L’amnistia ja és a tocar, i amb conseqüències sobre Puigdemont i Junqueras

Just passades les eleccions catalanes, l’amnistia és a la cantonada. Perquè el calendari postelectoral i el d’aplicació efectiva de la llei d’amnistia s’encavalquen: avui el senat espanyol aprovarà amb la majoria absoluta del PP el vet a la llei, que tornarà de seguida al congrés. I en el ple de la setmana vinent la cambra baixa l’aixecarà, i aprovarà definitivament la llei després d’un llarg camí, ple d’entrebancs. De manera que entrarà en vigor o bé a final de la setmana vinent o bé a començament de l’altra, i serà aleshores quan el Tribunal Suprem –si aplica la llei com cal– hauria de retirar l’ordre de detenció de Carles Puigdemont i hauria de rehabilitar políticament Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. Però, tot i que el Suprem no ho farà pas fàcil, l’amnistia tindrà conseqüències polítiques a curt i a mitjà termini.

La primera fou anunciada per Puigdemont mateix quan començà la campanya electoral: amb l’amnistia en vigor, tornarà d’un exili de sis anys i mig el dia que hi hagi la sessió d’investidura del nou president al parlament, tant si és la seva com si és la d’un altre candidat. El guanyador de les eleccions, Salvador Illa, ja va anunciar que optaria a la investidura, i Puigdemont també ho ha anunciat. Serà el president del parlament –que haurà de ser elegit a tot estirar el 10 de juny vinent– qui decidirà quan convoca la investidura, i de quin candidat. Hi haurà temps, a tot estirar, fins al 25 de juny, quan ja farà pràcticament un mes que l’amnistia haurà entrat en vigor.

Quan hi hagi el debat d’investidura al parlament, l’ordre de detenció de Puigdemont ja hauria d’estar aixecada, i hauria de poder tornar amb normalitat, tant si el jutge té dubtes a l’hora d’aplicar-la com si no. Perquè el text de la llei diu que quan entri en vigor la llei el jutge responsable de la causa “acordarà l’aixecament immediat de qualsevol mesura cautelar” que pesi sobre els qui en són beneficiaris; que “deixarà sense efecte les ordres de crida i cerca i ingrés a la presó de les persones a qui sigui aplicable aquesta llei”.

És a dir, si Llarena es negués a aixecar l’ordre de detenció i la mantingués vigent el dia del debat d’investidura, quan Puigdemont hauria de tornar, el president podria ser detingut en una primera instància pels agents de policia que el poguessin identificar (tot i que hi ha una escletxa legal que els permetria de desobeir fins i tot l’ordre de detenció). Però en cas que fos detingut i posat a disposició judicial, el jutge l’hauria de deixar en llibertat; en cap cas no el podria empresonar, si complís allò que diu la llei.

De manera que l’amnistia permetria a Puigdemont d’assistir a la investidura. Però, encara més, en el cas d’una possible repetició de les eleccions per la possible incapacitat d’articular cap majoria al parlament ni en la primera votació (la de final de juny) ni en la segona (la de final d’agost), estaria en disposició de fer campanya en igualtat de condicions. Ja no seria una campanya a l’exili, set anys després.

Cal tenir present també que Puigdemont té pendent una citació del Suprem espanyol per a declarar voluntàriament per videoconferència entre el 17 i el 21 de juny per la causa del Tsunami. Les dates coincideixen força amb la possible primera sessió d’investidura al parlament, i ara per ara Puigdemont no ha deixat clar si hi declararà o no. De fet, l’amnistia hauria d’implicar l’arxivament també de la causa del Tsunami, tant al Suprem (contra Puigdemont i el diputat d’ERC Ruben Wagensberg) com a l’Audiència espanyola, on són investigats els altres afectats. Però no és gens clar: caldrà veure si els jutges apliquen l’amnistia a aquesta investigació per terrorisme, per més que la llei deixi clar que tan sols se’n poden excloure els investigats per aquest delicte en casos de violacions flagrants dels drets humans.

La causa del Tsunami és la més incerta sobre Puigdemont, i caldrà veure si el Suprem li aplica l’amnistia, si formula una pre-judicial al TJUE (de manera que durant uns quants mesos, o fins i tot més d’un any, la causa restaria congelada tot esperant resposta) o si directament decideix que no li és aplicable perquè és una causa per terrorisme. En aquest darrer cas, en una fase més avançada de la investigació, es podrien arribar a demanar mesures cautelars contra el president, com ara la presó provisional, però s’esdevindria en plena investidura, o amb la investidura ja resolta. En tot cas, tant Puigdemont com la resta d’investigats del Tsunami podrien presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional amb mesures cautelars per vulneració dels seus drets fonamentals en un cas flagrant d’inaplicació de la llei.

Puigdemont, bo i amnistiat, o pendent de resolució per part de la justícia europea, podria, en principi, moure’s amb llibertat pel Principat, de manera que en una hipotètica repetició electoral el mes d’octubre vinent podria participar en tots els actes, en els debats, etc.

En canvi, al president d’ERC, Oriol Junqueras, li seria més difícil. Perquè, malgrat l’amnistia, una pregunta del Suprem al TJUE, que implicaria la congelació de l’aplicació de la llei durant més d’un any, el mantindria inhabilitat. Només amb l’arxivament de la causa pel Primer d’Octubre i l’anul·lació de la sentència, Junqueras (que té una inhabilitació per malversació agreujada fins al 2031) seria rehabilitat per a poder-se presentar novament a unes eleccions per a ocupar càrrecs públics.