Amnistia Internacional denuncia la violència policíaca i la infiltració d’agents a Catalunya

Un nou informe d’Amnistia Internacional assenyala la violència policíaca viscuda aquests darrers anys a Catalunya i la infiltració d’agents de la policia espanyola en moviments socials com a clares vulneracions del dret de protesta. L’informe “Under-protected and over-restricted: The state of the right to protest in 21 countries in Europe” alerta que, a tot Europa, drets com el de reunió pacífica sofreixen un fort atac. L’estudi posa de manifest “un patró a tot el continent de lleis repressives, ús excessiu o innecessari de la força, detenció arbitrària i enjudiciament, restriccions injustificades o discriminatòries, i ús creixent de tecnologies de vigilància invasives, el resultat del qual és una reculada sistemàtica del dret a protestar”.

Entre més, l’informe documenta l’ús generalitzat de força excessiva o innecessària de la policia contra manifestants pacífics. Entre els casos que il·lustren aquest ús excessiu de la força, s’esmenta la pèrdua d’un testicle d’un manifestant arran d’una agressió policíaca en les protestes post-sentència, a més de luxacions, lesions oculars i un traumatisme cranial greu registrats a l’estat espanyol. L’informe també esmenta l’ús de bales de foam pels Mossos d’Esquadra entre el 2018 i el 2019, que va fer que dos homes perdessin un ull, i que dues persones sofrissin traumatismes cranioencefàlics greus. El 2021, una altra manifestant va perdre un globus ocular a causa de l’impacte d’una bala de foam en les protestes per la llibertat de Pablo Hasel.

“El govern català ha introduït millores importants en el protocol d’ús de foam“, diu Amnistia Internacional en un comunicat. “Encara que ha anunciat el seu compromís de retirar la munició més lesiva (SIR-X), de moment no se sap cap data concreta per a la implementació d’aquesta mesura”, afegeix. L’informe també parla d’absència de rendició de comptes a nombrosos països: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Portugal, el Regne Unit, Sèrbia, Suïssa i Turquia. “A l’estat espanyol, el jutge a càrrec de la investigació de l’actuació policial per la qual una noia va perdre un ull per una bala de foam durant les protestes a Barcelona contra l’empresonament de Pablo Hasel va tancar el cas el maig d’enguany dient que s’havia ‘posat en perill a si mateixa’ pel fet de participar en les protestes”, recorda.

Quant a la infiltració d’agents de la policia en moviments socials, l’informe assenyala l’estat espanyol com a exemple d’opacitat. “Tot això en el marc d’operacions no autoritzades judicialment, desconeixent-se sota quin tipus de supervisió, especialment en relació amb l’impacte en drets humans. Amnistia Internacional insta les autoritats a fer investigacions ràpides i exhaustives sobre aquests fets, especialment encaminades a oferir reparació a les persones que han pogut veure vulnerats els seus drets humans a conseqüència d’aquestes operacions policials”, afegeix. “L’organització lamenta que el congrés dels diputats hagi rebutjat de tramitar una proposició no de llei sobre aquesta qüestió, i que el govern espanyol continuï rebutjant de proporcionar més informació sobre aquests operatius al·legant que es tracta d’informació classificada.”

Amnistia Internacional també assenyala l’ús del concepte de terrorisme per a la persecució de la dissidència política. “En el cas d’Espanya, la fiscalia general de l’estat va incloure en la seva memòria anual del 2022 les activitats de les organitzacions climàtiques XR i Futur Vegetal sota l’epígraf de ‘terrorisme nacional’. Un jutjat de Madrid desenvolupa actualment una investigació contra activistes de Futur Vegetal per delictes d’organització criminal.” El comunicat de l’organització clou parlant de l’efecte dissuasiu i desmobilitzador que pretenen de causar aquestes vulneracions de drets.