Ambivalències en un context de transformacions

La situació de la llengua catalana és tan diferent a cada territori que només valoraré el cas de Catalunya. Estem vivint sobre els fonaments d’una política lingüística concebuda fa unes dècades i per més que s’ha anat completant, els canvis profunds impulsats per la globalització i la societat digital estan desbordant molts àmbits. Els grans processos de catalanització iniciats fa unes dècades, especialment rellevants en el món de l’ensenyament i dels mitjans, van aturar unes quantes inèrcies letals amb què el català va arribar a la transició espanyola, però la realitat social i comunicativa ha canviat tant que les conquestes que es veuen a final del segle XX ara ja han quedat empetitides o qüestionades per factors molt diversos.

Es veu claríssim, per exemple, en el terreny de la comunicació, que com a tants països occidentals és al centre de la vida dels ciutadans. Un terç del nostre dia, el destinem a mitjans i a continguts digitals. Aquí el català hi és i no hi és, segons quin àmbit mirem. Una cosa són els referents informatius, on el català és fort, i tota una altra cosa són l’oci i l’entreteniment, on el català gairebé no hi és.

Pel que fa a l’ús social, la situació també és ambivalent. Les més de tres-centes llengües que es parlen són una fortalesa del país i obren noves possibilitats al català, que té una certa capacitat d’atracció. Els qui no el tenen de llengua inicial el poden parlar ocasionalment segons l’interlocutor i el context comunicatiu o fins i tot el converteixen en llengua habitual. Aquesta és una força enorme de la llengua, però molt limitada, que contrasta amb una pràctica molt general de convergència lingüística que mutila les potencialitats socials de la llengua: la converteix en prescindible.

Caldria un nou impuls a l’àmbit macro i als àmbits micro que situés el català en els grans corrents de canvi social, cultural i econòmic. Les diferents iniciatives que van cap aquí, però, queden limitades a àmbits d’actuació molt parcials o reduïts, desvinculats d’un corrent més general. No n’hi ha prou amb els diagnòstics de tota mena d’experts en llengua o educació, també caldrien aportacions d’especialistes en comunicació, economia o urbanisme.

Narcís Iglésias
Grup de Llengües, gramàtica i discurs – GELA
Universitat de Girona

VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’