Estrenen ‘La Mestra’, un documentari sobre Marifé Arroyo, represaliada perquè ensenyava en català

Avui es fa la pre-estrena del documentari La Mestra, d’Ambra Llibres i Ambra Projectes Culturals, dirigit per Sergi Pitarch Garrido. La projecció serà al Teatre Serrano de Gandia, a les 19.00. Hi haurà el director i la mestra mateix, Marifé Arroyo, a qui li retran homenatge. El film s’estrenarà als Cines Babel de València els dies 2, 3 i 4 de novembre.

Marifé va ser víctima de repressió pel fet d’ensenyar en català durant els convulsos anys de la transició espanyola. Nascuda el 1946 a la Font de la Figuera (Costera) i filla d’un guàrdia civil de Salamanca, va arribar a l’escola de Barx (Safor) quan tenia vint-i-quatre anys. Era la mestra jove, i va aprendre català per poder ensenyar als alumnes en la seua llengua materna. Però allò va tenir conseqüències i va haver d’anar-se’n del poble. Tota aquesta història es va difondre amb el llibre La Mestra, de Víctor G. Labrado, i, més recentment, amb la cançó de Zoo, amb el mateix nom. Enguany la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura li va concedir un premi.

El film explica la seua experiència pedagògica entre els anys 1974 i 1982 a l’escola de Barx. Mitjançant interlocutors diversos, l’espectador s’endinsarà en la realitat d’una jove mestra que va arribar en aquest poble de muntanya, amb poc més de set-cents habitants, eminentment agrícola i rural, als anys del final del franquisme i la transició espanyola.

La mestra va bastir un projecte educatiu igualitari, integrador i en català que va deixar una empremta inesborrable entre els seus alumnes i col·legues. A més d’educar en català, aplicà tècniques d’ensenyament molt naturals i innovadores, diferents de tot allò que havia estat l’escola del poble els darrers quaranta anys.

El projecte educatiu de Marifé va revolucionar els alumnes i, en conseqüència, tot el poble. Els seus col·legues i l’alumnat s’obriren a la realitat de la vida de la comarca i, de sobte, es trobaren amb un nou món al seu abast. El rendiment escolar va millorar dràsticament i va arribar a màximes d’escolarització.

Tanmateix, l’experiència va començar a trontollar quan certs sectors conservadors del poble s’oposaren als canvis. Van considerar que l’educació que es donava a l’escola era massa oberta. La mestra va començar a rebre missatges anònims i amenaces pel fet d’ensenyar en català. La tensió va augmentar en un context en què els partits i mitjans de comunicació polititzaven la llengua.

La polèmica va esclatar definitivament quan un editorial al diari Las Provincias i uns quants articles acusaven Marifé de catalanista, soviètica i terrorista. Això va fer que tota la virulència política del moment caigués sobre ella i l’escola de Barx.

Al documentari hi ha cares reconegudes, com ara l’escriptor i company de Marifé, Josep Piera; l’escriptor Marc Granell; Victor G. Labrado, autor del llibre La Mestra; la professora en Història de l’Educació Carmen Agulló; i la mestra i activista Adela Costa.