13.12.2022 - 13:02
Amnistia Internacional ha criticat en un informe contundent “l’encobriment” per part del govern espanyol i marroquí de la massacre de Melilla. El document, publicat sis mesos després dels fets, descriu detalladament l’assassinat de trenta-set persones i la desaparició de setanta-set més a mans de la policia fronterera espanyola i marroquina. El govern espanyol ha defensat repetidament l’actuació dels seus cossos de seguretat.
“Les autoritats de tots dos costats de la frontera no han garantit investigacions
efectives i transparents per establir la veritat del que va passar aquell dia […] Quan es compleixen sis descoratjadors mesos, les autoritats espanyoles i marroquines continuen negant qualsevol responsabilitat en la massacre de Melilla”, denuncia Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional. I afegeix: “Cada dia es fa més gran la muntanya de proves de greus i múltiples violacions de drets humans, entre les quals la mort il·legítima i els maltractaments infligits a persones refugiades i migrants i, fins avui, la manca d’informació sobre la identitat de les persones mortes i la sort de les qui són en parador desconegut.”
A partir de declaracions de testimonis presencials, material videogràfic i imatges de satèl·lit, l’informe reconstrueix els fets que s’esdevingueren quan un grup d’uns dos mil migrants intentà entrà a Melilla pel pas fronterer del barri xinès. Una de les conclusions principals del text és que els fets que s’esdevingueren aquell dia eren previsibles i evitables. I explica que molts dels ferits van continuar rebent cops i puntades quan ja estaven a terra, semiinconscients, o bé respirant amb dificultat. Així ho assegura un dels testimonis recollit per l’informe: “Les forces de seguretat marroquines i espanyoles ens llançaven de tot, bombes de gas, pedres, bales
de goma, pilotes de goma…”
En aquest sentit, l’organització denuncia que ni les autoritats marroquines ni tampoc les espanyoles no van prestar assistència mèdica ràpida i adequada als ferits, i fins i tot van negar l’accés a la zona a l’equip d’una ambulància de Creu Roja, mentre desenes de persones quedaven desateses a ple sol durant almenys vuit hores. Moltes de les persones retornades sumàriament al Marroc van ser empresonades i sotmeses a més abusos i violència. Es calcula que unes cinc-centes persones van ser traslladades en autobusos a zones remotes del Marroc, on van ser desposseïdes de les seves pertinences i abandonades al voral d’una carretera sense haver rebut atenció mèdica.
Així, l’informe acaba denunciant: “Ni el govern del Marroc ni el d’Espanya han donat a conèixer els resultats preliminars de cap investigació sobre el nombre de persones que van perdre la vida i les causes de la seva mort, ni en cap moment han anunciat que estiguin investigant l’ús de la força pel personal de les fronteres. Cap dels dos governs ha fet públic tot el material gravat per alguna de les moltes càmeres de vigilància al llarg de la frontera, i les autoritats espanyoles s’han negat a obrir una investigació independent.”
