16.11.2019 - 13:11
|
Actualització: 17.11.2019 - 10:38
L’opinió d’Amnistia Internacional sobre la sentència del judici contra el procés ha creat molta expectació aquestes darreres setmanes perquè encara no s’hi havia pronunciat. Ahir va anunciar que dimarts presentarà el seu informe sobre la sentència en conferència de premsa, però ahir la versió francesa de la web d’Amnistia Internacional Suïssa va fer públiques unes conclusions en un comunicat. Després de la publicació d’aquesta notícia per VilaWeb, va ser esborrat. Caldrà esperar, doncs, a la conferència de premsa prevista per a dimarts per confirmar oficialment la posició d’Amnistia Internacional respecte del judici.
A la nota l’organització denuncia que els drets de llibertat d’expressió i de reunió pacífica són amenaçats a l’estat espanyol i focalitza la crítica en la condemna per part del Tribunal Suprem espanyol contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Considera que ‘trepitja els seus drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica’ i per això en demana l’alliberament immediat. L’anàlisi critica que la condemna es basa ‘la definició vaga del delicte de sedició del codi penal espanyol i en la interpretació massa general i perillosa d’aquesta definició’. És per això que, a propòsit dels dirigents independentistes condemnats, diu que ‘la imprecisió d’aquesta definició i la seva interpretació àmplia també posen en dubte les condemnes per la sedició’ pronunciades contra ells. Aquestes són les línies generals de l’anàlisi d’Amnistia Internacional, però no se’n sabran més detalls en profunditat fins a dimarts, quan els responsables compareixeran per explicar-la.
L’article també recull les declaracions d’importants càrrecs de l’organisme, com ara Daniel Joloy, conseller principal d’Administració, Dret i Política: «Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han de ser alliberats immediatament i les seves condemnes per sedició anul·lades. Si bé la nostra anàlisi no ha revelat cap prova per a pensar que tot el judici va resultar injust, és evident que el Tribunal Suprem ha interpretat la sedició massa àmpliament, cosa que implica la criminalització d’actes legítims de protesta.»
Es destaquen també declaracions com la d’Esteban Beltran, director d’Amnistia Internacional Espanya: «Les condemnes dictades contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart constitueixen clarament una restricció excessiva i desproporcionada dels seus drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica. El congrés ha de modificar la definició de sedició sense demora, per no criminalitzar els actes pacífics de desobediència civil ni restringir-ne indegudament la llibertat de reunió i expressió pacífiques.»
També es recull l’opinió d’Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya: «Si els dirigents polítics catalans han pogut cometre un delicte que legítimament hauria estat processat a causa dels seus càrrecs públics, la seva condemna per sedició –un delicte definit massa vagament– incompleix el principi de legalitat. Les autoritats han de posar remei a aquesta situació sense demora.»
L’organisme alerta que ‘la desobediència civil pacífica és protegida per la legislació internacional sobre drets humans’ i que ‘una acusació excessiva per fets de desobediència civil restringeix indegudament el dret de reunió pacífica i viola el dret internacional’. Diu, a més, que ‘s’obre el camí perquè les autoritats estableixin un sostre il·legal en el nombre de persones que poden exercir a la vegada el seu dret de manifestar-se pacíficament’. ‘Una manifestació no perd el seu caràcter pacífic perquè es cometen actes il·legals o alguns manifestants utilitzen la violència’, conclou.
Podeu llegir ací l’article complet:
«Les penes de presó dictades contra els dos dirigents de la societat civil i set alts membres del govern català es basen en la definició vaga del delicte de sedició del codi penal espanyol i en la interpretació massa general i perillosa d’aquesta definició pel Tribunal Suprem: ‘Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han de ser alliberats immediatament i les seves condemnes per sedició anul·lades’, va dir Daniel Joloy, conseller principal d’Administració, Dret i Política d’Amnistia Internacional. ‘Si bé la nostra anàlisi no va revelar cap prova per a pensar que tot el judici va resultar injust, és evident que el Tribunal Suprem ha interpretat la sedició massa àmpliament, cosa que implica la criminalització d’actes legítims de protesta.’
Com a ciutadans i dirigents de les organitzacions de la societat civil, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van tenir el dret d’expressar les seves opinions i d’organitzar manifestacions pacífiques pel referèndum i la independència de Catalunya. Aquests mítings o les seves accions tenien com a objectiu impedir l’aplicació d’una decisió judicial, la desobediència civil pacífica és protegida per la legislació internacional sobre drets humans. Una acusació excessiva per fets de desobediència civil restringeix indegudament el dret de reunió pacífica i viola el dret internacional.
Condemna desproporcionada
Després de la conclusió del judici, Amnistia Internacional conclou que les penes de nou anys de presó contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per sedició constitueixen una restricció desproporcionada dels seus drets de la llibertat d’expressió i reunió pacífica. Afegeix que el Tribunal Suprem no ha demostrat que les sentències de tanta gravetat fossin proporcionals als actes pacífics de què eren acusats. ‘Les condemnes dictades contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart constitueixen clarament una restricció excessiva i desproporcionada dels seus drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica’, va dir Esteban Beltran, director d’Amnistia Internacional Espanya. ‘El congrés ha de modificar la definició de sedició sense demora, per no criminalitzar els actes pacífics de desobediència civil ni restringir-ne indegudament la llibertat de reunió i expressió pacífiques.’
A més, Amnistia Internacional lamenta que la cort suprema lligui la gravetat de la infracció a la naturalesa ‘en massa o generalitzada’ de l’oposició a l’aplicació d’una decisió judicial. D’aquesta manera, s’obre el camí perquè les autoritats estableixin un sostre il·legal en el nombre de persones que poden exercir a la vegada el seu dret de manifestar-se pacíficament.
La manca de claredat al voltant del delicte de sedició en el codi penal interpretat pel tribunal permet restriccions injustificades dels drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica. Com a resultat, una àmplia gamma d’accions directes no violentes són criminalitzades injustament. La imprecisió d’aquesta definició i la seva interpretació àmplia també posen en dubte les condemnes per sedició pronunciades contra els dirigents polítics catalans.
‘Si els dirigents polítics catalans han pogut cometre un delicte que legítimament hauria estat processat a causa dels seus càrrecs públics, la condemna per sedició –un delicte definit massa vagament– incompleix el principi de legalitat. Les autoritats han de posar remei a aquesta situació sense demora’, va dir Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya. ‘Tothom té dret de saber si la seva conducta pot constituir un delicte. Així i tot, la sentència dictada demostra que la vaguetat de la definició del delicte de sedició permet un ús excessiu. La interpretació del Tribunal Suprem podria tenir un efecte perjudicial que dissuadís els ciutadans a participar en protestes pacífiques per por.’
Informació addicional
Amnistia Internacional ha seguit els procediments contra dotze dirigents catalans amb relació als fets ocorreguts a Catalunya en el moment del referèndum del primer d’octubre de 2017, incloent-hi la participació en totes les audiències del judici de Madrid.
Les condemnes es van publicar el 14 d’octubre. Set alts representants catalans, a més de dos dirigents d’organitzacions de la societat civil, van ser condemnats per sedició a penes que van dels nou anys de presó als tretze i van ser inhabilitats. Tres alts funcionaris més declarats culpables de desobediència civil van ser multats i inhabilitats.
Segons la legislació internacional de drets humans, les restriccions al dret de reunió pacífica han de ser previstes per la llei i necessàries i proporcionades a un interès públic específic. Una manifestació no perd el seu caràcter pacífic perquè es cometin actes il·legals o alguns manifestants utilitzin la violència.
A més, si un comportament pacífic en un esdeveniment pot estar sotmès a algunes restriccions, ha de ser degudament previst per la llei. S’ha de formular qualsevol delicte d’una manera prou clara perquè els ciutadans puguin adaptar-hi la seva conducta en conseqüència.»
