10.04.2025 - 15:41
|
Actualització: 10.04.2025 - 17:49
Amnistia Internacional ha acusat la Generalitat Valenciana d’haver gestionat de manera negligent la gota freda que va causar la mort de 227 persones. En un informe publicat avui, sis mesos després del desastre, l’organització de drets humans denuncia que les autoritats valencianes van vulnerar greument el dret de la vida, de la integritat física i de la informació, i que la manca de coordinació institucional va tenir conseqüències devastadores, especialment per als col·lectius més vulnerables. També alerta dels efectes nocius que tingué la desinformació i fa catorze recomanacions per a garantir que no es tornin a repetir fets d’aquesta mena.
Nou informe #JustíciaDANA: denunciem com autoritats de la Generalitat valenciana van vulnerar dret a la vida i integritat física, i van posar en risc milers de persones per no haver-los ofert informació accessible i a temps https://t.co/jE0e98W5qX
— Amnistia Internacional Catalunya (@AmnistiaCAT) April 10, 2025
L’informe, titulat “Tinc malsons en què sona aquesta alarma”, atribueix la responsabilitat principal a la Generalitat, que era qui tenia encomanada la direcció de l’emergència, però també assenyala mancances greus del govern espanyol i dels ajuntaments. La falta d’un enfocament centrat en els drets humans i la no-participació de les víctimes en les fases de resposta i recuperació han agreujat una situació que, segons Amnistia Internacional, era en part evitable.
Amnistia denuncia que milers de persones van rebre l’alerta d’emergència quan ja es trobaven en situació de risc extrem i que aquesta manca d’informació oportuna i accessible va tenir conseqüències tràgiques. L’organització recorda que el dret de la informació és una obligació de l’estat reconeguda pel Tribunal Europeu de Drets Humans, que estableix que els governs han de prevenir riscos per a la vida mitjançant avisos adequats. “Les persones amb qui hem parlat coincideixen a assenyalar la desprotecció i el desemparament en què es van trobar abans, durant i després de la gota freda”, explica Daniel Canales, autor de l’informe. “Cal una rendició de comptes mitjançant investigacions exhaustives que garanteixin veritat, justícia i reparació a les víctimes.”
Testimonis que revelen un sistema fallit
L’informe recull nombrosos testimonis que exposen la magnitud del desastre. José Manuel, veí d’Alfafar (Horta Sud), relata que va haver de passar sis hores enfilar-se a un semàfor per evitar de morir ofegat, mentre son germà va morir quan provava de rescatar una dona atrapada dins un cotxe. Meri, de Catarroja, va trigar deu dies a localitzar el cos de son pare, Felipe, gràcies a l’ajuda de voluntaris: “He sentit la solitud més absoluta en el pitjor moment. És molt dolorós perdre un pare, però també és molt dur adonar-te del sistema on vius.”
Marta, de Picanya, va trobar el cos de son pare pel seu compte, amb el suport de familiars i voluntàries, i gràcies a una pista que algú havia publicat a les xarxes socials. “Per la no presa de decisions, el meu pare avui és mort”, lamenta.
Segons l’informe, la Generalitat no tan sols va trigar a activar les alertes, sinó que tampoc no va assumir plenament les responsabilitats que li atribueix la llei de protecció civil, ni tan sols quan l’emergència ja s’havia desbordat. El president Carlos Mazón no va encapçalar de manera directa la gestió de la crisi, tot i la magnitud dels fets.
Quant al govern espanyol, Amnistia considera que hauria pogut assumir la direcció de l’emergència, ja que va afectar més d’una comunitat autònoma. La llei estatal li permet d’intervenir per iniciativa pròpia en aquests casos, però no ho va fer. El Ministeri d’Interior espanyol va al·legar que no havia rebut cap sol·licitud formal per part del govern valencià, de manera que tota la responsabilitat va recaure sobre aquest. A escala local, Amnistia ha constatat que ajuntaments com els de Paiporta, Catarroja, Picanya, Massanassa, Alfafar i Benetússer tampoc no van rebre informació o directrius clares durant les primeres hores. A més, la manca de personal tècnic en protecció civil en molts municipis va dificultar encara més una resposta eficaç.
L’organització denuncia que la manca de coordinació entre administracions va persistir durant els primers dies després de la catàstrofe. Moltes ajudes van arribar tard, i sovint van dependre de la solidaritat local i l’autoorganització ciutadana. Alfafar, per exemple, va romandre tres dies aïllat. Benetússer va denunciar una situació de caos. Paiporta lamenta haver quedat fora del circuit d’actuació del Lloc de Comandament Avançat. I Massanassa i Picanya van assenyalar la manca de coordinació entre institucions.
A tot això, s’hi afegeix la denúncia que el procés de recuperació tampoc no ha tingut un enfocament basat en drets humans. Les persones afectades no han pogut participar de manera significativa en la presa de decisions i moltes s’han sentit novament desemparades. “No hi havia gens d’informació. A partir del sisè dia van arribar missatges sobre protecció higiènica, però tothom feia dies que es movia pel fang sense cap mena de mesura”, diu Meri.
Gairebé la meitat de les víctimes mortals tenien més de setanta-un anys, moltes vivien soles o en habitatges baixos. Persones amb mobilitat reduïda o amb discapacitats van patir greus dificultats. És el cas d’en Carlos, un home gran de Picanya que vivia en un habitatge de protecció oficial adaptat i que va sobreviure gràcies a un veí. La majoria dels seus veïns van morir. Carlos va ser allotjat en una residència durant tres mesos com a “no resident”, cosa que li impedia accedir a serveis mèdics. “Era com si no fóssim amos de les nostres vides”, diu la seva filla Katrin. També el cas de Teresa, veïna de Paiporta, és significatiu. Va quedar-se durant hores amb son pare, de vuitanta-set anys i el maluc trencat, dins de casa, amb l’aigua que els arribava fins a dalt. “Estava convençuda que no en sortiríem vius.”
Catorze recomanacions per a evitar que torni a passar
L’informe acaba amb catorze recomanacions per a les autoritats valencianes, espanyoles i municipals. En destaquen tres:
– Revisar i modernitzar el sistema d’alertes d’emergència i garantir-ne l’ús efectiu.
– Incorporar les víctimes i comunitats afectades en tots els processos de presa de decisions.
– Impulsar formació escolar i ciutadana sobre autoprotecció i resposta a emergències.
Amb aquestes propostes, Amnistia Internacional aspira a evitar que en una catàstrofe com la gota freda es tornin a violar drets tan fonamentals com el de la vida, la seguretat i la informació.
