07.12.2024 - 21:40
The Washington Post · Louisa Loveluck i Missy Ryan
En un informe publicat aquesta setmana, Amnistia Internacional ha dit que Israel cometia accions genocides contra els palestins de Gaza.
És probable que la declaració d’una de les organitzacions de drets humans més destacades del món intensifiqui un debat, que fa mesos que cueja, sobre com catalogar la campanya militar d’Israel contra Hamàs, que ha mort desenes de milers de persones i ha reduït bona part de Gaza a runa.
El govern d’Israel diu que lliura una guerra d’autodefensa en resposta de l’atac perpetrat per Hamàs el 7 d’octubre, en què els milicians del grup van matar unes mil dues-centes persones, la majoria de les quals, civils, i van prendre dos-cents cinquanta ostatges.
“Les afirmacions presentades en aquest informe són completament infundades”, diu un portaveu de l’exèrcit israelià en declaracions a The Washington Post, que explica que el cos “treballa activament per desmantellar la infrastructura militar d’Hamàs, sense deixar de complir les obligacions que li marca el dret internacional”.
Què diu Amnistia Internacional?
En l’informe, de dues-centes noranta-sis pàgines, l’organització de drets humans detalla un seguit d’accions militars i polítiques israelianes –de bombardaments a decrets del govern– que han causat danys físics o mentals greus a la població palestina. Israel, segons que diu el grup, ha infligit deliberadament als habitants de Gaza unes condicions destinades a causar-ne la destrucció física, total o parcial, d’acord amb la definició de genocidi reconeguda internacionalment.
“Amnistia Internacional arriba a la conclusió que, després del 7 d’octubre de 2023, Israel va cometre i comet genocidi contra els palestins de Gaza”, diu l’informe.
Encara que el document se centra en un període de nou mesos comprès entre l’octubre de l’any passat i el juny d’enguany, el grup explica que no hi ha hagut cap canvi significatiu en la conducta d’Israel d’aleshores ençà, i que l’abast de l’ofensiva a Gaza, en tot cas, s’ha ampliat en els mesos transcorreguts d’ençà del final de la investigació.
Més de quaranta-quatre mil palestins han mort durant catorze mesos de combats, segons el Ministeri de Sanitat de Gaza, que no distingeix entre civils i combatents però diu que la majoria dels morts són dones i nens.
El 90% de la població de l’enclavament s’ha hagut de desplaçar, sovint de manera reiterada, i la infrastructura civil –incloent-hi hospitals i plantes de tractament d’aigua– ha estat atacada repetidament. Segons els grups humanitaris, les restriccions israelianes al lliurament d’ajuda han accelerat la crisi alimentària, cosa que ha deixat algunes zones de Gaza al llindar de la fam generalitzada.
Israel diu que les seves operacions militars tenen d’objectiu eradicar Hamàs, que s’ha afeblit considerablement durant més de tretze mesos de conflicte, però que continua controlant de facto algunes parts de l’enclavament.
Una de les conclusions més destacades de l’informe és que l’estratègia militar d’Israel no és excloent de cometre actes compatibles amb el genocidi. Segons que explica Paul O’Brien, director executiu d’Amnistia Internacional als Estats Units, els actes genocides no tan sols són compatibles amb una estratègia militar com la d’Israel a Gaza; sovint, aquesta mena d’actes “poden ser el mitjà amb què es duu a terme una estratègia militar”. I afegeix: “El dret internacional ens exigeix que demostrem que hi ha prou proves que hi ha una motivació [genocida], sense que això negui el complex entramat d’objectius i intencions que influencien qualsevol estratègia militar.”
O’Brien diu que les conclusions d’Amnistia Internacional, la primera organització de drets humans de renom internacional a vincular l’ofensiva israeliana a Gaza amb el concepte de genocidi, haurien d’empènyer els responsables polítics a repensar el suport a Israel.
L’organització demana als Estats Units, el principal soci financer i diplomàtic d’Israel, que aturi la venda d’armes al govern de Netanyahu. “Això és un punt clau, perquè el genocidi continuarà si no es prenen mesures per aturar-lo”, explica O’Brien.
Què han determinat els tribunals internacionals?
Els tribunals internacionals han conclòs que era probable que Israel cometés crims de guerra a Gaza, tot i que el pronunciament definitiu de la justícia internacional sobre el cas pot trigar anys a arribar.
El desembre de l’any passat, Sud-àfrica va presentar una demanda contra Israel davant el Tribunal Internacional de Justícia, el tribunal més alt de les Nacions Unides, en què al·legava que el país havia incomplert les seves obligacions en virtut de la Convenció sobre el Genocidi. El tribunal va dictaminar aquest gener que Israel havia de fer més per protegir els civils i evitar la possibilitat d’un genocidi, però no va ordenar el cessament de l’ofensiva.
El mes passat, el Tribunal Penal Internacional –l’òrgan de l’ONU que instrueix causes penals internacionals contra individus– va dictar ordres de detenció contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i l’ex-ministre de Defensa Yoav Gallant per crims de guerra i crims contra la humanitat. En un comunicat, el tribunal va dir que tenia “motius raonables” per a considerar Netanyahu i Gallant responsables de crims comesos per Israel durant el conflicte, incloent-hi l’ús de la inanició com a mètode de guerra o bé “assassinats, persecucions i més actes inhumans”.
En resposta de les ordres de detenció del Tribunal Penal Internacional, Netanyahu va dir que Israel en rebutjava totalment “les acusacions falses i absurdes” i va titllar el tribunal “d’òrgan polític esbiaixat i discriminatori”. Cap guerra, afegí, és més justa que la que Israel ha lliurat a Gaza arran dels atacs del 7 d’octubre.
El tribunal va dictar també una ordre de detenció contra el dirigent militar d’Hamàs Muhàmmad Deif, a qui acusava de crims contra la humanitat en relació amb els atemptats del 7 d’octubre, incloent-hi assassinat, tortura, violència sexual i segrest d’ostatges. Deif va morir en un bombardament israelià aquest juliol, segons els Estats Units i Israel, però el tribunal digué que no podia confirmar-ne la mort.
Què diu Israel?
En l’informe, Amnistia diu no haver rebut “cap resposta substantiva” per part de les autoritats israelianes durant el transcurs la investigació, tot i els intents repetits de l’organització de posar-s’hi en contacte.
En declaracions a The Washington Post, l’exèrcit israelià diu: “Les acusacions malintencionades de genocidi recollides a l’informe no tan sols no tenen cap fonament, sinó que a més passen per alt les vulneracions del dret internacional comeses per Hamàs, com ara l’ús de civils com a escuts humans i els atacs deliberats contra civils israelians.”
Israel ha negat amb vehemència les acusacions de crims de guerra i genocidi a la guerra de Gaza i ha dit que les acusacions tenien una motivació política i que menystenien el legítim dret d’autodefensa del país.
Què diuen els Estats Units?
Encara que el president sortint dels Estats Units, Joe Biden, ha criticat amb com més va més duresa la conducta d’Israel a Gaza –ha lamentat la quantitat de víctimes civils, ha exigit a les autoritats israelianes que fessin més per facilitar la distribució d’ajuda humanitària i ha denunciat la reticència de Netanyahu a negociar un alto-el-foc–, Washington ha continuat enviant armes en suport de l’ofensiva israeliana.
“La nostra postura sobre aquesta qüestió no ha canviat, i continuem creient que les acusacions de genocidi no tenen fonament”, explica a The Washington Post un portaveu del Departament d’Estat nord-americà, que parla sota condició d’anonimat, en referència a les conclusions de l’informe d’Amnistia.
Tot i l’augment sostingut en la xifra de morts a Gaza –i la pressió internacional sobre Israel–, Washington ha evitat de pronunciar-se sobre si l’ofensiva d’Israel s’ajustava a la legislació internacional i nord-americana. Al maig, representants del govern Biden van descriure com a raonable la conclusió que Israel havia comès vulneracions del dret internacional amb armament nord-americà a Gaza, però matisaren que no hi havia prou proves per a aturar la cooperació militar.
Aquest octubre, The Washington Post va revelar que els Estats Units havien rebut gairebé cinc-centes denúncies sobre l’ús d’armament nord-americà en atacs que havien causat “danys innecessaris” a la població civil de Gaza. Tanmateix, el govern de Biden s’ha negat a investigar amb celeritat aquestes denúncies i actuar-hi en conseqüència, tal com havia promès públicament.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
