acordades aquest mes entre Junts, ERC i el PSOE s’especifica que en són exclosos els casos de terrorisme “sempre que de manera manifesta i amb una intenció directa s’hagin causat violacions greus dels drets humans, en particular les previstes en l’article 2 i 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, i amb el dret internacional humanitari”. És a dir, justament els articles que les autoritats irlandeses han considerat que la llei britànica vulnerava. És un moviment per a provar de donar cobertura a tots els casos que afecten independentistes i, alhora, d’evitar que aquests articles puguin ser adduïts pels contraris a l’amnistia del procés per portar els casos a la justícia.
Sí, han caigut al parany de García-Castellón | Anàlisi de Josep Casulleras
L’anàlisi d’Amnistia Internacional posa en evidència les diferències entre l’amnistia nord-irlandesa i la catalana. En el cas del nord d’Irlanda, Amnistia Internacional s’ha mostrat favorable a portar el text a la justícia, perquè “protegeix els autors de violacions greus dels drets humans de la responsabilitat”, diu, en referència a les forces de seguretat de l’estat. En canvi, en el cas de la catalana, els defectes que hi troben són justament els contraris, és a dir, que es dóna massa protecció als policies espanyols.
L’ONG reconeix que, si bé la proposició de llei exclou de l’amnistia els fets que puguin ser considerats delictes de tortura o de tractes inhumans, en els articles 2 i 3 de la Convenció Europea dels Drets Humans només és així quan han superat un “llindar mínim de gravetat”. Arran d’això, recorda que el TEDH ha dit que tot ús innecessari de la força per part de la policia vulnera l’article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans i demana que s’exclogui de l’amnistia qualsevol ús excessiu de la força i que es permeti que s’investiguin i es portin a judici aquestes accions, tant dels agents com dels comandaments, si hi hagués ordres il·lícites o deficiències en la seva responsabilitat superior.
