Amnistia Internacional denuncia l’opacitat de la fiscalia espanyola en la investigació de les 35.000 morts a les residències durant la pandèmia

Gairebé tres anys després del començament de la pandèmia, encara no s’ha esclarit què va passar a les residències de l’estat espanyol, on van morir 35.000 persones. Ho denuncia Amnistia Internacional, que ha emès un comunicat en què mostra la seva preocupació i assenyala directament la fiscalia espanyola, la qual acusa d’haver actuat de manera opaca en la investigació d’aquests fets.

“No hi ha dades d’accés públic del total de diligències penals en què la fiscalia ha intervingut, ni en què ha consistit la seva actuació”, diu el comunicat d’Amnistia Internacional. Les dades publicades fins ara tan sols contenen informació parcial i corresponen a actuacions de fiscalies provincials que en molts casos han decretat l’arxivament de les denúncies.

Únicament en casos comptats s’ha obert un procediment penal. Per exemple, el de la fiscalia de Mataró, que va obrir diligències i va presentar una querella l’abril del 2022 per homicidi imprudent, lesions i maltractament contra el director i la directora mèdica d’una residència durant la pandèmia. “Amnistia Internacional exigeix la reobertura d’aquells casos arxivats perquè es reexaminin i es valori adequadament si es van investigar prou, incloent-hi els testimonis de familiars”, diu el comunicat.

La fiscalia no és l’únic òrgan al qual l’entitat toca el crostó. També assenyala els governs de l’estat, el congrés espanyol, el Defensor del Poble i el Consell General del Poder Judicial per haver abandonat les famílies i haver contribuït a la “impunitat”.

Destaca que tan sols el Parlament de Catalunya va obrir un grup de treball per a investigar els fets, però considera que un any després de la seva creació, ha estat poc actiu. “A Catalunya, Amnistia Internacional també considera decebedora la manca d’acord polític per a recuperar la comissió d’investigació parlamentària que continués la feina de la passada legislatura, atès que era un òrgan que disposava de prou competències per a garantir la rendició de comptes i els drets de veritat, reparació a les víctimes i les seves famílies.”

Una denúncia llunyana

El desembre del 2020, quan no feia ni un any de l’esclat de la pandèmia mundial, Amnistia ja va posar el focus en les residències, concretament en les de Catalunya i Madrid. Alertava que les mesures preses en aquests centres havien estat ineficients i inadequades i havien vulnerat com a mínim cinc drets humans. En un informe titulat “Abandonades a la seva sort: La desprotecció i discriminació de la gent gran en residències durant la pandèmia a l’estat”, l’organització assegurava que s’havia vulnerat el dret de la salut, el dret de la vida i de la no discriminació, a més del dret de la vida privada i familiar i de tenir una mort digna.