28.12.2023 - 14:11
|
Actualització: 28.12.2023 - 22:45
Amnistia Internacional ha enviat als grups parlamentaris al congrés espanyol un document en què analitzen el text de la proposició de llei d’amnistia i proposen una sèrie de modificacions en el període d’esmenes. “La futura llei d’amnistia ha de garantir integralment els drets de les víctimes de violacions de drets humans i de les víctimes de delictes sobre la base del compliment estricte del dret internacional”, diu Esteban Beltran, director d’Amnistia Internacional a l’estat espanyol, en un comunicat.
Amnistia Internacional ha estudiat la proposició de llei de quatre perspectives diferents: l’actuació dels cossos policíacs en moments com el referèndum del 2017 o les protestes contra la sentència; la protecció de les víctimes de violacions de drets humans per l’ús excessiu de la força i de les víctimes de delictes; l’efecte de l’amnistia sobre condemnats per l’exercici dels drets humans, com Jordi Sánchez i Jordi Cuixart; i l’exclusió dels delictes de terrorisme.
L’ONG considera que, si bé la proposició de llei exclou de l’amnistia els fets que puguin ser considerats delictes de tortura o de tractes inhumans, només és així quan han superat un “llindar mínim de gravetat”. Arran d’això, Amnistia Internacional recorda que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha dit que tot ús innecessari de la força per part de la policia vulnera l’article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans i que, en aquests casos, no es poden amnistiar. A més, recorden que el Comitè contra la Tortura va criticar aquest agost que les investigacions per les càrregues policíaques del Primer d’Octubre no avançaven prou de pressa, i va demanar que tota denúncia per un ús excessiu de la força fos investigada i la víctima rebés una reparació.
Amnistia Internacional, que va monitorar uns quants casos de violència policíaca durant el referèndum i les mobilitzacions contra la sentència, demana que la proposició de llei sigui esmenada per a excloure’n qualsevol ús excessiu de la força i que es permeti que s’investigui i es porti a judici aquestes accions, tant els agents com els comandaments, si hi hagués ordres il·lícites o deficiències en la seva responsabilitat superior. També es fixa en el fet que la proposició de llei d’amnistia no preveu que es pugui reparar el mal que van patir les víctimes, i demana que se’ls garanteixi.
Això també val per a altres víctimes de delictes que queden amnistiats, ja siguin agents de policies ferits, víctimes d’agressions entre manifestants o “condemnats penalment per l’exercici dels seus drets humans”, com considera que són Sànchez i Cuixart, que demanen que siguin indemnitzats. De fet, des que van ser detinguts, Amnistia Internacional va reclamar que, com a líders civils, no fossin perseguits, ja que havien exercit de manera pacífica i legítima el dret de protesta. Reconeix que la proposició de llei d’amnistia preveu l’extinció de la responsabilitat penal i cancel·lació d’antecedents, però que no anul·la les resolucions judicials condemnatòries. Això, diu, contravé el dret internacional, que per a aquests casos estableix que les resolucions judicials també siguin declarades nul·les i sense efectes, i que es garanteixin prou recursos per a les víctimes de violacions de drets humans.
A més, mostren preocupació perquè el codi penal espanyol fa una “definició àmplia del delicte de terrorisme”, sobretot tenint en compte que la proposició de llei d’amnistia exclou aquests delictes quan hi ha una sentència ferma i sigui per les conductes descrites a l’article 3 de la directiva europea 2017/541 sobre terrorisme. Aquesta referència a la directiva “incorpora un grau de precisió legal major”, però, així i tot, considera un risc que en investigacions judicials com la que afecta els responsables del Tsunami Democràtic, es defineixi els fets com a possible delicte de terrorisme.
Per això, a banda de les esmenes a la proposició de llei d’amnistia, demanen que la fiscalia insisteixi que no s’investigui aquests fets com a terrorisme i que el congrés espanyol reformi tan aviat com pugui el codi penal per a garantir que només queden tipificats com a delictes de terrorisme aquells que s’adeqüin a la definició d’actes de terrorisme proporcionada pel relator especial de les Nacions Unides sobre la promoció i la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme.
