24.02.2016 - 11:12
‘La protecció internacional dels drets humans corre perill d’enfonsar-se. Les draconianes i repressives campanyes estatals de seguretat plantejades a curt termini i que obeeixen a interessos particulars han tingut com a resultat un atac absolut als drets i llibertats fonamentals’, ha adverit Amnistia Internacional en la presentació de l’informe anual de l’estat dels drets humans al món.
‘Els teus drets perillen: són tractats amb absolut menyspreu per molts governs del món’, denuncia Salil Shetty, secretari general d’Amnistia Internacional. ‘Milions de persones pateixen terriblement a mans d’estats i grups armats mentre els governs qualifiquen sense cap vergonya la protecció dels drets humans com una amenaça per a la seguretat, l’ordre públic o els valors nacionals.’
Espanya no és excepció
Segons Amnistia Internacional, Espanya participa també en aquesta tendència de retallada de llibertats i drets: ‘Amb l’entrada en vigor de la Llei de Seguretat Ciutadana i de la reforma del Codi Penal, el passat mes de juliol, s’ha limitat l’exercici legítim de la llibertat d’expressió i el dret de reunió pacífica. S’han establert límits addicionals sobre on i quan han de celebrar-se manifestacions, i s’han atorgat àmplies competències a les forces de seguretat que podrien multar amb fins a 30.000 euros persones que mostrin ‘falta de respecte’ o que gravin imatges d’agents de policia en determinades circumstàncies.’
AI explica que durant 2015 es va reformar el codi penal en matèria antiterrorista: ‘La definició de terrorisme és tan vaga, que fins i tot el Relator Especial de Nacions Unides per a la llibertat d’expressió alertava que aquestes modificacions podien penalitzar comportaments que fins llavors no constituïen delictes de terrorisme i restringir desproporcionadament el legítim dret de la llibertat d’expressió.’
‘El que ha passat amb els titellaires detinguts a Madrid el passat 6 de febrer, acusats d’enaltiment del terrorisme pel contingut del seu espectacle, és un exemple de com l’àmplia definició de terrorisme pot suposar un límit desproporcionat al dret a la llibertat d’expressió’, destaca Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional a l’estat espanyol.
En l’àmbit internacional, Espanya ha tingut una política de tractament desigual, segons l’organització defensora dels drets humans: ‘Ha fet passes positives demanant que els membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU s’autolimitin en l’ús del veto, participant en l’adopció de resolucions com la Resolució 2242 (2015) del Consell de Seguretat sobre dones, pau i seguretat, o demanant més seguiment i implementació de les recomanacions de drets humans dels mecanismes de Nacions Unides. Però d’altra banda, el govern espanyol ha fet reformes legislatives contràries al dret internacional i no ha escoltat les diferents recomanacions que organismes com el Comitè de Drets Humans o el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides, entre altres, han fet a Espanya en diferents àmbits. L’estat espanyol ha al·legat que no existeixen mecanismes processals que obliguin a donar compliment a aquestes decisions.’
‘Espanya ha rebut diferents crides d’atenció per haver legalitzat l’expulsió sumària de persones immigrants, sol·licitants d’asil i refugiades a les fronteres de Ceuta i Melilla; per no haver regulat el delicte de tortura ni de desaparició forçada tal com estableixen els estàndards internacionals; per haver deixat sense assistència sanitària prop de 750.000 persones immigrants en situació administrativa irregular; o perquè cal adoptar una política estatal d’habitatge amb un enfocament de drets, amb una atenció especial a persones en situació de vulnerabilitat’, explica Esteban Beltrán.
Finalment, els compromisos assumits per Espanya amb la Unió Europea sobre reubicació de persones procedents del conflicte sirià es compleixen molt lentament: ‘El govern espanyol es va comprometre a reassentar més de 17.000 persones de Grècia i Itàlia, quan només n’han arribat 18 el 2015. També es va comprometre a reassentar 854 persones procedents de diferents països entre 2014 i 2015, de les quals només 90 van arribar a la península. Mentrestant centenars de persones esperen amuntegades en el CETI de Melilla, en molts casos sense la deguda atenció mèdica i psicològica.’
Els drets humans, amenaçats globalment
Amnistia Internacional adverteix d’una tendència progressiva cap al debilitament dels drets humans, com a resultat de l’acció deliberada de governs per atacar, abandonar o no finançar les institucions creades per ajudar-nos a protegir els nostres drets.
‘No només perillen els nostres drets, sinó també les lleis i el sistema que els protegeixen. Més de 70 anys de dur esforç i avanços en matèria de drets humans es troben ara en la corda fluixa’, diu Salil Shetty.
Governs que intenten eludir l’escrutini dels seus historials nacionals estan soscavant els òrgans de drets humans de les Nacions Unides, la Cort Penal Internacional i mecanismes regionals com el Consell d’Europa i el sistema interamericà de drets humans.
Amnistia Internacional demana als governs suport polític i finançament total dels sistemes existents per fer respectar el dret internacional i protegir els drets de les persones.
Els drets humans, amenaçats pels estats
Amnistia Internacional ha documentat el nombre de governs que el 2015 han infringit descaradament el dret internacional en el seu àmbit nacional: més de 122 Estats van exercir la tortura o altres maltractaments i 30 van obligar il·legalment a persones refugiades a retornar a països on corrien perill. En almenys 19 països, el govern o grups armats van cometre crims o altres violacions de les ‘lleis de la guerra’, el dret internacional humanitari.
Amnistia Internacional adverteix igualment sobre una tendència preocupant dels governs, que cada vegada adopten més mesures i emprenen més atacs contra activistes, professionals de l’advocacia i altres persones que treballen en la defensa dels drets humans.
‘En lloc de reconèixer el paper fonamental d’aquestes persones en la societat, molts governs s’han proposat silenciar completament les crítiques al seu país. S’han saltat les seves pròpies lleis en campanyes de repressió contra la ciutadania’, ha afirmat Salil Shetty.
Amnistia Internacional afirma que això, en part, es deu a la reacció de molts governs davant les noves amenaces per a la seguretat el 2015.
‘La reacció desencertada de molts governs contra les amenaces per a la seguretat ha consistit a reprimir la societat civil, el dret a la intimitat i el dret a la llibertat d’expressió, així com en intents descarats de fer dels drets humans un insult en presentar-los com a contraris a la seguretat, l’ordre públic i els valors nacionals. Han arribat fins i tot a violar la seva pròpia legislació’, diu Salil Shetty.
Cal una revitalització urgent de l’ONU
Les Nacions Unides i les seves oficines de protecció de drets humans i persones refugiades es van ressentir greument per culpa de l’hostilitat i l’abandonament de molts governs el 2015.
‘L’ONU va ser creada per “preservar a les generacions futures del flagell de la guerra” i per “reafirmar la fe en els drets fonamentals de l’home”, però és més vulnerable que mai als desafiaments enormes que ha d’afrontar’, manifesta Salil Shetty.
Molts governs han impedit a propòsit que l’ONU actuï per evitar atrocitats massives o per obligar a retre comptes als autors d’aquestes atrocitats, i no han escoltat o han menyspreat les recomanacions destinades a millorar la situació dels drets humans.
El conflicte sirià és un exemple terrible de les conseqüències catastròfiques del fracàs sistèmic de l’ONU en el compliment de la seva funció fonamental per fer respectar els drets i el dret internacional i per garantir la rendició de comptes.
El secretari o secretària general de l’ONU entrant, que serà triat aquest mateix any i prendrà possessió del seu càrrec al gener de 2017, heretarà una organització que ha aconseguit molt però que necessita revitalitzar-se amb urgència, segons Amnistia Internacional. L’organització demana als Estats membres de l’ONU i al seu Consell de Seguretat que mostrin idees noves i valentes per avançar en les reformes, començant pel procés d’elecció del secretari o secretària general.
‘Els Estats membres de l’ONU tenen enguany una oportunitat històrica per revitalitzar l’organització donant suport a una candidatura forta per a secretari o secretària general, amb l’enteresa personal, visió i el compromís necessaris per contrarestar qualsevol iniciativa dels Estats obstinats a menyscabar els drets humans en els àmbits estatal i internacional’, afirma Salil Shetty.
Per això, segons Amnistia Internacional, el procés d’elecció ha de ser imparcial i transparent, i alhora garantir que es coneix i comprèn la concepció que els candidats i candidates tenen dels principals desafiaments a què s’enfronta l’ONU en matèria de drets humans.
Crida a l’acció
‘Avui el món s’enfronta a desafiaments múltiples que, en el seu origen, són creats o prolongats per governs que juguen a fer política amb la vida de les persones. Milions de persones refugiades estan patint mentre proliferen els conflictes, i els grups armats ataquen deliberadament població civil, entre altres abusos greus’, afirma Salil Shetty.
‘Són els dirigents mundials els qui tenen a les seves mans la possibilitat d’impedir que aquestes crisis es tornin encara més incontrolables. Els governs han d’aturar el seu assalt contra els nostres drets i reforçar les defenses que ha establert el món per protegir-los. Els drets humans són necessaris, no pas accessoris, i la humanitat mai no s’ha jugat tant com fins ara.’
