03.11.2017 - 22:00
Diguem-ho amb el títol original, The harder they fall, o amb la traducció castellana del film, Más dura será la caída: així ha estat, així és. El document de treball així anomenat de la fiscalia contra el govern Puigdemont s’ha acomplert sense contemplacions a mans de la jutgessa Lamela. Aquell va ser l’últim film (1956) de Humphrey Bogart, que hi feia de periodista, ves per on, en l’univers implacable dels combats de boxa amanits. I ara és una referència no menys implacable de com van les coses en aquesta tardor nostra, en el ring institucional on es juga la partida de l’independentisme i les regles del joc. Del joc amanit.
Sí que és difícil, molt difícil, més difícil, harder, la situació, sí. Ho és també descriure-la en termes legals. Diu l’escrit de la jutgessa que l’alt nivell adquisitiu dels polítics ara empresonats li ha fet demanar la presó sense fiança, perquè si no potser podrien fugar-se o destruir proves. No negaré que han tingut un bon sou, però per la mateixa regla de tres no acaba d’entendre’s què fan fora de la presó en Millet, en Rato, l’Undargarín. Sobre la velocitat exprés de la cosa, no cal demanar-se més per què no ha succeït el mateix amb els casos Gürtel o de les targetes black i tantíssims d’altres, alguns ben autonòmico-catalans. No cal perquè sembla que no val la pena fer la pregunta. Ho donem per entès. Deu ser cosa, en aquest cas, del cognom del fiscal general de l’estat: Maza. Algun dia en podrem fer broma. Ara és difícil, força difícil, hard.
Creix la llista d’empresonats, a partir de les detencions i presó provisional sense fiança (ratificades ahir per la mateixa jutgessa Lamela) de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Només s’ha fet excepció amb l’ex-conseller Santi Vila, que quan aquest article es publiqui ja serà fora de la presó, després d’haver apoquinat 50.000 euros. La jutgessa Lamela n’ha fet una discriminació positiva clarament política, segons han posat en relleu juristes diversos. Diu el seu escrit: ‘Sin embargo, frente a los demás querellados, no se aprecia en el Sr. Vila riesgo de reiteración delictiva, teniendo en cuenta que el [sic] mismo desistió voluntariamente de proseguir con el proceso soberanista el día 26 de octubre de 2017, esto es, un día antes de que la DUI fuera votada en el Parlament, lo que pone de manifiesto su voluntad contraria a consumar el intento secessionista.’ Vila és fora de la presó per no ser independentista. O sigui que són idees polítiques les que la jutgessa Lamela ha considerat. Més que decidir a partir d’acusacions de la fiscalia –que d’altra banda no semblen pertocar a l’audiència ni ser prou provades, com la de sedició i rebel·lió–, li ha preocupat el ‘risc de reiteració’ de la independència catalana. Les penes que considera poden ser de cinquanta anys.
Mentre escric, el fiscal Maza ha demanat la detenció del president Puigdemont i els quatre consellers que s’estan a Bèlgica, no sé què haurà passat quan l’article es publiqui. Fa un mes llarg que passen coses greus cada dia, això és un Dragon Kahn continuat. Hi ha una qüestió ineludible, però, que el món indepe no hauria de defugir: la proposta Colau d’aquest dijous terrible, a la mateixa hora que els consellers entraven a presó. Colau l’equidistant, ha parlat. Potser encara se li demana més, fins i tot entre els seus, però ha dit bastant. Què passarà amb el pacte amb els socialistes? Ja es veurà. Anem a la proposta.
L’alcaldessa Colau és en aquests moments tremends l’autoritat sorgida de les urnes de més alt rang a Catalunya, quan el govern està empresonat o a l’exili. A les 20 hores del vespre de dijous va fer una declaració institucional des de l’ajuntament per demanar la constitució d’un front comú catalanista per aconseguir la llibertat del ‘govern legítimament elegit a les urnes’ i aturar la deriva autoritària i repressiva de l’actual govern de l’estat. Va parlar, explícitament, com a batllessa de la capital de Catalunya. Va dir diverses vegades ‘llibertat’ i un cop ‘amnistia’. La podeu sentir aquí.
El vice-president Junqueras, una estona abans, a les 18.23 segons que consta al seu compte de Twitter, havia demanat que ‘el bé derroti el mal a les urnes el 21D’. Em deixa parada. La lluita del ‘bé contra el mal’? De què parlem? Puc entendre que en aquells difícils moments el vice-president es deixés anar en catarsi, però en termes polítics la fórmula del ‘bé contra el mal’ no és gaire republicana. La de Colau és clara: llibertat, fora repressió, amnistia, fora el 155. Per tenir unes eleccions com toca.
