Amnistia Internacional inclou la repressió contra les protestes per la sentència a l’informe de violacions dels drets humans

Amnistia Internacional ha publicat el report anual sobre el respecte als drets humans a Europa. Al capítol sobre l’estat espanyol, l’ONG assenyala com a violacions dels drets humans la condemna del Tribunal Suprem pel judici contra el procés i la repressió a les manifestacions contra la sentència; la condemna als joves d’Altsasu; la limitació al dret de la informació que dificulta la feina dels periodistes a les manifestacions; els judicis per ‘enaltiment del terrorisme’, ‘ofensa als sentiments religiosos’ i ‘injúries a la corona’; l’absència d’investigacions sobre les denúncies de tortura de la policia espanyola; la manca de resposta a peticions d’asil, les expulsions de migrants; la violència masclista; la violació del dret de l’habitatge i del dret de la salut; i la impunitat del franquisme.

Quant al judici contra el procés, Amnistia Internacional diu que ja va criticar la condemna per sedició, que considera que ‘trepitja els drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica’, i va demanar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, condemnats pel seu paper de presidents de l’ANC i d’Òmnium Cultural. Amb tot, creu que ‘no hi ha proves que s’hagi violat el dret d’un judici just als dotze dirigents catalans.’  A l’informe anual, l’ONG manté la seva posició i torna a demanar l’anul·lació de la condemna a Sànchez i Cuixart i el seu alliberament.

Tal com explica el report, després de la publicació de la sentència es van desencadenar nombroses manifestacions a Catalunya: ‘Malgrat que la majoria de manifestacions van ser principalment pacífiques, hi va haver nombrosos incidents violents amb centenars de ferits.’ Diu que 318 van ser agents de policia, un dels quals ferit greument, i que un mínim de 367 persones van necessitar assistència mèdica per l’ús excessiu de violència de la policia. Afegeix que quatre persones van perdre la vista en un ull a causa d’un tret de bala de goma. Finalment, diu que cap de les investigacions per les denúncies d’ús excessiu de la violència durant les protestes de l’octubre del 2017 a Catalunya ha estat processada judicialment abans d’acabar l’any 2019.

També en l’àmbit judicial, l’informe diu que el Suprem va condemnar els joves d’Altsasu després dels recursos presentats contra la sentència de l’Audiència espanyola. S’hi explica que el Suprem va refusar les penes més altes per circumstàncies agreujants que havia imposat l’Audiència sota la premissa que va ser una agressió motivada per discriminació ideològica i va reduir les penes: ‘El Tribunal Suprem va establir que la Guàrdia Civil no es pot considerar un grup vulnerable que pugui ser discriminat.’

Sobre les violacions a la llibertat d’expressió i manifestació diu: ‘Les autoritats van continuar imposant la llei en la seguretat pública per imposar sancions administratives, incloent-hi multes copioses a manifestants, defensors dels drets humans i periodistes.’ I afegeix: ‘En alguns casos, es van restringir fora de llei els drets de llibertat d’expressió, de reunió pacífica i d’accés a la informació.’ Posa com a exemples la multa al periodista basc Mikel Saénz de Buruaga quan cobria una manifestació, els judicis per ‘enaltiment del terrorisme’, per ‘ofensa als sentiments religiosos’ i per ‘injúries a la corona’.

L’informe també recull els recursos del PP i Ciutadans a lleis dels parlaments basc i navarrès, que demanaven el ‘reconeixement i reparació de les víctimes de la violència política’, i les condemnes de les Nacions Unides a l’estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortura d’acusats de ser membres d’ETA.

Violència masclista i drets de refugi, de l’habitatge i de la salut

L’informe d’Amnistia Internacional parla sobre la violència masclista que hi ha a tot l’estat espanyol i diu que durant tot l’any s’hi van assassinar cinquanta-cinc dones i tres infants. També diu que el Suprem va condemnar per agressió sexual els cinc membres de ‘la Manada’ i va elevar la pena que havia imposat l’Audiència de Navarra, fet que va originar la promesa de canvis legislatius impulsats pel govern espanyol. Segons dades oficials, diu, entre gener i setembre de l’any passat es van presentar 11.587 denúncies per violència sexual.

Amnistia Internacional també considera violacions dels drets humans els 40.492 desnonaments entre gener i setembre de l’any passat, i les retallades en sanitat de l’any 2012, que encara no s’han revertit. A més, destaca la manca de resposta a temps a les peticions d’asil polític, les expulsions de migrants i la falta de resultats de les investigacions judicials pels atacs als centres de menors no acompanyats.

Impunitat del franquisme

Per últim, l’informe explica que a l’octubre el govern espanyol va exhumar el dictador Francisco Franco, però que encara hi ha víctimes de violacions dels drets humans durant el franquisme que continuen sense tenir garantit el seu dret de la veritat, de la justícia i de la reparació. Tampoc no s’han fet investigacions a les violacions de la llei internacional durant la Guerra del 1936-1939 i el règim franquista. Critica la manca de suport als familiars de les víctimes enterrades en fosses comunes i les dificultats judicials que troben els nadons robats per a descobrir la veritat sobre els seus familiars i la seva identitat.