13.03.2018 - 07:17
|
Actualització: 13.03.2018 - 11:00
Amnistia Internacional (AI) torna a criticar durament Espanya, ara per les restriccions a la llibertat d’expressió en condemnes per piulets, cançons i més obres artístiques. En un informe titulat ‘Fes piulets… si t’hi atreveixes’, AI recorda a l’estat espanyol que com a signant de tractats internacionals de drets humans té l’obligació de ‘respectar, protegir i promoure’ drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió. També alerta que Espanya fa ús de l’article 578 del codi penal –que prohibeix l’enaltiment del terrorisme i la humiliació de les víctimes de delictes terroristes– per ‘reprimir les expressions d’índole política’, sobretot a les xarxes socials i a la comunitat artística. ‘A Espanya s’ataca la llibertat d’expressió, el govern [espanyol] sotmet a fustigació tot un seguit d’expressions a internet –des de lletres de cançons políticament controvertides fins a acudits– utilitzant categories generals d’enaltiment del terrorisme’, denuncien. La ‘limitació’ de l’espai de debat públic i la crítica, adverteixen, implica una ‘amenaça’ a llarg termini per la capacitat de garantir la defensa dels drets humans fonamentals. Entre els casos que es recullen en l’informe hi ha el del raper lleidatà Pablo Hasél i el de l’estudiant de Múrcia Cassandra Vera.
‘El dret de llibertat d’expressió inclou expressions que ofenen, escandalitzen i molesten’, diu AI. Això, però, no implica per a l’ONG que es pugui aplicar l’article 578 del codi penal a usuaris de Twitter, periodistes i artistes musicals. Considera que molts dels processos recents basats en aquest article del codi penal no compleixen el requisit establert en el dret internacional que diu que les restriccions de la llibertat d’expressió han de ser ‘estrictament necessàries i proporcionals per a una finalitat legítima’, com la seguretat general.
A més, descriuen que les disposicions que prohibeixen l’enaltiment o la justificació del terrorisme són ‘generals i imprecises’ i donen als estats ‘el poder de criminalitzar un gran ventall d’expressions que no tenen el grau necessari per a constituir incitació’. Lamenten també que l’efecte ‘dissuasori’ de casos recents hagi reduït l’espai a internet perquè les persones expressin opinions crítiques.
Ampliació de l’àmbit d’aplicació i condemnes
En el text apunten que, tot i que l’article 578 va introduir-se l’any 2000, va modificar-se cinc anys després, arran dels atemptats de París del 2015, per ampliar-ne l’àmbit d’aplicació i penalitzar ‘l’enaltiment del terrorisme mitjançant la difusió pública de missatges i consignes’ i augmentar la pena màxima de dos anys de presó a tres. Segons AI, ha estat a partir d’aquesta reforma que ha augmentat dràsticament el nombre de processos i les sentències: si el 2015 hi hagué 18 persones condemnades en aplicació del 578, el 2016 n’hi hagué 35 i el 2017, 31.
Recorden també que el 2015 Espanya va aprovar la llei de protecció de seguretat ciutadana –coneguda per ‘llei mordassa’–, que va introduir noves limitacions a les protestes i sancions administratives pel fet de participar en reunions públiques.
Impacte ‘devastador’
AI diu que l’impacte de l’aplicació de l’article 578 és ‘devastador’ per a les persones, i esmenta ‘des de quantioses multes fins a llargs períodes d’exclusió del sector públic, passant per penes de presó’. Però, ultra aquestes conseqüències, remarca que l’ús ‘abusiu’ de les lleis antiterroristes condueix les persones a l’autocensura ‘per por de la repressió’. ‘La criminalització d’un ventall tan ampli d’expressions té un efecte paralitzant’, insisteixen, i pot crear un entorn en què les persones temin expressar opinions o fins i tot fer acudits polèmics.
Entre els casos esmentats en l’informe, hi ha la condemna recent al raper de Lleida Pablo Hasél i la història de la jove de Múrcia Cassandra Vera. Hi ha més casos, com ara la condemna al raper César Strawberry i al cineasta Alex García. ‘Escandalitzar persones fent piulets o cantant coses ofensives no és delicte’, afirmen, i insisteixen que aplicar el dret penal en expressions com les cançons o els piulets de Hasél té conseqüències ‘desproporcionades’ (Hasél ha estat condemnat a una pena de dos anys i una multa de 24.300 euros per injúries contra la corona i enaltiment del terrorisme).
El document també fa referència a les operacions de la Guàrdia Civil denominades ‘Aranya’, en què des de l’any 2014 han estat detingudes algunes persones per missatges de suport a ETA, a Terra Lliure o al Grapo. Concretament, fa referència a Arkaitz Terrón, un advocat basc resident a Barcelona, i a J.C.V, resident a Aiguafreda, tots detinguts en una d’aquestes operacions, feta el 13 d’abril de l’any 2016. Segons AI, tots dos casos ‘demostren que estrets que s’han tornat els límits de l’expressió “acceptable” a internet’.
Retirada de càrrecs i llibertat ‘immediata’
Per tot plegat, AI recomana a les autoritats espanyoles de derogar l’article i garantir que només es penalitzin les expressions ‘que animin a cometre un delicte recognoscible, amb la intenció d’incitar la gent a cometre un acte i amb una probabilitat raonable que sigui dut a terme’. Volen també que es garanteixi que es retiraran els càrrecs formulats en aplicació del 578 contra qualsevol persona ‘només per l’exercici pacífic del seu dret de llibertat d’expressió’ i demanen la llibertat ‘immediata i incondicional’ de tots els empresonats o detinguts en virtut del mateix article i pel mateix motiu.
Avís també a Europa
En les seves conclusions sobre l’estat espanyol, l’organització amplia la seva preocupació a més estats europeus: ‘A tot Europa els estats restringeixen diverses formes d’expressió amb el pretext de la seguretat nacional’. Hi ha lleis –diuen– que penalitzen l’apologia del terrorisme a França i el Regne Unit, a més d’Espanya, i se n’han proposat en estats com ara Bèlgica o els Països Baixos. En aquest sentit, critiquen que la directiva europea relativa a la lluita contra el terrorisme també preveu una definició ‘imprecisa’ del delicte, fet que significa un ‘incentiu’ per a introduir aquesta mena de lleis.
