Creixen les amenaces sobre el mercat laboral

Avui hem sabut les dades de la desocupació i de les afiliacions a la Seguretat Social (SS), corresponents al mes de setembre. A Catalunya hi ha més desocupats i han pujat les afiliacions, un fet que acostuma a ser habitual aquest mes, perquè s’acaben moltes feines turístiques i comença l’activitat escolar. En realitat, la xifra d’afiliació mitjana del mes de setembre a la SS és de 3,6 milions, rècord històric per a un mes de setembre (la sèrie històrica disponible comença el 2004). I la taxa de creixement interanual encara és prou important, un 3,87%. Però, malgrat això, es continua notant que la màquina econòmica ha perdut revolucions. I això es nota més en l’evolució del nombre de desocupats. Tot i continuar baixant, el ritme de caiguda s’alenteix clarament: ara és del 6,4% anual i fa tres mesos era del 24%. Quant a la contractació, se superen, per primera vegada des que n’hi ha registres, els 130.000 contractes indefinits en un mes (quasi la meitat de tots els signats). En resum, el mes ha estat normal sense gaires estridències, però amb l’amenaça de la desacceleració en termes anuals, paral·lelament a l’activitat econòmica.

De totes maneres, és ben curiós d’observar que una mateixa situació es pot veure diferent segons l’angle o el lloc de feina d’on s’analitza. Aquest matí, ben aviat, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol, José Luis Escrivá, explicava en el programa de Susanna Griso: “Les dades laborals de l’estat espanyol han estat molt bones, i més en l’entorn internacional en què ens movem. Ja hem creat 730.000 llocs de feina des que vam superar el nivell de pre-pandèmia. I cal valorar que ja han passat uns quants mesos d’ençà que va començar la guerra d’Ucraïna, mentre l’ocupació continua creixent a taxes del 4% i les cotitzacions de la Seguretat Social al 9%. Això posa de manifest la resiliència de la nostra economia.” Sens dubte, el ministre ho veu amb un prisma molt optimista i, de fet, era el repicó d’ahir, en què la ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, apujava les perspectives de creixement del PIB de l’estat espanyol per al 2022 al 4,4%, partint de la previsió anterior, del 4,3%, tot i que rebaixava la perspectiva per al 2023.

Al cap d’una estona, a mig matí, Javier Blasco, director de The Adecco Group Institute, feia una anàlisi que no era pas tan cofoia, sobre el mateix fet que havia entusiasmat el ministre. “El mes de setembre –deia– ens mostra la cara pitjor i la millor de la incertesa econòmica: creix la desocupació alhora que es consolida un creixement menor de l’afiliació a la seguretat social. El col·lectiu de joves continua tenint els pitjors indicadors: un augment 36 vegades més gran de la desocupació respecte dels més grans de vint-i-cinc anys.” Sembla que parlin de dos fets diferents, oi?

Poc després era Valentín Bote, director de Randstad Research, qui hi deia la seva. Explicava que, com ja hem comentat abans, aquests mesos es va veient que l’evolució de l’ocupació s’alenteix a un ritme accelerat. I la degradació del mercat laboral s’accelera per l’empitjorament econòmic general. “Ja són cinc mesos consecutius en què l’afiliació es comporta pitjor que no l’any passat, de manera que la creació d’ocupació ha perdut 1,7 punts en la taxa interanual de creixement en aquest període.” Afegia que els senyals no són positius: “Anticipen un empitjorament del mercat laboral en els mesos de tardor i hivern, amb risc de veure com es tornen a superar els tres milions de desocupats, malgrat el camuflatge en aquesta sèrie amb els contractats fixos discontinus.”

Vet aquí un tema que té preocupades les autoritats laborals, malgrat la publicitat que es fa amb els contractes indefinits i la manera com han pujat respecte de l’any passat, gràcies a la reforma laboral. L’assessoria Tax, d’economistes i advocats, fundada a Figueres i amb trenta anys d’experiència, explica la reacció a aquesta preocupació: “La Inspecció de Treball i Seguretat Social ha començat a actuar contra el frau en l’ús del contracte fix discontinu; ha  investigat més de 14.600 empreses a tot l’estat, en les quals hi ha indicis d’ús fraudulent d’aquest tipus de contracte.” Afegeixen que la inspecció assenyala sobretot els sectors de l’hoteleria, turisme i agricultura, en què s’intueixen nivells més alts d’ús fraudulent de la contractació fixa discontínua, aprofitant aquest contracte com a substitut del temporal. I adverteixen: “Es revisaran especialment les baixes indegudes de treballadors, per evitar que es camuflin les vacances, que han d’anar a càrrec de l’ocupador, com si fossin períodes d’inactivitat, amb càrrec a la Seguretat Social, mitjançant prestació per desocupació.”

Mentrestant, aquests nous contractes continuen essent els més corrents de les contractacions. Durant el mes de setembre, a Catalunya es van formalitzar 265.006 contractes laborals amb lloc de feina. D’aquests, gairebé la meitat (el 49,4%) han estat indefinits, cosa que significa un nou rècord, tant en volum com en proporció de contractació indefinida mensual, després de quatre mesos de reducció d’aquest percentatge. Quant als contractes indefinits de fixos discontinus, al setembre se n’han formalitzats 38.813, gairebé sis vegades més que el mateix mes de l’any passat. Considerant la xifra acumulada entre el gener i el setembre d’enguany, s’han multiplicat per vuit. En proporció, els fixos discontinus acumulen si fa no fa el 30% de la contractació indefinida del setembre, el doble que ara fa un any (14,5%).

Però el dia no s’havia acabat. A migdia, el secretari general de PIMEC, Josep Ginesta, reclamava mesures urgents, perquè –deia– els indicadors que constaten l’alentiment de l’economia es van traslladant al mercat de treball. “Això no ens ho podem permetre i hem de revertir aquesta situació i els problemes estructurals que arrosseguem”, afegia. I encenia el llum vermell: “Els sectors que acostumen a ser més dinàmics els mesos de setembre enguany no han estat capaços d’engolir l’increment de la desocupació registrada dels sectors més estacionals vinculats a la temporada d’estiu, com ara el comerç, l’allotjament, l’hoteleria i els  manteniments.” Aquestes quatre divisions han crescut, com passa cada any, però preocupa que l’augment no es compensi amb la reducció de l’atur a altres sectors.

I a mitja tarda, el Col·legi d’Economistes de Catalunya publicava una nota on palesava la pèrdua de dinamisme del mercat de treball a Catalunya després del període de vacances. El degà, Carles Puig de Travy, indicava: “Les dades evidencien, lògicament, l’impacte de la finalització de la temporada turística, però la magnitud dels percentatges també mostren que continua perdent ritme la inèrcia descendent de l’atur dels mesos passats, segurament pel deteriorament de les expectatives econòmiques davant els mesos vinents. Això és un toc d’alerta per a les administracions públiques, que han de prendre mesures d’anticipació.”

Com veiem, les valoracions oficials i dels experts del sector privat difereixen força en el to. Crec, sincerament, que el govern espanyol aplica un optimisme desmesurat a la situació que tenim i, a l’altra banda, amb més o menys dosi de realisme, es toca molt més de peus a terra. He comprovat, mirant les xifres, les diferències brutals que hi ha entre comunitats. L’acabament de la temporada turística n’és una explicació, però, així i tot, em semblen molt fortes. En l’afiliació a la SS a tot l’estat espanyol, per exemple, la província de Madrid és la capdavantera, amb 45.000 nous afiliats, seguida de Barcelona, amb 44.000. Les Illes en perden 15.000. I, dins de Catalunya, al marge de la pujada de Barcelona, Girona en perd gairebé 14.000, Tarragona 5.500 i Lleida uns 4.000. Potser sí que només és qüestió del turisme, però em sembla molta diferència, sobretot pels augments registrats a Madrid i Barcelona.