19.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 20.03.2025 - 16:53
Una cursa de fons d’un quart de segle a l’ombra del seu pare. Juan Antonio Samaranch Salisachs (Barcelona, 1959) es presenta avui a Grècia, bressol de l’olimpisme, amb l’objectiu de culminar l’escalada al cim del Comitè Olímpic Internacional (COI). És un dels favorits, però la decisió final depèn dels 109 membres de l’organisme. “El meu cognom no compta. Ni per a bé, ni per a mal”, ha dit.
Fora de l’esport, Samaranch té un peu en el món dels negocis i és un dels catalans –tot i que viu a Madrid, i s’ha oposat al procés– més influents. D’ençà del 2016 és un dels vice-presidents del COI i la mà dreta del president de l’entitat, Thomas Bach. Ara la cadira té set pretendents, entre els quals destaquen l’ex-atleta Seb Coe i l’ex-nedadora Kristy Coventry, que podria ser la primera dona a presidir el COI.
“Un amic de Xi Jinping”
La premsa britànica no ha dubtat a jugar les seves cartes per impulsar la figura de Coe. Ara fa uns dies, The Times treia tota l’artilleria: “El fill d’un feixista i amic de la Xina que es pot convertir en l’home més poderós de l’esport“. L’article repassa el paper de Samaranch pare durant el franquisme, però també escàndols com els suborns en l’elecció de Salt Lake City com a seu olímpica.
Samaranch Salisachs també en surt esquitxat. El diari detalla els seus vincles amb el règim xinès. El 2001, el seu pare va facilitar l’elecció de Pequín com a seu dels jocs, fet que li va merèixer tota mena de reconeixements, fins i tot pòstums. El 2018, Xi Jinping el va condecorar amb la medalla de l’amistat. El guardó el va recollir el fill.
Samaranch Salisachs feia anys que mirava cap a la Xina. El 2012 –dos anys després de la mort del seu pare– havia creat la Fundació Samaranch per promoure’n el llegat i a la vegada mantenir els contactes polítics i comercials amb la Xina. Ell n’és un dels dos vice-presidents, i el seu fill, Juan Samaranch Bigelli, n’ha estat membre de la direcció entre el 2016 i el 2022. Actualment, treballa per al gegant xinès del comerç electrònic Alibaba.
El projecte –amb una pàgina web completament obsoleta– té el suport del govern espanyol, l’Ajuntament de Barcelona, i de grans empreses: China Post, Anta Sports, Taishan, Samsung, Asics, la Fundació la Caixa, entre més.
D’altra banda, The Times també revela que el 2013, abans de la inauguració del Museu Memorial Samaranch a Tianjin (al sud de Pequín), Samaranch Salisachs va provar de colar-hi una delegació de la candidatura dels Jocs Olímpics de Madrid perquè fessin contactes pensant en la votació. No se’n va sortir.
“Això és el millor per a l’interès del COI i la ciutat de Madrid. És el nostre deure mantenir la imparcialitat i la transparència […] Espero que ho entenguis, és un tema molt sensible”, li va dir per correu l’organitzador. En l’acte, hi van participar el president d’aleshores, Jacques Rogge, dos vice-presidents, un membre de l’executiva i una vintena de membres del comitè.
El fracàs de les candidatures de Madrid són una taca en el currículum de Samaranch Salisachs, tot i que és una carpeta que no ha tancat del tot. “Espero que Madrid i que Espanya tornin a acollir uns Jocs”, ha dit. En el seu expedient, brilla haver presidit la comissió de coordinació dels Jocs Olímpics d’hivern de Pequín (2022).
No vol saber res de l’independentisme
Samaranch Salisachs sempre ha volgut marcar distàncies amb la política, a diferència del seu pare, que es va afiliar a La Falange i després es va incrustar en l’engranatge del règim: va ser procurador de les corts franquistes durant tretze anys. “Ell era un pragmàtic, un home del seu temps que va viure a Espanya en el règim polític que hi havia, i que tenia una obsessió: arribar a la presidència del COI”, va dir a l’Ara.
En tot moment, ha evitat les sigles polítiques i ha esquivat les polèmiques, però ha heretat del seu pare l’espanyolisme. El marquesat, se’l va quedar la seva germana Maria Teresa. El 2017, poc abans de l’1-O, no es va referir al referèndum, però sobre un eventual comitè olímpic català va dir: “El COI no està preocupat, ni ocupat, en aquest afer.”
Un parell d’anys més tard, arran de les protestes contra la sentència del procés, va ser més contundent. “És desolador rebre condols pel que fa la gent. Crec que és indispensable que les autoritats es posin al capdavant. Cal calma i solucionar d’una vegada aquest moment terrible […] No es pot posar fi al civisme i la convivència”, va dir en una entrevista a Ràdio Marca.
Reproductor d'àudio“Jo no sé com la gent té la capacitat d’opinar tant sobre les sentències […] A mi em sembla agosarat tenir una opinió sobre el que dicten els jutges”, va continuar dient, sobre la sentència que condemnava a més de cent anys de presó bona part del govern de Carles Puigdemont. “Crec que la política ha fracassat rotundament des dels dos camps d’aquest contenciós que ja fa massa temps que dura”, va afegir.
Samaranch Salisachs va defensar la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern com un element de pacificació de Catalunya. “Al final, les administracions se’n cansaran. I hauran de parlar i comença a fer un país”, va dir el 2018 a La Vanguardia, en què defensava que els jocs eren “un projecte aglutinador” i “un gran catalitzador”. “El COI no es posarà mai a fer recomanacions polítiques sobre com s’ha de tractar la situació territorial d’Espanya”, concloïa.
Un home de negocis
Samaranch no tan sols va obrir la porta del COI al seu fill, també li va donar accés als consells d’administració. El 1991, per exemple, li va cedir el seu lloc a Ercros. Un any més tard, l’empresa va fer suspensió de pagaments i ambdós van ser investigats per la justícia. D’ací neix la seva relació amb el polèmic Javier de la Rosa. Ara, Ercros no va ser l’únic maldecap que li va causar el patriarca. El 2023, el TSJC va condemnar els fills a pagar una multa de 255.000 euros per ocultació de patrimoni –més de 12 milions d’euros en comptes i obres d’art– a Suïssa. La sanció hauria estat més dura, però les dilacions d’Hisenda la van rebaixar en 800.000 euros.
Els inicis de Samaranch Salisachs en el món dels negocis són a l’altra banda de l’oceà Atlàntic. Als anys vuitanta va estudiar un màster d’administració a la Universitat de Nova York i va fer el salt a la multinacional International Flavours and Fragances. Més tard, va entrar al banc d’inversió First Boston Corporation i, a tocar del canvi de dècada, va fer un pas més: vice-president de S.G. Warburg a l’estat espanyol.
En aquesta entitat, hi va conèixer Pedro Gómez de Baeza, amb qui el 1991 va fundar GBS Finance. Al consell d’administració, entre més cares conegudes, hi seu Alfonso Maristany Cucurella, ex-president del Círculo Ecuestre. L’entitat es dedica sobretot a l’assessorament de grans patrimonis. El 2022, Crèdit Andorrà –ara Creand– va adquirir-ne l’agència de valors i d’ençà del desembre passat Samaranch Salisachs és vocal del consell d’administració de Creand Wealth Management.
També ha format part dels consells d’administració de NH Hotels, Port Aventura, la constructora Huarte –també va ser investigat per una suspensió de pagaments– i el RACC, on va recollir el testimoni del seu pare i va ser vice-president fins el desembre passat.
