La freda nit a Brussel·les del pelegrí contra l’amnistia

Les eleccions europees continuen en un tímid segon pla: avui s’ha aprovat la llei d’amnistia “per la normalització institucional, política i social a Catalunya”. S’obre una etapa nova. De pacificació per a uns; d’esperança per a uns altres; d’insurrecció colpista per a uns altres. Una maquinària judicial hostil, en tot cas, ja greixa els engranatges per a fer-la descarrilar. La incògnita, ara, és fins a quin punt Europa decidirà de tenir-hi cap paper. La història recent ens mostra que Brussel·les prefereix callar, però la intenció d’Alberto Núñez Feijóo és que alci la veu. Els últims cinc anys, el PP s’ha escarrassat una vegada i una altra perquè les institucions europees assumissin el seu relat, gairebé sempre sense èxit. Aquest migdia, la candidata Dolors Montserrat ha suplicat per carta a la Comissió Europea que fes alguna cosa contra l’amnistia: “La Unió no pot mirar fer el desentès quan es vulneren principis que diu defensar”, hi ha escrit, com si desempolsés vells arguments independentistes.

La fe en Europa és precisament un punt de fractura entre l’espanyolisme que s’oposa a l’amnistia. Santiago Abascal no n’espera res: per a ell els funcionaris que tallen el bacallà a Brussel·les són una part més de la conxorxa corrupta que vol trencar Espanya, tal com el PSC és un partit independentista més. El candidat a les europees, l’ultra Jorge Buxadé, ja va dir ahir que els jutges del Tribunal de Luxemburg no són independents ni imparcials perquè han resolt dues vegades a favor del president Carles Puigdemont. Avui encara ha anat un pas més enllà: la gran coalició europea, en què governen plegades les famílies del PP i del PSOE, han permès que els tribunals europeus segrestessin “la sobirania judicial espanyola”, de manera que ningú no se’n pot refiar. “Algú es creu que Europa aturarà l’amnistia? Algú creu que un ponent estonià, alemany o finès declararà la inconstitucionalitat i la immoralitat de la llei d’amnistia?”, s’ha demanat avui en un acte.

Vox retreu al PP la seva connivència amb els socialistes constantment, en una pluja d’exemples molt fina. L’amnistia, diuen, s’hauria d’haver frenat al senat, on el PP té majoria. No en van ser capaços i ara tan sols saben fer teatre. Feijóo els fa el sord, però la seva actuació és com oli en un llum per a Abascal. L’altre dia, Vox menystenia la manifestació contra l’amnistia organitzada pel PP titllant-la de “romeria”, i avui el PP ha informat que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que aspira a repetir, serà dissabte a la vila gallega d’O Pino, on fan una tradicional romeria que aplega cada any vora tres mil o quatre mil assistents. Feijóo clamarà ben segur contra l’amnistia; i Von der Leyen, què farà? De moment, el govern en funcions de la Comissió s’ha aclucat d’ulls i ha dit que no es posa cap termini específic per a analitzar el contingut de la llei. “No en farem cap més comentari”, ha dit el portaveu Eric Mamer.

La batalla de l’independentisme davant la justícia europea no ha finit el recorregut, com explicava fa poc Josep Nualart Casulleras, malgrat tot, però el canvi de rasant de l’amnistia sembla que ha capgirat els papers. Junts i Esquerra fan campanya bo i reivindicant que caldrà la seva presència als passadissos belgues justament per a frenar-hi també les forces que hi confabulen contra l’amnistia, però –sobretot a Junts, que és qui fa menys que ha entrat a la roda i qui ha tingut un paper més anòmal a Brussel·les– l’era encetada d’aquest pacte amb el PSOE i la derrota a la Generalitat en desplaça bona part de l’actuació a Madrid. En canvi, tot plegat pot lliurar a l’espanyolisme més ranci el domini de l’escena europea. És allí que es continua negociant la renovació del Consell General del Poder Judicial amb la mediació de la Comissió. I la premsa espanyola, per exemple, ja repica l’esquellot avisant que si el Tribunal de Comptes vol els diners malversats, potser haurà de recórrer a la Unió Europea.

Els socialistes miren d’aprofitar la situació per presentar-se com els qui han resolt el conflicte. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha dit: “Avui Espanya és més pròspera i està més unida que no pas el 2017.” Ho diu de cara endins, esgrimint la victòria de Salvador Illa per a convèncer el 61% d’espanyols que no veuen l’amnistia amb bons ulls, però també ho diu de cara enfora, per convèncer les institucions europees que ell és qui ha tancat un problema que no els anava gens bé de tenir obert, mentre el PP i Vox no deixen de ruixar-lo amb benzina. El candidat socialdemòcrata a presidir la Comissió Europea, Nicolas Schmit, va avalar la llei fa pocs dies i va afirmar en una entrevista a La Vanguardia: “Sánchez ha portat la pau a Espanya i ha pacificat la situació a Catalunya, que era fora de control.” Els socis de Sánchez, amb unes altres paraules, subscriuen si fa no fa això mateix. El candidat dels Comuns Sumar a les eleccions del 9 de juny, Jaume Asens, un dels impulsors de la llei, ha dit que servirà per a “tancar ferides”.

Junts i Esquerra, en canvi, s’han abocat a repetir que la llei no canvia res, que avui no es perdona sinó que es guanya i que la parada següent és un referèndum. Tot i que el preàmbul de la llei conté afirmacions rotundes que delimiten el terreny de joc, com ara que “tots els camins han de transitar dins de l’ordenament jurídic nacional i internacional”, tots dos partits destaquen el simbolisme i la transcendència històrica que l’estat reconegui errors en la seva gestió del 2017. El candidat de Junts, Toni Comín, ha apuntat que l’amnistia s’ha arrabassat al PSOE “sense pagar-ne cap preu polític”. De l’exili estant, ha reiterat que, una volta el text entri del tot en vigor –que encara trigarà uns quants dies a publicar-se al BOE–, tornarà conjuntament amb el president Puigdemont i el conseller Lluís Puig. La candidata d’Esquerra, Diana Riba, considera la llei “una victòria sense pal·liatius” i diu que ara caldrà portar l’acord de claredat fallit del president Pere Aragonès al Parlament Europeu.

Mentrestant, amb Feijóo assenyalant la Comissió i Abascal que li alena al clatell, els fiscals del procés ja han advertit el fiscal general de l’estat que no creuen que l’amnistia es pugui aplicar als investigats i condemnats per malversació –entre els quals el president Puigdemont i Oriol Junqueras. I l’Audiència espanyola ha decidit avui mateix que faria una vista el 27 de juny per decidir si amnistia els CDR de l’operació Judes. Brussel·les, qui sap fins a quin punt reaccionarà; a Madrid, l’aparell judicial ja ha ensenyat que no s’aturarà.

La frase

El candidat de Ciutadans a les eleccions europees, Jordi Cañas, que s’esforça per no restar del tot escombrat després de la patacada al Principat, ha dit: “El segon major beneficiat de l’amnistia és el senyor Feijóo.” I ho ha justificat així: “És el mateix Feijóo que a les catalanes deia que amb Junts s’hi hauria de poder parlar.” Ciutadans considera que tard o d’hora arribarà un pacte del PP amb Junts o el PNB per a governar a Madrid. Va ser, casualment, el candidat del PP valencià a Brussel·les, Esteban González Pons, qui va dir que Junts era un partit “la tradició i legalitat del qual no són en dubte”.

La xifra

177, la quantitat de vots afirmatius que ha rebut l’amnistia al congrés espanyol, una xifra un punt òbvia, si es vol, però que és important de recordar: tan sols un escó per damunt de la majoria en un congrés on n’hi ha 350. Sánchez va guanyar el torcebraç el 23 de juliol proppassat, però els equilibris en la política espanyola s’aguanten per majories molt estretes.