09.06.2020 - 21:50
L’epidèmia de la covid-19 sembla que desapareix gradualment d’Europa i l’Àsia a mesura que s’acosta la temporada d’estiu, però colpeja amb força a l’hemisferi sud, especialment a l’Amèrica Llatina, el nou epicentre de la malaltia, amb més d’un milió de casos detectats. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha definit el brot a Llatinoamèrica com la situació ‘més complexa’ a la qual s’enfronta l’entitat a escala mundial. En aquest sentit, el mes de juny serà crucial, perquè respondrà a la incògnita de si els sistemes sanitaris dels estats són capaços de resistir a la covid-19 i contenir-la.
Un problema sanitari i un problema social
A la crisi sanitària, s’hi afegeix una fràgil situació econòmica que impedeix a la major part de l’Amèrica Llatina de fer un confinament gaire estricte i prolongat. En molts estats, hi ha bosses de pobresa importants i molts treballadors informals que no tenen mitjans per a subsistir en un confinament ni tampoc cobertura sanitària. Això ha fet que molts governs apliquin mesures de relaxament tot i que encara no han arribat al pic de la pandèmia.
Molts dels estats llatinoamericans tampoc no tenen uns sistemes sanitaris preparats per a aquesta emergència. Només tres –Cuba, l’Argentina i l’Uruguai– tenen més de vint-i-set llits per cada 10.000 habitants, una xifra global baixa si la comparem amb els cinquanta llits de mitjana de la Unió Europea o els 123 de Corea del Sud.
Malgrat que la pandèmia encara no ha començat a recular, alguns sistemes sanitaris ja estan al límit. A Xile, les unitats de cures intensives estan al 88% de la seva capacitat i a Santiago arriben fins al 97%. Al Perú, hi ha menys de dos-cents llits disponibles per a pacients crítics, i al Brasil, moltes regions no tenen ni una unitat de cures intensives. Una de les principals preocupacions és Haití, que, tot i que de moment ha reportat uns pocs milers de casos, té un sistema molt feble, amb set llits per cada 10.000 habitants, i només dos laboratoris a tot el país.
Tot i que molts estats s’han estat preparant d’ençà que el virus va arribar a Europa, la capacitat dels hospitals és molt justa i un repunt dels pacients ingressats podria portar de seguida al col·lapse.
Les diferències entre els estats
L’estat més afectat és el Brasil, amb 720.000 casos i 37.900 morts, el segon estat amb més infectats del món. També són preocupants les dades del Perú, amb prop de 200.000 casos, que ja és el vuitè estat amb més casos. Els següents són Xile, amb 143.000 casos detectats, i Mèxic, que va superar els mil casos diaris el 4 de juny i acumula 120.000 casos i 14.000 morts.
Un altre estat amb una tendència preocupant és Nicaragua, que va decidir de no fer confinament i anar cap a la immunitat de grup, com van voler fer al començament Suècia i el Regne Unit. El govern va haver de rectificar, però en uns pocs dies ja s’ha passat de vint-i-cinc casos, notificats el 17 de maig, a 1.118 ara mateix.
A l’altre extrem hi ha l’Argentina, que va decretar el confinament el 20 de març, quan només hi havia 150 casos i tres morts, i ha anat aplicant un pla de desconfinament per fases. Actualment, té registrats 23.600 casos i 693 morts. L’Uruguai també va actuar de pressa i el 24 de març, amb 189 casos i cap mort, va tancar la frontera i va donar un subsidi a totes les persones més grans de seixanta-cinc anys perquè es quedessin a casa i no anessin a treballar. Ara hi ha 845 casos i vint-i-tres morts.
Ara com ara, a l’Amèrica Llatina hi ha 1.362.191 casos detectats i 67.269 morts. Segons les dades d’ahir, un terç dels casos nous i un 42% de les morts les darreres vint-i-quatre hores a escala mundial es van concentrar en aquesta part del món. Per comparar-ho, Europa va representar un 13% de les morts i dels casos nous.
