15.06.2023 - 12:48
|
Actualització: 15.06.2023 - 12:50
Amnistia Internacional (AI) ha reclamat avui als grups del parlament que accelerin l’aprovació de l’informe final sobre l’impacte de la covid a les residències de gent gran. Coincidint amb el dia mundial contra el Maltractament a la Gent Gran i tres mesos després de l’última sessió del Grup de treball d’anàlisi de l’impacte de la covid a les residències, AI ha entrat al registre de la cambra catalana un informe dirigit a tots els grups on els marquen cinc grans prioritats. Demanen una auditoria independent, un reconeixement públic, augmentar les plantilles de les residències, augmentar les inspeccions i assegurar la participació de pacients, familiars i societat civil.
Malgrat l’avançament de les eleccions generals del 23 de juliol afecta els treballs i els temps parlamentaris, Amnistia creu que ja es fa tard. Diu que l’escenari electoral no pot ser una excusa, ja que fa més de tres anys de l’inici de la pandèmia i les autoritats “encara no han complert amb l’obligació d’investigar de manera exhaustiva i adequada les vulneracions de drets humans sofertes per persones grans que vivien en residències”, sobretot durant la primera onada de covid. Tampoc no s’han impulsat els canvis legislatius necessaris per consolidar un nou model residencial basat en la protecció dels drets de la gent gran, diu AI.
L’organització coneix la importància dels processos institucionals de rendició de comptes i de reparació de les víctimes de vulneracions de drets humans i, davant del poc recorregut dels procediments judicials oberts, creu que el parlament pot ser l’últim baluard i garantia en l’accés al dret a la reparació de les famílies dels morts. Per a contribuir als debats del Grup de Treball, Amnistia Internacional li va fer arribar un document amb aportacions. D’aquestes aportacions, l’organització considera prioritari que l’informe final inclogui cinc punts.
Demanen d’impulsar una auditoria independent per avaluar el grau d’incompliment de les obligacions de l’administració a l’hora de garantir la qualitat de l’atenció en les residències i la protecció dels drets de la gent gran durant la pandèmia. També demanen de fer un acte públic de reconeixement a víctimes i familiars, per fer explícit el compromís de les autoritats en la cerca de la veritat i d’oferir garanties de reparació i no repetició. Reclamen d’adequar les plantilles del personal de residències a les necessitats reals d’atenció dels residents i comprometre’s que les plantilles augmentaran progressivament.
Creuen que cal millorar el sistema d’inspeccions dels centres residencials per dotar-lo de més recursos, més transparència i assegurar que presta especial atenció a les condicions i conductes que poden afectar els drets humans dels residents. Per exemple, establint un sistema de denúncies anònim que permeti fer-ne un seguiment efectiu. Per acabar, AI reclama d’assegurar la participació de residents, familiars i societat civil en tots aquells processos i decisions que els afectin, per assegurar que s’escolten les seves propostes i es dona resposta a les seves necessitats.
“No es pot passar pàgina sense investigar allò que va passar, sense rendició de comptes i sense assegurar que s’estableixen les bases d’un nou model residencial que posi al centre els drets humans. Ho devem a les víctimes i a les seves famílies i també per construir una societat que reforci la protecció dels drets de la gent gran”, ha explicat Júlia Pérez Català, responsable de Relacions Institucionals d’AIC.
Pérez Català també ha lamentat que tres anys després de l’inici de la pandèmia actualment no s’hagin fet reformes legislatives ni canvis substancials en el funcionament diari de les residències, cosa que podria comportar cometre els mateixos errors que el 2020.
Amnistia Internacional Catalunya va engegar el 10 de maig la campanya #ResidènciesAmbDrets per demanar un model residencial que protegeixi els drets humans.
