Amnistia Internacional denuncia que l’espionatge del CNI vulnera els drets humans

Amnistia Internacional ha denunciat que l’espionatge del CNI vulnera els drets humans. Així ho explica l’organització en un aquest migdia un demolidor informe amb deu recomanacions sobre la gestió del Catalangate per tal “d’arribar a la veritat dels fets, establir mesures de reparació a les víctimes […] i evitar que es repeteixin els episodis de vigilància arbitrària i massiva”. Per a Amnistia Internacional, l’arrel del problema es troba en la llei espanyola de secrets oficials, que considera que vulnera els drets humans perquè no ofereix cap protecció a les víctimes. És per això que l’informe en reclama una reforma “urgent” després d’anys de debat i immobilitat.

Manca de garanties per a les víctimes

I és que la normativa espanyola, a parer l’organització, no compta amb prou garanties per a impedir els abusos d’aquests sistemes de vigilància, cosa que deixa en una posició d’indefensió aquells qui han estat investigats pel CNI. Segons la legislació actual, aquests abusos poden emparar-se en la condició de secrets, i això fa que no hi hagi pràcticament cap límit a les activitats d’espionatge del CNI. Es tracta, segons Amnistia Internacional, d’un greu risc per al dret a la privacitat i la llibertat d’expressió i associació a l’estat espanyol.

Les recomanacions de l’organització –un total de deu– inclouen la necessitat d’una investigació oficial exhaustiva sobre l’escàndol, el reconeixement oficial de l’ús de Pegasus per part de l’estat espanyol o bé el compromís del govern de suspendre’n l’ús fins que s’instauri un marc regulador compatible amb el respecte als drets humans.

Insta l’estat espanyol a obrir una investigació oficial sobre el Catalangate

Amnistia Internacional també estableix com a primordial la necessitat d’obrir una investigació oficial sobre l’escàndol, amb la creació d’una comissió específica que pugui compartir amb la comissió del Parlament Europeu tot allò que descobreixi. L’espionatge amb Pegasus amb membres del govern espanyol ha estat denunciat davant l’Audiència Nacional, però les autoritats espanyoles encara no han presentat denúncia per l’espionatge a desenes de personalitats vinculades a l’independentisme català.

Aquesta “impunitat”, afegeix l’organització, posa de manifest la necessitat d’augmentar el control i les garanties legals en les operacions d’espionatge del CNI. És per això que l’informe diu que “cal un control judicial més fort durant tot el procés de la investigació del CNI […] amb sistemes sòlids i independents de supervisió, i així evitar actuacions arbitràries o abusives”. Cal, també, que la normativa que regula les activitats del CNI s’adiï als estàndard internacionals de drets humans.

Esteban Beltrán, director de l’organització a l’estat espanyol, es mostra contundent: “Els serveis d’intel·ligència també han de respectar les normes de drets humans […] Mentre que en les causes penals hi ha més control, en aquest tipus d’investigacions dutes a terme pels serveis secrets la normativa que impedeix que es produeixin abusos, irregularitats i descontrol és molt feble. Correm el risc que actuïn amb total impunitat”, afegeix.

I és que, com bé assenyala Beltrán, la informació obtinguda pel CNI de resultes de les seves operacions d’espionatge està classificada i protegida sota la llei de secrets oficials. El control judicial previ també està sotmès a secret, i el mateix passa amb el tractament de dades, que queda en mans del CNI. És per això que Amnistia Internacional creu que la legislació “suposa un obstacle per a la investigació de greus violacions de drets humans i per a garantir el dret de les víctimes a la veritat, justícia i reparació”.

La legislació espanyola, de fet, no garanteix un recurs efectiu per a les víctimes d’espionatge ni tan sols una vegada la investigació del CNI ha acabat. La consideració automàtica de secret de totes les activitats del CNI i la manca de control posterior, fins i tot en casos en què s’hagi pogut produir una vulneració de drets, impedeix que les víctimes disposin de recursos efectius per a obtenir compensació pels danys soferts. “Com es defensa una persona que ha estat objecte d’espionatge si ni tan sols pot tenir absolut coneixement de la violació en els seus drets humans que ha suposat?”, pregunta Beltrán.

Un problema d’abast mundial

L’organització fa dos anys que insta el govern espanyol a revelar públicament si és o bé ha estat client d’NSO Group, l’empresa responsable de Pegasus, com també si n’ha estat mai client. També considera prioritari que la Moncloa es comprometi a col·laborar en les causes obertes davant la justícia per casos d’espionatge i que doni suport a una moratòria mundial sobre l’ús d’aquest programari fins que se n’estableixi un marc reglamentari adequat.

“Els governs de tot el món no han fet prou per investigar o bé aturar les violacions de drets humans causades per programari espia invasiu com ara Pegasus. L’ús, la venda i la transferència d’aquesta tecnologia de vigilància ha d’aturar-se temporalment per impedir nous abusos contra els drets humans”, denuncia l’organització.