22.02.2018 - 06:00
|
Actualització: 22.02.2018 - 10:41
Amnistia Internacional (AI) ha fet públic avui a Washington l’informe anual sobre la situació dels drets humans al món. És un document que té una gran influència en els governs i les ONG de tot el món i que presenta una anàlisi de l’estat actual de les vulneracions que hi ha en 159 països. En el document d’enguany, a l’apartat d’Espanya, la situació de Catalunya hi té un pes important. Assenyala que l’estat espanyol ha restringit drets fonamentals de les persones d’una manera desproporcionada i que durant el referèndum de l’1-O la policia va fer un ús excessiu de la força davant gent que volia votar pacíficament.
En l’apartat de llibertat d’expressió i de reunió, que és el que encapçala el capítol d’Espanya, Amnistia Internacional denuncia que les autoritats espanyoles van restringir aquests drets en actes organitzats a Madrid, Castelldefels i Vitòria. I remarca que aquestes reunions es van prohibir quan la llei del referèndum havia estat suspesa cautelarment, i no pas definitivament.
També hi ha un espai reservat al cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En el report es limita a resumir-lo, però Amnistia Internacional ja va demanar el 6 de febrer que es retiressin les acusacions de sedició i rebel·lió a tots dos. ‘La prolongació de la presó provisional de Jordi Sànchez constitueix una restricció excessiva i desproporcionada del seu dret de llibertat d’expressió i de reunió pacífica’, va dir la directora d’Amnistia per a Europa, Gauri Van Gulik.
Sobre l’1-O, en parla en un capítol que té un nom molt revelador: ‘Ús excessiu de la força’. Diu que els cossos de seguretat de l’estat espanyol van emprar una força excessiva contra manifestants ‘pacífics’ que s’oposaven a l’operatiu. I afegeix que la policia va disparar cartutxos de fogueig i pilotes de goma, prohibides a Catalunya. ‘Van ferir greument una persona, que va perdre un ull’, diu.
Per una altra banda, Amnistia Internacional diu que alçar la veu a Espanya, fins i tot a les xarxes socials, ha esdevingut cada vegada més perillós, arran de les reformes en la llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana i del codi penal, amb què s’emmordassa l’exercici dels drets de reunió pacífica i de llibertat d’expressió i es malmet el dret d’informació. Esmenta el cas de Cassandra Vera, declarada culpable per haver publicat uns acudits sobre Carrero Blanco. O la periodista Mercè Alcocer, de Catalunya Ràdio, multada amb 601 euros per haver traspassat una línia policíaca no senyalitzada quan mirava d’entrevistar un testimoni mentre cobria la informació d’un cas de corrupció a l’Audiència espanyola.
- Podeu llegir l’informe complet ací.
Cap referència a Junqueras ni a Forn
Tanmateix, sorprenen algunes absències. La primera cosa que crida l’atenció és que no hi hagi cap referència al vice-president Oriol Junqueras ni al conseller Joaquim Forn, destituïts i empresonats preventivament, sense judici. Sobre això, Dani Vilaró, portaveu d’AI, diu que l’entitat distingeix entre els casos de societat civil, com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i els governs, aquells que tenen responsabilitats polítiques: ‘No ho determina AI, però haurien pogut cometre un delicte de desobediència per haver desobeït una sentència del TC. A partir d’aquí, nosaltres fem dues coses: vetllar perquè hi hagi garanties de judici just i analitzar de què són acusats.’ Afegeix que no han tingut accés als expedients judicials i no tenen tota la informació per a parlar categòricament sobre aquesta qüestió.
Vilaró explica que Amnistia Internacional ha pogut constatar que en els fets del 20-S no hi va haver violència i, per tant, no poden ser acusats de rebel·lió. Però addueix que en l’informe es volia posar el focus en Sànchez i Cuixart i en l’actuació policíaca de l’1-O. ‘Això no vol dir que no hi hagi una preocupació. Fem un seguiment del seu cas’, afegeix.
David Bondia, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i professor de dret internacional, troba a faltar en el report la referència a Junqueras i Forn, perquè hom els imputa els mateixos delictes que a Sànchez i Cuixart, sedició i rebel·lió, sobre els quals AI sí que s’ha pronunciat. ‘Al marge que siguin polítics, podrien destacar-ne que és desproporcionat de tenir-lo en presó provisional i que són empresonats a Madrid, lluny del seu lloc d’origen.’
Tanmateix, Bondia sí que destaca alguns aspectes del document: ‘Llegint-lo, és significatiu que la segona notícia de l’estat espanyol, després dels atemptats, sigui la repressió de la llibertat d’expressió i dels drets de manifestació a Catalunya.’ A més, el document especifica que aquestes vulneracions van passar quan el referèndum no era il·legal, sinó que havia estat suspès cautelarment pel TC. Per una altra banda, Bondia posa l’accent en l’apartat sobre l’1-O: ‘Parla obertament de força excessiva i després, quan es refereix al 155, diu textualment que a la pràctica va suspendre l’autonomia de la comunitat. Que ho digui Amnistia internacional és molt important i això molestarà el govern espanyol.’
L’informe sí que assenyala la policia espanyola per haver fet un ús excessiu de la força durant l’1-O, però no hi consta el nombre de persones ferides, 1.066, acreditat pels serveis mèdics catalans. Des d’Amnistia Internacional defensen que en el report s’assenyalen les preocupacions i les constaten amb exemples, però en cap cas assenyalen les xifres.
Presos de consciència
AI no defineix Jordi Sànchez i Jordi Cuixart de presos de consciència. De fet, ja s’havia negat a atorgar-los aquesta consideració en els comunicats del 18 d’octubre i del 6 de febrer passat, fet que va originar una certa indignació que es va poder palpar a les xarxes. Ariadna Ribas, portaveu d’Amnistia Internacional, deia en una entrevista a VilaWeb que no fan aquestes consideracions ni prenen posició sobre casos fins que els processos judicials no són molt avançats o s’han acabat. I en posava un exemple evident: fa vuit mesos que Amnistia Internacional Turquia té el president empresonat acusat de terrorisme i encara no l’han declarat pres de consciència.
Vilaró, també portaveu d’AI, explica que l’etiqueta de pres de consciència és un aspecte tècnic que no té una incidència real en la feina de l’organització. ‘Ens fa la sensació que es fa èmfasi en aquesta etiqueta i no en la preocupació i en la feina que puguem fer sobre aquests casos. És cert que distingim entre Jordis i govern, però tenim preocupació sobre els drets humans en els casos dels consellers.’
Malestar amb Amnistia Internacional
Amnistia Internacional constata que, arran dels pronunciaments públics que han fet sobre Sànchez i Cuixart i l’1-O, molts ciutadans els han criticat perquè no han estat prou contundents. I entomen les crítiques: ‘És comprensible que, amb tot el soroll de les xarxes socials, hi hagi crítiques per la nostra manera de treballar. Som una organització feixuga, que té els seus ritmes. Però, d’una altra banda, tot allò sobre què es pronuncia AI, encara que sigui poc, és consistent. És una cosa que s’ha fet amb un mètode, amb rigorositat i amb procediments’, diu Vilaró. I afegeix que a mesura que vagin aplegant més documentació i els processos avancin, Amnistia Internacional prendrà posició progressivament i anirà ‘endurint el to’.
Jordi Armadans, politòleg, periodista i director de la Fundació per la Pau, explica que aquest cert malestar que pot causar Amnistia Internacional en ciutadans catalans el trobaríem arreu: ‘Segurament, hi ha sirians i iraquians, o gent perseguida per situacions de delictes d’odi, que quan es llegeixin el comunicat que ha fet Amnistia tampoc no els acabarà d’agradar. En general, quan Amnistia es manifesta, els col·lectius al·ludits potser consideren que és massa poc contundent i ambiciós.’
La importància dels seus comunicats
Amnistia Internacional és l’ONG més influent del món, capaç de reunir-se amb governs i influir-los per mitjà dels seus pronunciaments. Bondia la defineix com una ‘mega-ONG’ que cobreix un ampli espectre –no treballa solament en àmbits de caràcter regional i local, sinó a escala mundial– i que gràcies al seu prestigi té un grau d’incidència alt. Però explica que per a mantenir aquesta capacitat d’influència en els governs, a vegades ha de fer equilibris i no pot ser contundent en els comunicats que emet fins que no ho pot demostrar amb proves.
‘Quan volem fer un manifest conjunt, sabem que si la crítica és molt detallada AI no l’acceptarà. Els seus pronunciaments són lents i pausats, però són complementaris amb les reaccions que fem algunes altres entitats de la societat civil i que no hem de fer tants equilibris internacionals’, justifica Bondia.
En la mateixa línia s’expressa Armadans: ‘Jo he vist, tant en el pla personal com en col·lectiu, en l’àmbit dels drets humans, que negociar coses amb ells és feixuc. Però la part positiva és que quan AI emet una opinió té un impacte molt important, té un ressò internacional.’
