12.11.2024 - 21:40
|
Actualització: 12.11.2024 - 21:46
Ame Soler (Almussafes, 1994) és la il·lustradora que hi ha darrere el compte d’Instagram Tres Voltes Rebel. Fa anys que fa servir les xarxes socials d’altaveu de les seves idees i il·lustracions de caràcter feminista, però aquestes setmanes el seu contingut ha canviat del tot. D’ençà de fa quinze dies, quan hi va haver la catàstrofe per la gota freda, ha aprofitat el seu perfil públic de més de 110.000 seguidors per donar a conèixer les necessitats més bàsiques de les poblacions danyades i informació de primera mà sobre el terreny. Parlem per videotrucada i ens explica la situació que es viu a Algemesí, un dels pobles més damnificats, on viu. Està molt dolguda per la gestió de Mazón i el Consell, i també per com l’extrema dreta prova de treure rèdit del dolor de les víctimes en un moment de gran vulnerabilitat. També reflexiona sobre l’oportunisme de molts influenciadors i la desinformació que corre per les xarxes socials, especialment aquests dies.
—Com esteu i com està el vostre entorn?
—Bé, però una mica cansada, no he parat des del primer dia. Crec que cadascú porta aquesta situació com pot, tinc amics que han vingut a ajudar i el segon dia han vist que no podien tornar. Ixes al carrer i et trobes el fang, et trobes el desastre. Encara hi ha cases que tenen cotxes encastats a la porta i no en poden eixir. Com pot ser? És que és surrealista. No és sensacionalisme: fins que no ho veus, no n’ets conscient, el teu cervell no connecta. Estic tot el dia fent el que puc, perquè he intentat parar, he intentat estar a casa, però em sentia pitjor que si estava al carrer.
—Com vau viure el dia de la tempesta?
—La meua sort va ser que no era al meu poble, que sí que està afectat. Tinc l’estudi a Almussafes, on era aquell dia, i justament mirava el directe d’À Punt quan vaig veure com es desbordava el riu a Algemesí, que és on visc. Si no hagués sigut per aquella connexió, no sé si us ho explicaria. Vam viure una nit prou malament perquè hi havia persones que coneixíem, que sabíem que eren en pobles afectats, i no podíem posar-nos-hi en contacte. Per sort la meua gent pròxima està bé. Aquell dia va ser un infern. Però sobretot l’endemà, quan van començar a arribar els testimonis. Com que a Almussafes no havia passat res, perquè tenim un barranc de fa pocs anys amb molta capacitat, van habilitar un pavelló municipal perquè hi anara a dormir la gent que havien rescatat del tornado. Llavors jo vaig agafar el cotxe i vaig portar a casa seua la gent de la Ribera. Mentre no hi havia llum ni aigua, vaig dormir a casa els meus pares a Almussafes, i després ja vaig tornar a Algemesí.
—Quina ajuda cal, ara?
—Continuen fent falta voluntaris. L’UME pot venir a llevar-te trastos d’un carrer, a ajudar-te a llevar fang, però és que hi ha molta feina a fer, i quan penses que ja és net, hi tornes a passar, i torna a eixir-ne fang. Si no haguera estat pels voluntaris, els primers dies hi hauria hagut morts de set, perquè al final tota l’ajuda que va arribar els primers dies, de coses bàsiques, la va donar la gent. No vull generalitzar, però la majoria de persones que he vist en un camió, en una excavadora, en una grua, no l’enviava ningú, eren voluntaris. Els trastos del meu carrer, els ha llevat un home que venia amb el seu camió des d’Eivissa, que ha pagat el ferri i ha pagat la gasolina. Això haurien de fer-ho l’exèrcit i els bombers. M’han arribat correus de policies locals que han demanat permís al seu ajuntament per poder vindre uniformats. En el seu dia lliure, gent que s’ha demanat vacances, gent que s’ha agafat dies d’assumptes propis… Es necessiten mans i ajuda especialitzada remunerada. I això és una cosa de què no es parla prou. Si ve ajuda especialitzada, es pot coordinar, però així no; no si no hi ha ningú al comandament. Una cosa molt necessària de què es parla poc és que la gent necessita que l’escolten. Potser anava a donar-li un lot de menjar a algú i començava a explicar-me coses, o un iaio es posava a plorar.
—Tot aquest patiment que expresseu… Com creieu que es gestionarà emocionalment i psicològicament en un futur?
—Li vaig dir l’altre dia de broma a un amic que pararé el dia que la meua psicòloga em done hora. M’afectarà, però no crec que tinga estrès post-traumàtic. Però hi ha molta gent que sí. La salut mental aquests dies es deixa de banda perquè és més important tenir els subministraments bàsics, però jo ja comence a dir a la gent que vigile com tractem les persones a qui llevem el fang de casa. Al final, aquesta persona es desfà de tota una vida. O que cal parar-se a parlar amb una dona pel carrer i preguntar-li si necessita alguna cosa. Això ja fa sentir la gent acompanyada.
Ver esta publicación en Instagram
—Dieu que tot això que passa aquests dies és polític. Quina responsabilitat hi té, el Consell?
—Som en una situació que no m’hauria pensat mai que s’arribaria a viure a l’estat espanyol. I encara menys que passaria a casa meua. Em sembla una victòria del poble, una demostració d’humanitat, i la major catàstrofe política de la democràcia, però de lluny. Mazón va dir que enviaria cinc-cents efectius de l’exèrcit. Cinc-cents efectius per al meu carrer i per al del costat! Mazón l’única passejada que ha fet és la d’aquell dia, que poquet li va passar. I em fa moltíssima por el que això generarà a la gent. Perquè Alvise és a Paiporta llevant fang. A Vox, ben calladets, quan la Unitat Valenciana d’Emergències la van tancar ells. La gent té una desafecció brutal amb la política, ara mateix. Perquè senten que els ha fallat el PP i senten que els ha fallat el PSOE. Això també ve de molta desinformació, de no saber a qui corresponen les competències de cada cosa. Al final, la gent està molt desencantada i l’extrema dreta, mai millor dir, es frega les mans amb la merda. Per això pense que la solució és política. I on hem arribat, és polític també, perquè hi havia plans i estudis fets per canalitzar el barranc de Torrent, però valia molts diners i no sumava de cara a les eleccions. Ni la dreta ni l’esquerra han volgut fer-ho. Doncs ara, a pagar-ho. I el poble també, de manera emocional i amb vides humanes. És que estic tan encesa! És que ja ni parlar del fet que Mazón era en un dinaret privat quan tenia una reunió d’urgència, quan ja hi havia gent desapareguda a València. Mazón no té ni idea de què passa, no ho sap, viu en una absoluta bombolla. Haurien de disfressar-lo quan passe pel carrer, perquè si hi passa normal, potser el matarem.
—Per tant, Mazón hauria de dimitir?
—És clar que pense que Mazón ha de dimitir, però no encara, perquè ara ens falta organització. Crec que ara mateix el que més urgeix és donar els serveis bàsics a la població. Està claríssim que ni aquesta persona ni el seu govern no saben gestionar. Però fer un relleu de càrrecs ara mateix seria prou complicat per a la població.
—Aquestes idees d’extrema dreta que dieu que guanyen terreny entre la població, les noteu de primera mà?
—He viscut en primera persona que em facen comentaris racistes per donar menjar a una dona gitana o a un home marroquí. I no m’ha passat ni una ni dues vegades: “Vigila, que aquests et diran que sí tot i que no ho necessiten!” Aquesta persona s’ha de morir de fam perquè ja ho feia dilluns passat? És que la gent, ni patint de fam, és capaç d’empatitzar amb el de costat. I a les xarxes socials la gent està desencantada. Diuen: “Ni de dretes ni d’esquerres, ens han fallat tots, no tornaré a votar, no vull pagar imposts…” Em preocupa moltíssim el nostre futur polític, perquè la gent vulnerable ho serà cada vegada més, i aquesta gent és la que compra aquest discurs. Veuen l’Alvise llevar fang i diuen: “Aquest sí.” És terrorífic, un infern per totes bandes: el que passa als carrers, la mala gestió i els polítics fent campanya del dolor. Això em drena. Mira que sabíem que teníem polítics incompetents, però no a aquest nivell.
Ver esta publicación en Instagram
—Tres Voltes Rebel és un projecte artístic, però aquests dies heu optat per penjar contingut exclusivament sobre la gota freda. Feu un servei públic?
—Des del primer moment vaig ser conscient que tenia un altaveu, que molta gent que em seguia era d’aquesta zona o del voltant, que, o bé necessitaven ajuda, o bé volien ajudar. Aleshores, he intentat, per una banda, explicar el que vivíem en primera persona, i, per una altra banda, he intentat de llevar la veu a les notícies falses. També em vaig coordinar amb l’Ajuntament d’Algemesí. Vaig rebre crítiques perquè és del PP i Vox, però jo vull ajudar els veïns del meu poble. Si m’he de coordinar amb qui siga, ho faré, si el fi és ajudar. I he intentat de fer un vídeo explicant com és de necessària la política, i que la política no és partidisme.
—Entenc que fer aquesta pedagogia és una manera més de fer política a les xarxes socials.
—No sóc una experta en política, ni en res, però sí que sent la responsabilitat de posicionar-me. He intentat d’informar-me del que podia, sobretot de competències. Sempre hi haurà gent que pensarà que m’ha pagat algú, però he intentat de posar un poc d’informació i d’ordre en tot aquest caos. He hagut de reflexionar trenta vegades cada vegada que publicava alguna cosa perquè volia fugir del sensacionalisme. Ja hi ha prou patiment. He procurat evitar de publicar qualsevol notícia que parlàs de cadàvers, perquè sóc conscient que hi ha gent que encara cerca els seus familiars. Aleshores, el que he intentat un poc és informar la gent de fora i servir com a canal d’informació útil per a la gent que vulga ser voluntària o pel que siga. Puc compartir informació que potser no ix als mitjans. Tinc la sort que jo no he de rendir comptes amb ningú, ni amb cap partit, que només em mouen els meus valors.
—La desinformació i les mentides corren com la pólvora a les xarxes socials. Com us manteniu informada i d’on traieu la informació que compartiu amb els seguidors perquè sigui veraç?
—Com que he estat centrada en Algemesí, tota la informació que he donat l’he viscuda o l’he parlada amb l’ajuntament. Per exemple, dissabte vaig esborrar una història d’Instagram. Una xica m’explicava que l’autobús llançadora des de Paiporta fins a València per la manifestació no funcionava. Una altra xica em va dir el mateix, i jo vaig publicar les dues captures de pantalla. Però després vaig pensar que no tenia com contrastar allò que em deien, perquè no era un bus oficial, i vaig esborrar-ho.
—Alguns influenciadors han estat criticats perquè feien contingut en català sobre la gota freda. Us ha passat? Què diríeu als qui ho critiquen?
—Sí, també m’ho han dit en privat. Em diuen que el que dic és important, i que hauria de fer-ho en castellà perquè arribés a la gent. Amor, el meu Instagram és en valencià des del primer dia fins avui, perquè és la meua llengua, és com m’expresse. On ha passat, tots els pobles són valencianoparlants. Què vols? Si ets de Badajoz i te’n vols assabentar, doncs potser no sóc la teua font. Així i tot, és la primera vegada que he fet dos vídeos subtitulats en castellà, perquè sé que ara hi ha més gent que no són seguidors meus i em sembla una informació important de donar. Però, ostres, només em falta que em passe això a casa meua i tu m’hages de dir com he de parlar! Però això ja no és ni una lluita per mi. És la meua llengua, el projecte de Tres Voltes Rebel tracta de les coses que em preocupen, i les sent en la meua llengua i em preocupen en la meua llengua. I a qui no li semble bé, que no em seguisca, que no passa res.
—Una de les crítiques que s’ha fet a molts influenciadors és que han anat als pobles més malmesos a enregistrar perquè els donava visites. Teniu la sensació que alguna gent ho ha volgut convertir en una mena de “parc temàtic”?
—M’ha fet moltíssima ràbia la gent que ho ha aprofitat per crear contingut. Que ha gastat això com si fora un escenari. Em dol la gent que ve a fer-se un vídeo, a fer-se una foto, a abraçar una iaia que és en el moment més vulnerable de la seua vida. He vist coses tan boges com un paio que va dir a les xarxes que el poble que més “m’agrada” tinguera als comentaris rebria una donació. Jugues amb el nostre dolor i la nostra necessitat! Des del primer dia que jo somie en inundacions, em desperte a mitjanit absolutament acalorada i taquicàrdica i no em vull imaginar la gent que es va salvar per poc. Aleshores, que vinga gent de fora, perquè queda molt bé dir: “Mireu la donació que hem fet.” Talleu-vos una mica! Em sembla una falta de respecte i pensava que ningú no ho faria.
—Algun influenciador es demanava quin era el moment adequat per a deixar de penjar contingut exclusivament de la gota freda…
—Jo també m’ho plantege. Sóc autònoma, fa dotze dies que no treballe, i això són dotze dies sense guanyar diners. D’una altra banda, tinc la sort que puc dedicar aquest temps a això. Ahir al matí em vaig intentar de posar a dibuixar i en sóc incapaç. Perquè pense que hi ha gent a qui podria ajudar en aquest moment i dic, ostres, puc resistir un mes així, no? He de confessar que els primers dies, quan veia gent que penjava contingut normal, em feia moltíssima ràbia. Que cadascú gestione com puga, però a mi em feia molta ràbia, perquè dius, ostres, gastes el teu altaveu en un moment en què és molt important donar informació i fas la propaganda d’influenciador que et tocava per aquesta setmana.
Ver esta publicación en Instagram
