06.02.2018 - 20:51
|
Actualització: 06.02.2018 - 21:37
TEMA DEL DIA
Pres polític. El jutge Pablo Llarena ha tornat a denegar la llibertat provisional a Jordi Sánchez amb l’excusa que hi ha risc de reiteració del ‘delicte’, perquè continua essent independentista i s’ha presentat a les eleccions per continuar lluitant per les seves idees. Però aquesta vegada la decisió de Llarena ha motivat una reacció de protesta d’Amnistia Internacional. És la primera vegada que aquesta organització desautoritza la justícia espanyola: ha dit que la decisió de Llarena de mantenir la presó provisional era ‘excessiva i desproporcionada’. La desautorització no surt de la secció espanyola de l’organització, sinó de la portaveu d’Amnistia Internacional per a Europa, Gauri Van Gulik, que demana la llibertat immediata de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i la retirada dels càrrecs de sedició i rebel·lió.
Aquesta petició segurament serà menystinguda per la justícia espanyola, però representa una primera escletxa a escala internacional i demostra que la base jurídica en què se sustenten les acusacions contra els dirigents independentistes difícilment són homologables internacionalment i poden ser qüestionades per més institucions europees, com el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. El revés d’Amnistia Internacional és només una esquerda, perquè internacionalment, i sobretot a la Unió Europea, es manté oficialment el suport a Espanya. La Comissió Europea ha tornat a demostrar avui que es renta les mans de la situació de Catalunya, en aquest cas de la violència policíaca contra el referèndum de l’1-O. La Comissió ha refusat d’obrir una investigació independent sobre l’actuació de la policia espanyola amb l’argument que el manteniment de l’ordre públic és una qüestió interna dels estats.
És molt probable que el Tribunal Suprem espanyol mantingui la línia dura contra els dirigents independentistes catalans, perquè compta amb un gran consens polític a Espanya i el suport majoritari de l’opinió publicada. Les poques veus crítiques contra aquesta duresa són assenyalades com a dissidents per la caverna mediàtica i aquells que sempre solen alçar la veu per denunciar les injustícies d’arreu del món passen per la catifa vermella sense ni tan sols posar-se un llaç groc per camuflar el seu silenci còmplice. Un silenci que fins i tot ha denunciat el periodista Carles Francino, gens sospitós de ser independentista.
MÉS QÜESTIONS
Compareixença telemàtica. L’ús de les noves tecnologies no serveix per a investir presidents de la Generalitat al parlament, però sí per a facilitar compareixences al congrés espanyol. Avui s’ha demostrat amb la compareixença del cap de la trama Gürtel, Rafael Correa, que ha pogut explicar-se per videoconferència a la comissió d’investigació del finançament il·legal del PP i contestar les preguntes dels diputats sense cap problema. Correa, actualment a la presó de Valdemoro, ha reiterat una vegada més que els màxims responsables del PP, amb Mariano Rajoy al capdavant, són els que donaven el vist-i-plau al finançament irregular de les campanyes electorals.
El silenci de Compromís. Fer pinya amb el Consell. Aquesta és la instrucció de la direcció de Compromís després de la polèmica per la destitució del secretari de Medi Ambient, Julià Álvaro, membre de la formació i dels Verds. Compromís no convocarà cap executiva extraordinària per analitzar el cas, ni reunirà la direcció fins al mes de març, tot i que els Verds formen part de la coalició. Els ecologistes en canvi, tenen previst de fer una assemblea aquest dissabte per estudiar una destitució que ha dut un fort malestar en un sector del partit.
Catalunya II. La presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, té la teoria que Ximo Puig dissenya un full de ruta com el de l’independentisme del Principat. Té la tesi que el president de la Generalitat reivindica més finançament autonòmic per a avançar en un projecte que convertirà el País Valencià en una ‘Catalunya II’. ‘Amb ajut de Compromís, dissenya un full de ruta exactament igual que el de Catalunya amb el nacionalisme fa anys’, ha dit Bonig al senat espanyol abans de participar en la reunió del seu grup parlamentari.
Requisit rebaixat. El català serà finalment un requisit per a accedir a una plaça pública del sistema sanitari de les Balears, però se n’ha rebaixat el nivell de coneixement. Després de dies de negociacions, PSIB i Més per Mallorca han arribat a un principi d’acord per a aprovar el decret que en fixarà els requisits. L’acord preveu de reduir el nivell d’exigència de català respecte de les intencions inicials. Si fins ara Més per Mallorca volia que es demanés el nivell intermedi, el B2 per a metges i infermers i el B1 per a categories inferiors, ara –a proposta del PSIB– accepta que es rebaixi un esglaó l’exigència. Els partits de govern han acordat que per a metges i infermers només calgui el B1 –l’elemental– i l’A2 –el bàsic– per a la resta de professionals. I en tots dos casos es donarà un termini de dos anys perquè els professionals puguin acreditar que tenen el nivell. Això vol dir que els interessats a accedir a una plaça pública del sistema de Salut de les Illes podran presentar-s’hi sense la titulació de català (ningú no quedarà fora de les proves pel fet de no tenir el certificat exigit), però l’hauran d’obtenir en un termini de dos anys.
Vaga a Andorra. Els sindicats de la funció pública han anunciat que faran vaga entre el 19 de febrer i el 19 de març i han exposat que la mobilització laboral comença després de la setmana de Carnaval perquè saben que hi haurà molta afluència turística al Principat i no volen perjudicar el país ni els empresaris. Els representants sindicals han fet arribar avui el pre-avís de vaga al Ministeri de la Funció Pública i han explicat que es farien aturades de dos a tres dies per setmana.
LA XIFRA
500 persones s’han manifestat avui pel centre de Perpinyà contra el tancament de línies en diverses escoles de Catalunya Nord. Bona part dels assistents, pares, alumnes i professors, eren del Conflent, perquè les escoles de Prada i Rià en són les més afectades.
PEL FORAT DEL PANY
Albiol perd l’escó al senat espanyol. Una de les conseqüències del mal resultat del PP a les eleccions del 21-D és que perd el senador per designació autonòmica que tenia. Albiol ja no serà senador, però no ha de patir pels seus ingressos, perquè continuarà cobrant com a diputat al parlament i com a regidor a l’Ajuntament de Badalona.
TAL DIA COM AVUI
El 6 de febrer de 1918, ara fa cent anys, el parlament britànic va aprovar el dret de vot de les dones més grans de trenta anys, després d’una llarga lluita de les sufragistes. A l’estat espanyol el vot femení no es va aprovar fins l’1 d’octubre de 1931.
